Més de 15 milions de persones continuen necessitant ajuda humanitària a Síria per la guerra, el recent terratrémol, un brot de còlera i la sequera

A Síria, ja abans dels terratrémols de febrer, el 90% de la població vivia per davall del llindar de la pobresa. Es calcula que en l’actualitat 15,3 milions de persones requereixen ajuda humanitària.

Acción contra el Hambre treballa a Síria des de 2008. En l’últim any els programes van incloure l’ajuda a agricultors i famílies mitjançant formació i suport a activitats generadores d’ingressos, la reparació i equipament d’instal·lacions de sanejament, l’ampliació de clíniques mòbils i xarxes sanitàries comunitàries, i la millora de l’accés a l’aigua potable.

Els nostres equips d’emergències treballen en el terreny per a ajudar a les conseqüències del terratrémol que ha assolat el país i pel recent brot de còlera.

Es compleixen 12 anys del començament del conflicte a Síria, un fet que se suma als últims terratrémols de febrer, la crisi de la COVID-19, la delmada economia del país, els efectes del canvi climàtic i el recent brot de còlera que ha ressorgit després de 13 anys; tot això ha disparat el nombre de persones que necessiten ajuda i assistència humanitària a Síria: 15,3 milions. Segons les estimacions, quasi el mateix nombre de persones es considera en situació d’inseguretat alimentària, la qual cosa suposa un augment de més del 50% en els últims tres anys. Mai en la dècada prèvia de conflicte hi ha hagut més població siriana amb fam.

Ja abans dels terratrémols del febrer passat, el 90% de la població vivia per davall del llindar de la pobresa a Síria. Fa dos anys, la pitjor sequera en 70 anys també va delmar la producció agrícola i va mostrar la gravetat de la crisi de l’aigua al país, així com els efectes del canvi climàtic. Però després dels sismes, s’ha disparat el risc d’inseguretat alimentària generalitzada a Síria. Acción contra el Hambre treballa al país amb programes de prevenció de fam mitjançant el restabliment de serveis vitals de salut, nutrició, aigua, sanejament i higiene.

“Som persones realment vulnerables que necessiten de tot per a tornar a viure com a humans”, recalca Abu, un senyor d’uns quaranta anys que viu amb la seua dona i els seus quatre fills en un xicotet poble. Ell és una de les persones que han tornat a la seua llar. Quan van tornar al seu poble van descobrir que tot el que tenien a casa havia sigut robat: “Només tenim un depòsit danyat que utilitzem per a guardar l’aigua que comprem del camió cada setmana”.

Ara té esperança de reiniciar la seua vida amb l’agricultura. “Sincerament, aquesta casa no és meua, és del meu parent, però vivim ací perquè la nostra llar està destruïda i podem arreglar-lo de moment. No necessitem ajuda, només necessitem les nostres terres. Si aconseguim sembrar les nostres terres vindreu al cap d’un any i veureu que tot està arreglat”, comenta. La família encara espera refer la seua vida al poble.

 

Dotze anys després, quasi set milions de sirians a l’interior del país es troben desplaçats, fugint del conflicte i incapaços d’accedir a productes bàsics com a aliments, refugi, aigua i sanejament, serveis sanitaris bàsics o treball.

Aquest és el cas de Reem, una xiqueta que viu en una zona rural del nord de Síria, i de la seua família. “Tinc set anys i mai he anat a escola. Hauria d’estar en segon curs, però l’any passat ens vam desplaçar a un altre poble i enguany l’escola es va cremar”. L’escola del seu poble estava sent utilitzada per a emmagatzemar municions abans de la seua destrucció. Era l’última instal·lació educativa disponible en la zona.

A Síria, els serveis bàsics i altres infraestructures danyades estan a la vora del col·lapse, la qual cosa ocasiona que un terç de la població tinga menys de dues hores d’electricitat al dia. A més, l’escassetat de combustible, la fluctuació de la moneda i la creixent inflació estan erosionant el poder adquisitiu de la població: es calcula que entre el 75% i el 80% de les llars no compten amb uns ingressos suficients com per a cobrir les necessitats bàsiques.

Acción contra el Hambre continua donant una resposta multisectorial que inclou ajudar a agricultors i famílies mitjançant formació i suport a activitats generadores d’ingressos, reparar i equipar instal·lacions de sanejament, ampliar les clíniques mòbils i les xarxes sanitàries comunitàries, i millorar l’accés a l’aigua potable rehabilitant les infraestructures d’aigua i sanejament.

A més, els nostres equips es van mobilitzar per a donar una resposta immediata i sostinguda al brot de còlera, que va reaparéixer al país després de 13 anys, així com a l’emergència després dels terratrémols del febrer passat. En total, l’any passat Acción contra el Hambre va secundar de manera directa a més de 800 000 persones al país.

,

Desplaça cap amunt