L’any 2022 està sent especialment complicat per al continent africà. A la greu emergència alimentària, que ha posat en risc la vida de milions de persones –fonamentalment en la Banya d’Àfrica–, se sumen les inundacions causades per els ciclons i les tempestes tropicals a Madagascar o Moçambic i la important crisi humanitària als països afectats per la violència i els conflictes, com els de la zona del Sahel.
«Aquests problemes passen desapercebuts per a la resta del món, al no trobar pràcticament eco en els mitjans de comunicació», lamenta Mabel Ibáñez, coordinadora de projectes a Àfrica de Mans Unides. «La situació a Àfrica ens ha portat a destinar, en el que portem de 2022, prop de 500.000 euros a 11 projectes d’emergència per a fer front a les necessitats de les poblacions afectades. Etiòpia (Tigray), Somàlia, Kenya, Moçambic, Malaui, Madagascar i Burkina Faso han sigut els països destinataris d’aquestes iniciatives», informa Ibáñez.
“El maltractament al planeta té conseqüències en l’agricultura, la pesca i la ramaderia, que són els mitjans de vida de les comunitats més vulnerables, i afecten, a més, a la salut o a l’educació”
Els greus efectes de el canvi climàtic entre les poblacions més vulnerables són motiu de preocupació per a l’ONG de l’Església catòlica. «Hem hagut d’aprovar diverses iniciatives d’emergència tendents a pal·liar els danys de les pluges erràtiques o dels ciclons en les comunitats en la qual treballem», informa Ibáñez. «El maltractament al planeta té conseqüències en l’agricultura, la pesca i la ramaderia, que són els mitjans de vida de les comunitats més vulnerables, i afecten, a més, a la salut o a l’educació. Igual que les sequeres prolongades, que porten a la fam a poblacions senceres».
Ja al febrer el Programa Mundial d’Aliments va llançar les primeres alarmes: la fam severa afectava ja 13 milions de persones a Etiòpia, Kenya i Somàlia. Des de llavors, la pitjor sequera dels últims anys amenaça a milions de persones en la Banya d’Àfrica. Una xifra que, segons Ibáñez, «no ha fet més que augmentar, impulsada per conflictes com el del Tigray etíop i, últimament, per la guerra a Ucraïna».
L’angoixa dels agricultors a Etiòpia
Mabel Ibáñez explica que, en Mans Unides, s’estan rebent testimoniatges angoixats d’agricultors que veuen com, després de tres temporades de pluges fallides, es malmeten les collites «i, la qual cosa és pitjor, com mor el bestiar, la seua major font d’ingressos, per la falta de pastures i d’aliment per a subsistir».
En el districte de Dassanech, a la regió etíop de Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud la meitat de la població pateix fam severa com a resultat de la «pitjor sequera de la història», de les inundacions i del conflicte que es viu al país. «Si no es produeixen les pluges en les pròximes setmanes, hi haurà un major risc de pèrdua de vides humanes i un increment de persones afectades per la fam severa», alerta Muluneh Tesfay, director de l’oficina de desenvolupament del vicariat de Soddo, soci local de Mans Unides a Etiòpia. «Milions de llauradors es plantegen cada dia com donar menjar a les seues famílies», assegura Tesfay.
«No hi ha aigua per a les famílies ni per als animals. Les pastures són cada vegada més escassos, la qual cosa impedeix el pasturatge. I la sequera s’allarga. L’aigua ací continua sent un crit per la vida»
També des d’Etiòpia el pare Solomon Kebede, director de programes de l’oficina de desenvolupament del vicariat de Meki, explica que l’escassetat d’aliments ha derivat en un dràstic increment dels preus que ha deixat sense accés al mercat a les persones més pobres de les zones rurals i semiurbanes. Això està portant al fet que augmenten les migracions del camp a les ciutats el que també està afectant l’economia urbana. «Per a fer front a aquesta escassetat d’aliments moltes persones han venut els seus béns i el seu bestiar i ara ja no tenen més remei que demanar ajuda al govern i a les organitzacions humanitàries. I, com sempre, les dones i els xiquets són els més afectats per la manca d’aliments», explica *Kebede.
En la seua recent visita a Manos Unidas, el pare Teshome Fikre, secretari de la Conferència Episcopal Etíop, es va referir a la guerra del Tigray com un dels detonants de l’increment de la fam al país. «El conflicte està causant el desplaçament de centenars de milers de persones, destruint propietats i, més important encara, vides humanes». A més, va advertir que, amb els grangers en el front o sense possibilitat de cultivar, la població depén totalment dels «serveis d’emergència», la qual cosa està provocant «una escassetat de menjar, que pot originar problemes de fam».
