En el nostre planeta, 2.000 milions de persones (3 de cada 10 persones) -el 26% de la població- no disposen d’aigua potable i 3.600 milions -el 46%- manquen d’accés a un sanejament gestionat de manera segura, segons informes de la UNESCO de 2023. Així mateix, s’espera que esta escassetat empitjore en els pròxims anys, a mesura que s’agreuge el calfament del planeta i la crisi del clima.
El Dia Mundial de l’Aigua té com a objectiu conscienciar sobre, la cada vegada més descontrolada crisi mundial de l’aigua, que afecta milions d’éssers humans. És una data per a parlar i mostrar el compromís solidari amb eixa part de la humanitat que patix la falta de subministrament de l’aigua potable. I és, definitivament, un dia per a demanar que els Estats i Governs que garantisquen —sobretot per a les comunitats descartades del Sud— el gaudi del dret fonamental a l’aigua i sanejament.
Són milions els éssers humans que, per la seua pobresa, no poden costejar-se sistemes de captació de l’aigua present en el seu entorn: aigua d’un brollador, un riu, o una llacuna; aigües subterrànies o aigües de pluja.
Precisament és l’ésser humà el principal causant de la contaminació de l’aigua. Més del 80% de les aigües residuals resultants de l’activitat humana s’aboquen en els rius o en la mar sense cap mena de tractament d’aigua, la qual cosa provoca la seua contaminació.
Des de Manos Unidas fem costat a les poblacions perquè tinguen accés a l’aigua per a consum humà amb diverses tècniques, i col·laborem en la gestió dels seus recursos híbrids, així com en la protecció dels ecosistemes relacionats amb el seu consum.
A través dels més de 130 projectes ONG, que s’han dut a terme en els últims 5 anys, Manos Unidas promou la higiene i el sanejament bàsic i, sobretot, la formació per a la gestió de les infraestructures d’aigua i per a l’ús eficient d’este escàs bé.
La crisi de subministrament posa de debò risc la vida de les poblacions del Sud, la seua salut, la seua seguretat alimentària i la seua capacitat de desenvolupament socioeconòmic. L’ONG de l’Església catòlica té clar que l’accés a l’aigua potable és essencial per al desenvolupament de les poblacions més desfavorides, que per la seua pobresa no poden costejar-se sistemes de captació d’aigua.
La crisi de l’aigua, un bé escàs per a la humanitat, no deixa de ser una conseqüència del seu ús indegut i balafiament per diferents factors com la sobreexplotació pel seu ús en l’agricultura (72%) o en les indústries (16%) segons la FAO, 2023. També la contaminació, especialment la provocada per la indústria i la presència de plàstics en mars, llacs i rius; i el vertiginós avanç de la sequera i la desertificació a conseqüència del calfament global.
Crisi de governança de l’aigua, un recurs estratègic
La crisi de governança de l’aigua té a veure amb el perill que suposa per a la humanitat que l’aigua arribe a convertir-se en un actiu més del mercat, com ja ha succeït amb altres matèries primeres, imprescindibles per a l’alimentació i supervivència de la humanitat.
En els últims 20 anys, s’han registrat més de 1.000 conflictes per l’aigua, segons les dades del Pacific Institute, organització sense ànim de lucre que analitza la situació mundial de l’aigua.
Manos Unidas secunda, al costat dels seus socis locals, multitud de projectes de desenvolupament en temes d’aigua als països del Sud, dels quals han pogut beneficiar-se més de mig milió de persones. Per exemple, a Guatemala.
Guatemala, acostant l’aigua
En el costat occidental de Guatemala, ens trobem amb el municipi indígena maia-mam de San Ildefonso Ixtahuacán. La seua topografia, muntanyenca i accidentada, fa que les cases estiguen molt retirades entre si, amb distàncies de fins a 4 hores a peu i en pendent.
Únicament el 30% de les famílies tenen accés directe a l’aigua, recaient en dones i xiquets el treball d’implicar-la des del punt d’accés més pròxim.
El problema de l’aigua ha empitjorat amb els efectes del canvi climàtic, arribant a provocar conflictes i tensions a la regió. Com a problema afegit, una part important de l’aigua disponible està contaminada.
Davant esta situació, l’Asociación de Formación para el Desarrollo Integral (AFOPADI), soci local a la regió, va sol·licitar el suport de Manos Unidas per a la construcció participativa d’una política municipal d’aigua.
Els primers passos de conscienciació van ser molt positius i el projecte ara se centra en millorar l’accés a l’aigua per part de la població, així com en la implementació tecnologies de magatzematge d’aigua.
També es vol enfortir l’organització comunitària, així com potenciar el rol de la dona en la gestió municipal. Quan estiga finalitzat, el projecte haurà beneficiat a més de 4.000 persones, elevant-se a 50.000 beneficiaris de manera indirecta.
