Humilitat, fraternitat, respecte i gratitud. Veure, jutjar, actuar i celebrar. Quatre paraules i quatre premisses que resumeixen el tarannà que va regnar en El Coca, l’Equador, els passats 21 a 24 de juny durant la Trobada Panamazonica organitzada per Mans Unides. L’esdeveniment va comptar amb la participació de 16 representants de la Amazonia del Brasil, el Perú, Colòmbia, l’Equador i Bolívia.
En la trobada, que es va desenvolupar en les instal·lacions del Vicariato de Aguarico, es van identificar els problemes actuals de la Panamazonia i els grans desafiaments. Així mateix, es va compartir el treball que realitza cadascun dels socis locals a la regió. L’objectiu de Mans Unides és el de traçar una estratègia de treball institucional per als pròxims anys.
El pulmó de la terra
L’Amazonia, un immens territori de més de sis milions de Km², és el pulmó de la terra ja que produeix un 6% de l’oxigen i, al seu torn, actua com a embornal del diòxid de carboni del planeta. Amb les seues 40.000 espècies de plantes i arbres alberga un terç dels nostres boscos primaris, és també un espai de biodiversitat que atresora el 10% de la fauna existent i és la llar de més de 400 pobles originaris, alguns dels quals no han sigut mai contactats.
Però, al seu torn, és un territori que pateix per l’extractivisme miner, petrolier i fuster indiscriminat que devasta i ocupa els territoris; l’agricultura extensiva; el narcotràfic; l’abandó, quan no assetge, dels governs; la problemàtica específica de les dones i els joves i la persecució i assassinat dels líders indígenes i els defensors dels Drets Humans.
Juan de Amunátegui, coordinador de Projectes d’Amèrica de Mans Unides, creu que «per a qualsevol ONG que treballa a Amèrica, l’Amazonia és un territori que cal cuidar. Però per a les organitzacions de l’Església, com és el cas de Mans Unides, això és encara més important».
Els quatre somnis de l’Amazones
I és que en 2019 va tindre lloc el Sínode de l’Amazonia i després el Papa va compartir la seua exhortació ‘Volguda Amazonia’ amb els quatre somnis per a eixa regió:
- El somni social: l’Església al costat dels quals pateixen
- El somni cultural: cuidar el poliedre amazònic
- El somni ecològic: un somni fet d’aigua
- El somni eclesial: una Església amb rostre amazònic
«Amb aquests somnis treballem amb els 16 socis locals dels cinc països amazònics més importants, així com amb la Xarxa Iglesias i Mineria i amb la Confederació Nacional Indígena de l’Equador (CONFENIAE), que són els que veritablement saben», afirma De Amunátegui.
Estar físicament en l’epicentre de la problemàtica ha permés que els allí presents «no sols vegem o escoltem la realitat de l’extractivisme, sinó que fem olor aqueixos encenedors i aqueixes indústries extractives, per posar un exemple», comparteix Marta Isabel González, tècnica de Campanyes de Mans Unides.
Els participants de la Trobada van visitar a Shirley Cevallos, en la comunitat de Sant Carles, en el cantó la Joya de los Sachas, per a conéixer el seu testimoniatge sobre el grau de contaminació ambiental registrat des de fa més de 27 anys en la seua finca. «Vivim contaminats des de la infantesa quan caminàvem descalços en el cru regat en les vies; ens banyem en els rius contaminats, la qual cosa ha provocat malalties en les persones, càncer i altres afeccions», denúncia Cevallos.
Per part seua, Pedro Sánchez, d’Iglesias i Mineria, augura, categòrica, que «de no detindre aquesta voracitat, l’Amazonia està destinada a desaparéixer».
La Trobada Panamazonica va concloure amb un recordatori de Monsenyor Adalberto Jiménez, Bisbe de Aguarico: «Estem cridats a salvar el que encara viu».
Mans Unides en l’Amazonia
La presència de Mans Unides en la Panamazonia es resumeix en la formulació i execució de 68 projectes de desenvolupament des de 2018 en els cinc països de la regió (Bolívia, el Perú, Colòmbia, l’Equador i el Brasil). Les àrees d’actuació són Alimentació i Mitjans de vida i Drets Humans (defensa del territori) amb una inversió de més de 6 milions d’euros que han beneficiat a unes 123.000 persones.
Aquest treball es realitza activament en xarxes i espais que operen en aqueix territori com la REPAM, que presideix el Bisbe espanyol de Puyo (l’Equador), Monsenyor Rafael Cob, i també en altres organitzacions, com Iglesias i Mineria o el Foro Social Panamazónico (FOSPA).