Així ho confirmava el Programa Mundial d’Aliments que situava en 9,4 milions el nombre de persones que requerien ajuda alimentària a Etiòpia.
Kenya, el lament de la fam
A Kenya, segons el govern, més de 3,1 milions de persones corren greu risc de fam. La germana Lourdes do Patrocini, missionera de Jesús Crucificat, que conviu estretament amb els pastors nòmades del llogaret de Kataboi, assegura que el clam de la fam s’ha obert pas en la localitat. «Quan camines pel llogaret el lament que més se sent és “*Akoro”, que significa “tinc gana”. I solen ser les dones ancianes les que ho pronuncien mentre romanen soles en les seues cabanyes a l’espera que algú les atenga». Encara que l’escassetat i la desnutrició afecten també els xiquets que no van a escola. «No hi ha aigua per a les famílies ni per als animals. Les pastures són cada vegada més escassos, la qual cosa impedeix el pasturatge. I la sequera s’allarga. L’aigua ací continua sent un crit per la vida», assegura la germana Lourdes.
Vides arrasades pels ciclons i la violència
En el que va d’any Moçambic i altres països d’Àfrica Septentrional, com Madagascar o Malaui, han patit l’arribada de ciclons i tempestes de gran intensitat, que han causat greus danys entre les poblacions més vulnerables.
Des de Nacala Porte, ciutat costanera al nord de Moçambic, la germana María Gómez-Lechón explica com aquests fenòmens, cada vegada més freqüents, posen en escac a una població «massa acostumada a patir»: pèrdua de collites, pobles aïllats, escoles molt danyades i molts habitatges -de tova- enfonsades per causa de la pluja constant durant tant de temps. «Això no és comparable ni amb Ucraïna, perquè això és endèmic. Ací la gent mor per causes evitables i que es poden previndres. Si no hi haguera tanta desigualtat…», lamenta la religiosa.
Les guerres com la d’Etiòpia o Sudan del Sud i la violència provocada per els conflictes tribals o la presència del gihadisme estan acrescut els desplaçaments i migracions d’una població que fuig de la violència per a posar fora de perill la seua vida. Segons Mabel Ibáñez, «moltes d’aquestes persones s’assenten en altres llocs dels seus propis països o troben refugi en nacions veïnes, i les menys emprenen un dur viatge cap a a el somni d’Occident per a topar-se de cara amb les nostres fèrries polítiques migratòries».
Després del colp d’estat que va derrocar al president Blaise Compaoré en 2015, Burkina Faso no coneix la pau. La violència de grups islamistes, molts d’ells infiltrats des de Mali i Níger, la deterioració generalitzada dels nivells de seguretat en el territori nacional i els problemes derivats per la falta d’aigua, han sumit al país en una gravíssima crisi socioeconòmica esguitada d’importants conflictes intercomunitaris que, en els últims mesos, han provocat el desplaçament de més de 1,3 milions de persones a la recerca de seguretat.
El prefecte del departament de*Rouko explica en quina situació viuen aquestes persones desplaçades, que «des de finals de 2021 i fins a l’arribada de l’ajuda de Manos Unidas, no havien rebut donacions d’aliments». «La situació de la seguretat al nostre país, que ha obligat molts homes i dones a abandonar les seues terres de cultiu i les seues possessions per a salvar les seues vides, i el dèficit en el balanç de cereals de la campanya agrícola de 2021 han agreujat aquestes dificultats», declara. Això porta al fet que, molt sovint, s’hagen vist obligats a retornar als desplaçats interns que arribaven al departament «perquè no teníem menjar per a donar-los». «Agraïm a APS (soci local de Manos Unidas a Burkina Faso) i a Manos Unidas perquè, amb les donacions rebudes, ja podem respondre a les necessitats dels desplaçats interns de la nostra comunitat».
Manos Unidas no pot romandre indiferent davant tant de sofriment produït, en gran manera, per les enormes desigualtats que generen fam i pobresa. «Amb els nostres projectes de desenvolupament intentem previndre aquestes situacions, però, en moltes ocasions, l’emergència és inevitable i hem de fer-li front amb la ajuda humanitària específica», explica Mabel Ibáñez.
