Manos Unidas se suma a la celebració, en molts dels països del món, del Dia Internacional de la Dona. Una jornada que, per a l’ONG, fundada per dones i el personal de les quals és eminentment femení, cobra especial rellevància en un món en el qual la fam, la pobresa, la marginació i l’abandó continuen tenint rostre de dona.
Enguany, Naciones Unidas amb el lema posa l’accent en la necessitat d’aconseguir un món digital inclusiu, capaç de garantir la vertadera igualtat de gènere. I per a aconseguir aqueixa igualtat, és necessari actuar des de la infància, perquè vivim en un món en el qual el dia a dia de milers de milions de persones depén de la tecnologia, que és present en quasi tots els àmbits de la vida.
A poc més de set anys de la data de compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, el que prop de 500 milions de dones majors de 15 anys no sàpia llegir ni escriure, és inadmissible. «Mantindre a les dones i a les xiquetes fora del sistema escolar i de l’educació és un atemptat contra els drets d’aqueixes persones. És imperdonable que, en un món en el qual l’avanç de les tecnologies és imparable, milions de dones vegen les seues possibilitats de desenvolupament retallades per mancar de coneixement bàsics de lectoescriptura i per no poder desembolicar-se en l’entorn digital», assegura María José Hernando, del departament d’Estudis de la Manos Unidas.
«En Manos Unidas sabem que, per a estrényer l’enorme bretxa de desigualtat que separa, encara, a homes i dones –fonamentalment als països del Sud- és necessari garantir a les xiquetes l’accés a una educació de qualitat des d’edat primerenca», «Perquè només així –explica Hernando- es produiran els canvis necessaris per a aconseguir una societat més igualitària».
Per a Hernando, una dona formada des de la infància tindrà més oportunitats de poder manejar-se amb seguretat en el món digital i això permetrà, a més, que cada vegada més dones es convertisquen en agents de canvi en les seues famílies, en les seues comunitats i als seus països. «Les dones i xiquetes seran, així, més conscients dels seus drets i podran reclamar-los per a elles i per a altres dones del seu entorn», declara.
El dret humà a l’educació, sense el qual no seria possible el compliment de cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats en 2015 per 193 països del món per a erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots és, per a María José Hernando, «un instrument indispensable per a aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau».
«Per això, els projectes de Manos Unidas s’obstinen a dotar a les dones i a les xiquetes de les mateixes eines que gaudeixen els homes per a poder bregar amb les moltes vulnerabilitats a les quals s’enfronten als països en els quals som presents. I a Espanya treballem en l’Educació per al Desenvolupament per a donar a conéixer i denunciar les causes d’aqueixes desigualtats que condemnen a la fam i a la pobresa a milions de xiquetes i dones», explica Hernando.
El camí per a acabar amb totes aquestes desigualtats passa, evidentment, per acabar amb tot allò que impedeix a aquestes xiquetes i dones l’accés a l’educació, al treball i a les decisions polítiques i comunitàries. En aquest sentit, Manos Unidas, va secundar, l’any 2022, 80 projectes –per un import pròxim a sis milions d’euros- que tenien com a objectiu garantir els drets de les dones i l’equitat en les comunitats en les quals treballa l’ONG. Amb la finalitat de contribuir a acabar amb les arrels de la discriminació que pateixen les dones i perquè es reconega la seua dignitat i el seu dret al desenvolupament integral, les dones són presents de manera transversal en tots els projectes i estratègies que posa en marxa Manos Unidas.
Encara que l’educació durant la infància és essencial perquè les xiquetes puguen convertir-se en dones independents, en alguns llocs del món prevalen costums com el matrimoni infantil que converteix a les xiquetes en adultes, de manera prematura, i els priva del seu dret a estudiar i, amb això, a prosperar i a tindre un paper rellevant en la societat. Segons Nacions Unides, en l’últim any, més de 750 milions de xiquetes van contraure matrimoni abans dels 18 anys.
A més, «mentre sobre les dones i les xiquetes continuen recaient la gran majoria de les faenes de casa (recollida d’aigua i de llenya, cuidat de les persones, neteja, treball en l’hort i amb els animals…) perdurarà aqueixa desigualtat en matèria d’educació», denúncia Hernando.
L’impacte d’impulsar l’educació al Marroc
Conscient que el continent africà és un dels llocs del món que més pateix aquest problema, Manos Unidas dona suport a projectes per tot el territori que, de la mà dels socis locals, ajuden a les dones i a les xiquetes perquè siguen autònomes i independents.
