De la nit al dia, el major campament de refugiats de Grècia ha sigut destruït pel foc, juntament amb les instal·lacions sanitàries i altres oficines. Més de 12.000 homes, dones i xiquets es troben ara sense llar i necessiten urgentment assistència humanitària, mentre que 37 persones amb covid-19 confirmat estan desaparegudes.
Metges del Món duen a terme programes de salut en el campament de Kara Tepe, el lloc que acull moltes persones de la desbordada Moria.
La nostra unitat mèdica mòbil es troba actualment als afores del centre de Moria i el nostre equip, compost per 22 membres del personal mèdic i del projecte, està ajudant en els esforços per a identificar a les possibles víctimes i avaluar les necessitats dels desplaçats per l’incendi.
A Atenes, el nostre personal està preparant un enviament d’emergència d’articles no alimentaris (tendes de campanya, sacs de dormir, equip de protecció covid-19, kits d’higiene i material informatiu), medicaments i consumibles metges (xeringues, gases i antisèptics) per a fer-los arribar a Lesbos, al mateix temps que planifica una resposta més integral.
“El nostre equip està fora del camp de Moria en aquest moment, avaluant els danys en col·laboració amb el gerent del camp i el departament de bombers. Els nostres temors i ansietat per les víctimes estan creixent”, relata Constantinos Petradellis, coordinador de camp de Metges del Món Grècia en Lesbos. “Des de Moria fins a Epano Skala (a l’entrada de la capital Mytilene), la gent està asseguda al costat de la carretera amb les poques pertinences que podien portar, fugint una vegada més per la seua seguretat”, afig Petradellis. “La Covid-19 complica les coses, ja que exigeix un desafiament addicional per a la gestió de la salut. Fins ara, els 37 casos confirmats de COVID-19 que vivien en Moria segueixen desapareguts”.
Moria, resultat de la incapacitat política
Est és un altre tràgic esdeveniment que posa de manifest la incapacitat de Grècia i Europa per a gestionar una crisi en evolució amb humanitat. El foc que va arrasar Moria anit no és el primer. Les seues instal·lacions han sigut parcialment cremades repetidament, demostrant en la pràctica les manques del centre i la falta de mesures eficaces de seguretat i protecció. Hem plorat víctimes en Moria en el passat, morts en el territori de Grècia i la resta d’Europa, morts que es van produir en temps de pau i no en temps de guerra i que podrien haver-se evitat si haguera prevalgut el respecte de l’imperatiu humanitari i l’observança del dret internacional humanitari.
Sense mesures d’acolliment i asil coherents, aqueixes tragèdies continuaran ocorrent, la qual cosa confirma de la pitjor manera la ineficàcia de les polítiques de dissuasió aplicades. Metges del Món ha reiterat aquesta posició en diverses ocasions i ha advertit repetidament de les dramàtiques conseqüències de les polítiques actuals en vigor, donant suport a l’alternativa de vies segures i corredors humanitaris per als refugiats de tercers països a Europa.
Grècia i tota Europa estan experimentant una crisi d’acolliment i solidaritat, perquè han convertit una situació manejable en una crisi humanitària, amb condicions de vida aberrants i privació de serveis i béns bàsics que violen totes les nocions d’humanisme. En última instància, és l’absurda restricció geogràfica imposada per l’acord oficiós entre la Unió Europea i Turquia en 2016 la que ha confinat a desenes de milers de persones a les illes; són les polítiques miops i populistes, que alimenten el desenvolupament de comportaments extremistes i el discurs d’odi, les que exacerben i compliquen encara més la situació.
Enmig d’una pandèmia, les 12.000 persones encallades de Moria, com totes les poblacions “tancades”, són més vulnerables a la transmissió. Des del començament del brot de la pandèmia, Metges del Món Grècia ha dissenyat plans de resposta realistes i factibles per als campaments i les instal·lacions d’allotjament alternatiu amb la finalitat de gestionar i controlar de manera oportuna la possibilitat d’una major transmissió de la malaltia. Lamentablement, aqueixos plans no es van aplicar sobre la base que les primeres proves diagnòstiques en Moria no indicaven l’existència o la propagació de la malaltia.
Fem una crida a l’Estat, a les organitzacions internacionals, a la societat civil, als nostres col·legues i a la ciutadania perquè salvaguarden els drets humans de les persones en moviment. Els qui migren i busquen refugi són, abans de res, éssers humans.
