L’explotació, la violència extrema i les violacions als drets humans que pateixen les persones refugiades i migrants no cessen ni en la mar ni en les rutes terrestres que recorren de llarg a llarg del continent africà, per a arribar a les costes de la mar Mediterrània. Estos són les troballes d’un nou informe publicat hui per l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i el Centre per a la Migració Mixta (MMC), titulat “En este viatge a ningú li importa si vius o mors” (segon volum).
Atés que s’estima que són més les persones que creuen el desert del Sàhara que la mar Mediterrània -de fet, possiblement el nombre de persones refugiades i migrants que han perdut la vida en el desert duplica el de morts en la mar-, l’informe ressalta els perills als quals s’enfronten refugiats i migrants en les rutes terrestres, que es coneixen i s’han documentat en menor mesura.
Sobre la base de les dades recaptades durant tres anys, l’informe adverteix que ha augmentat el nombre de persones que han intentat estos perillosos viatges i, per tant, han incrementat també els riscos de protecció als quals totes elles s’enfronten.
Això es deu, en part, a la deterioració de la situació en alguns països d’origen i d’acolliment; per exemple, l’esclat de nous conflictes al Sahel i a Sudan, el devastador impacte del canvi climàtic i dels desastres en situacions d’emergència noves i prolongades a Àfrica oriental i la Banya d’Àfrica, així com incidents de racisme i xenofòbia contra persones refugiades i migrants.
L’informe també assenyala que, cada vegada amb major freqüència, les persones refugiades i migrants travessen zones del continent africà en les quals operen grups insurgents, milícies i altres agents criminals. En estes zones són comunes el tràfic de persones, els segrestos *extorsivos, el treball forçat i l’explotació sexual. D’altra banda, mentres tracten d’allunyar-se de zones de conflicte o de controls fronterers (siguen o no de l’Estat), estos grups que operen han modificat algunes de les rutes que s’utilitzen per al tràfic de persones i que ara transiten per àrees de difícil accés, de manera que les persones que es desplacen s’exposen a molts més riscos.
L’incomptable nombre de riscos i abusos dels quals han informat les persones refugiades i migrants inclou tortura, violència física, detencions arbitràries, mort, segrest *extorsivo, explotació i violència sexual, esclavitud, tràfic de persones, treball forçat, extracció d’òrgans per a trànsit, robatoris, devolució i expulsions col·lectives.
Les bandes delictives i els grups armats han sigut identificats com els principals perpetradors d’estes vexacions, no obstant això, també ho són els cossos de seguretat, la policia, l’exèrcit, les guàrdies frontereres i els funcionaris de migracions.
En eixe sentit, malgrat els compromisos que, segons el dret internacional, ha assumit la comunitat internacional per a salvar vides i fer front a les vulnerabilitats, les tres organitzacions que publiquen l’informe advertixen que són insuficients les accions que fins ara s’han emprés a nivell internacional.
En la ruta del Mediterrani central prevalen grans buits en la protecció i l’assistència, la qual cosa obliga les persones refugiades i migrants a emprendre perilloses travessies. A més, els qui han sobreviscut a diferents vexacions rares vegades reben suport específic o accés a la justícia en les rutes. Tot això se suma a la falta de finançament i les restriccions a l’accés dels treballadors humanitaris, fins i tot en llocs clau, com els centres clandestins de detenció, que continuen obstaculitzant el suport a estes persones que es desplacen.
Per part seua, ACNUR, *OIM, altres socis i diversos governs han ampliat l’abast de l’assistència i dels servicis vitals de protecció, així com els mecanismes d’identificació i canalització en les rutes, però la labor humanitària no basta.
Les organitzacions insten que es donen respostes de protecció concretes que tinguen en compte el que ocorre en les rutes, no sols per a salvar vides i reduir el sofriment, sinó també per a abordar les principals causes del desplaçament, així com els factors que provoquen els moviments irregulars mitjançant accions positives per a consolidar la pau, respectar els drets humans, impulsar la governança, acabar amb les desigualtats, fer front al canvi climàtic, i promoure la cohesió social i la creació de vies regulars per a persones refugiades i migrants. Tot això ha de ser transversal als països d’origen, asil, trànsit i destinació.
En este sentit, les organitzacions esperen que els resultats que presenta l’informe permeten orientar accions que òmpliguen els buits actuals en la resposta a les persones en situació de desplaçament.