Mabel Ibañez, coordinadora de projectes de l’ONG de l’Església Catòlica a Àfrica, destaca que la labor de Manos Unidas en el terreny es basa a donar suport al treball dels socis locals, ja que ells saben de primera mà les problemes i necessitats reals que les dones enfronten. «Ells són els vertaders protagonistes dels projectes, sense la seua presència no donaríem solucions eficients a les desigualtats que les dones pateixen a Àfrica, per això és vital que treballem junts».
*Naira és una jove marroquina que, acabats d’acabar els seus estudis superiors, ha aconseguit una beca de l’Institut Prometheus de Drets Humans –soci local de Manos Unidas al Marroc- per a realitzar un màster al Canadà. La seua història podria ser la de moltes altres joves que, amb voluntat i esforç, són capaços de véncer les barreres i reticències de societats patriarcals que, encara hui, marginen i aparten a les dones, a les quals consideren personatges de segona.
En els últims anys, Manos Unidas, que treballa en el Regne del Marroc des de 1988, ha secundat especialment projectes de formació escolar que giren entorn dels ODS nº4 i 5, que promouen l’educació de qualitat i la igualtat de gènere. Un sector de treball que, per a molts països africans, és el pilar sobre el qual es descansa el vertader desenvolupament dels pobles.
Manos Unidas col·labora amb l’Institut Prometheus de Drets Humans realitzant diferents projectes educatius que fomenten la participació de la dona a l’escola. «Gran part d’aquests projectes es desenvolupen en el medi rural, concretament a la regió de Rabat-Vaig salar-Kenitra, on la cultura i les tradicions estan més arrelades i les xiquetes tenen més dificultats per a formar-se», explica Cristina de Benito, responsable de projectes de Manos Unidas al Marroc.
En aquesta regió, en la qual viuen entorn de 1,4 milions d’habitants, la taxa de desocupació s’acosta al 14% de la població, per la qual cosa moltes famílies es troben en situació de pobresa i desavantatge social. Això dificulta que les famílies facen costat a les seues filles perquè continuen la seua educació, fent molt més difícil que puguen eixir del cercle de la pobresa.
Segons De Benito, «la situació de desavantatge i de desigualtat forma part d’un conjunt de factors que obstaculitzen l’accés de les joves a la igualtat d’oportunitats. Elles pateixen una major discriminació derivada de les grans desigualtats de gènere que encara caracteritzen a moltes comunitats en el regne alauita».
L’Institut Prometheus treballa amb Manos Unidas per a convertir cinc centres públics d’educació secundària en llocs on els estudiants coneguen, respecten, promoguen i exercisquen els seus drets. De Benito explica que són «espais en el que també – i a través de tallers de suport escolar en matèries científiques i lingüístiques i de cursos de capacitació i lideratge- es desenvolupa el potencial de les alumnes en matèria d’educació i capacitació personal perquè la discriminació en matèria de gènere no reduïsca les seues possibilitats d’accedir a oportunitats soci econòmiques i/o estudis superiors».
Uns estudis superiors que poden complementar-se amb beques a l’estranger com l’aconseguida per Naira. «Ara tinc l’oportunitat de seguir amb els meus estudis, que per a mi ho són tot, i poder anar a una universitat anglesa. Aconseguir la beca va ser una cosa molt difícil, però ho vaig aconseguir, i espere poder seguir avant allí», explica la jove marroquina.
Els responsables dels projectes no sols s’asseguren de millorar les oportunitats educatives de les alumnes, sinó també de sensibilitzar als seus pares sobre la importància que té que reben una formació que les independitze i capacite. «Al principi, la meua mare em va dir que no, que no podia estudiar tan lluny de casa, que només podia completar els meus estudis ací al Marroc. Això va ser molt decebedor per a mi, però després, en Prometheus, li van fer canviar d’opinió i ara tinc una gran oportunitat per davant», relata l’estudiant.
L’Institut Prometheus pretén també difondre i visibilitzar les seues accions a la resta de la població amb vista a un canvi de mentalitat en la societat i institucions públiques en l’àmbit educatiu.
El de Naira és només un exemple de les moltes històries d’esforç i superació que caracteritzen la vida dels centenars de milers de dones cada any dona suport a Manos Unidas amb els seus projectes. «Totes elles impulsen el nostre treball i ens fan mantindre la fe en què frenar la desigualtat és possible», assegura María José Hernando.
