Coneguda com el planeta blau pel color que té quan és vista des de l’espai, la Terra alberga quasi 1.400 milions de quilòmetres cúbics d’aigua. No obstant això, a penes el 2% d’aquesta és aigua dolça, i el percentatge disponible per a consum humà és encara menor.
La distribució natural de l’aigua provoca que hi haja territoris que tinguen aigua en abundància, mentre en altres llocs poden passar-se mesos sense veure una gota, al que s’uneix un desigual accés.
En gran part del món occidental, accedir a l’aigua és tan senzill com obrir una aixeta; per contra, en grans zones d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, aconseguir-la suposa recórrer grans distàncies i enfrontar-se a nombrosos perills per a poder omplir si més no una garrafa. A més, l’aigua que s’aconsegueix no sempre és potable, la qual cosa acreix els riscos de patir malalties potencialment mortals com el còlera.
Així ho explica el pare Diego Cano, missioner des de fa 10 anys en Ushetu (Tanzània) i soci local de Manos Unidas en la zona: «A Occident, és molt comú alçar-nos, prendre la llum del bany, obrir l’aixeta i tindre aigua. A Àfrica, és justament una cosa extraordinària, i a vegades succeeix que l’aigua està contaminada al no ser una excavació profunda i pot produir nombroses malalties»
Un efecte col·lateral d’aquests grans desplaçaments, que moltes vegades són realitzats per dones i xiquetes, és que aquestes últimes es veuen apartades del sistema educatiu, la qual cosa perjudica seriosament les seues opcions d’un futur millor:
«En una regió on podem passar sis mesos sense aigua, un pou d’aigua és una font de benediccions, sobretot per a les dones i xiquetes, ja que s’eviten les caminades i el quedar-se fora del sistema laboral i escolar, respectivament», afig el pare Cano.
L’aigua no és solament bàsica en l’alimentació, sinó que també resulta fonamental en la higiene personal per a evitar la propagació de malalties infeccioses. Desgraciadament, cada dia moren 1.000 xiquets per diarrea, malament directament associat a la higiene.
Segons la FAO, es preveu que prop de 10.000 milions de persones habiten el planeta Terra l’any 2050, la qual cosa multiplicarà exponencialment les necessitats hídriques, fent essencial trobar fórmules que permeten accedir a l’aigua de manera sostenible.
Sumat a això, trobem el fet que l’absència de l’aigua afecta a altres camps com l’agricultura i la ramaderia, ja que sense ella no es pot cultivar ni alimentar als animals, la qual cosa pot derivar en fams.
Pous que canvien vides a Tanzània
Amb l’Objectiu 6 («Garantir la disponibilitat d’aigua i la seua gestió sostenible i el sanejament per a tots») dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a guia, Manos Unidas va impulsar aquest projecte en la diòcesi de Ushetu, a Tanzània. Moltes dels 43 llogarets que la componen estan allunyades de la ciutat i arribar és a vegades molt difícil o impossible, en determinats moments de l’any.
En els mesos de sequera, és un vertader problema obtindre aigua. No es recull en èpoques de pluges per falta de mitjans i l’aigua que s’aconsegueix obtindre és molt dolenta i escassa.
Les dones i les xiquetes són les encarregades d’aconseguir l’aigua per a la família i han de caminar quilòmetres per a portar-la anant a la vesprada i de matinada, amb el perill de ser atacades per animals salvatges.
El nostre soci local, la Congregació del Verb Encarnat, porta en aquesta zona des de l’any 2010 treballant per a millorar les condicions de la vida de la població, i ens va contactar per a facilitar l’accés a l’aigua potable a la regió. Inicialment, el projecte es va començar en tres llogarets: Illomelo, Seleli i Mkwangulwa.
Durant l’execució del projecte, es van perforar pous comunitaris amb bomba manual, un per llogaret. A més, es van crear Comités d’Aigua per a gestionar la distribució i el manteniment futur dels pous. També es van impartir cursos de formació sobre l’ús responsable de l’aigua.
El projecte va beneficiar directament a tota la població dels tres llogarets: unes 14.000 persones. Sobre això, es va expressar així Charles Mhoja, líder del llogaret Illomelo: «Aquest pou d’aigua ha ajudat molt al progrés del poble i les 300 famílies que l’habiten. En època de sequera, és una alegria saber que l’aigua està disponible de manera senzilla».
El dimecres 22 de març, s’inicia a Nova York la Conferència Mundial de l’Aigua. En ella, els líders mundials i els governs es reuniran per a tractar de trobar vies de solució a l’actual crisi global de l’aigua. Manos Unidas seguirà l’esdeveniment amb atenció, perquè un dels seus sectors és el de «Aigua i sanejament». En el 2021, últim any auditat, Manos Unidas, va finançar 24 projectes d’aigua i sanejament, que van ajudar a prop de 70.000 persones, amb una inversió de quasi 1’5 milions d’euros.
