Manos Unidas alerta sobre la crisi humanitària causada per la violència a Colòmbia

Organitzacions sòcies de Manos Unidas denuncien la creixent violència que pateixen les comunitats indígenes i llauradores i les persones defensores de drets humans a Colòmbia.

En només quatre mesos, dos col·laboradors de socis locals de Manos Unidas han sigut assassinats en represàlia pel seu treball d’acompanyament a les comunitats indígenes i llauradores.

L’«atur armat» imposat pel Clan del Golf genera por i caos en regions com el Chocó.

En 2021, Manos Unidas va secundar 56 projectes dirigits específicament a la defensa dels drets humans i a l’enfortiment de la societat civil, amb una inversió de 5.171.155 € i una població beneficiària de més de 136.000 persones.

Manos Unidas denúncia la greu situació de violència que suporten les poblacions indígenes i llauradores de Colòmbia; una violència que ha arribat a afectar directament les comunitats i socis locals amb els quals treballa l’organització.

En solo uns mesos, l’ONG de l’Església Catòlica ha sigut informada de l’assassinat de dos membres i col·laboradors d’entitats amb les quals treballa a Colòmbia: en els primers dies de l’any trobaven el cos sense vida de Luz Marina Arteaga, membre de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello –organització sòcia a la regió del Casanare–, i fa pocs dies ocorria el mateix amb Ever Ortega, col·laborador del Servei Jesuïta de Refugiats, soci local de Mans Unides a Colòmbia i altres països del continent.

La violenta normalitat a Amèrica Llatina

Aquests assassinats –realitzats presumiblement com a «càstig» a Luz Marina i Ever per la seua labor al costat de les comunitats i en defensa dels drets humans, tal com informen les organitzacions locals– han vingut conformant una violenta normalitat que s’estén al llarg de tota Amèrica Llatina i que afecta sobretot aquelles regions disputades per actors amb interessos en el agronegoci, les indústries extractives i el narcotràfic.

Si durant l’any passat Mans Unides va denunciar en diverses ocasions la violència exercida contra les poblacions indígenes al Perú, en aquesta ocasió l’ONG insisteix a alertar sobre la crisi humanitària deslligada a Colòmbia arran d’una violència que, segons Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Manos Unidas al país, es relaciona amb tres grans factors: «la falta de compromís i la feble implementació del procés de pau davant el conflicte armat intern; l’explotació dels territoris per part d’un model econòmic extractivista que es beneficia de la violència per a acoquinar o controlar als pobladors; i l’increment de l’activitat de grups guerrillers, paramilitars i narcotraficants», de la qual l'”atur armat” decretat el 5 de maig pel “Clan del Golfo” –grup narcoparamilitar també conegut Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia– seria l’últim episodi d’una “guerra” que continua cobrant-se víctimes a Colòmbia.

Encara que els atacs –en forma d’amenaces, segrestos, agressions i assassinats– se succeeixen al llarg del tot el país, Manos Unidas ha sigut informada sobre la dura situació que es viu en algunes de les regions on treballa.

«Que la defensa dels drets humans de les comunitats no coste la vida»

Amb aquest lema arranca el comunicat signat, entre altres organitzacions, pel Servei Jesuïta de Refugiats (SJR) a Colòmbia, després del recent assassinat de Ever Ortega en el municipi de Norosí, al Sud del departament Bolívar. Ever era col·laborador del SJR, líder comunitari i president de la Junta d’Acció Comunal del corregiment de Santa Elena. Per al SJR, el lideratge del jove es va destacar per «la seua senzillesa, carisma i disposició al servei dinamitzant processos en favor de la seua comunitat».

A través d’iniciatives secundades per Manos Unidas, Ever i altres joves tractaven de complir el seu somni d’arrelament i permanència en el territori malgrat totes les dificultats. Es van formar en drets humans, en agroecologia i economia solidària, i al costat d’altres llauradors van enfortir les seues xarxes i els seus mitjans de vida a través de vivers, cultius sostenibles i cria d’animals.

«Aquest territori està enmig de l’atur armat –explica el SJR– i els seus pobladors estan patint sotsobre i por». «Senten com es van quedant solos» i «sense un Estat que els protegisca». Per aquesta raó, el SJR apel·la a l’Estat colombià per a «avançar en la implementació de l’Acord final de Pau, assumint amb responsabilitat la seua obligació de protegir els lideratges i la integritat dels qui habiten en territoris històricament colpejats per la violència».

L’«atur armat» colpeja al Chocó

La regió del Chocó ha sigut una de les regions més afectades pel «atur armat» imposat pel Clan del Golfo, com ha denunciat el bisbe de Quibdó, Juan Carlos Barreto, que ha alertat del tancament dels transports i de l’obligat confinament que, sota amenaces de mort, ha patit la població.

Tal com es denuncia en un comunicat signat per organitzacions colombianes i internacionals com a Manos Unidas, el Chocó pateix «una complexa crisi humanitària i de drets humans que, d’acord amb l’informe de les Missions Humanitàries, es deteriora cada dia més». En aquest sentit, les organitzacions demanen «posar límits a la confrontació armada mentre s’avança en una negociació política que pose fi al conflicte armat intern».

«Des de Manos Unidas estem en contacte permanent amb els nostres socis en el Chocó per a monitorar la situació de les comunitats –explica Santolaya– i enfortir el rol de les organitzacions locals en la defensa dels drets humans i la pau».

Morts i desplaçaments en el Casanare

En el departament del Casanare, la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello desenvolupa, amb suport de Manos Unidas, un programa de sobirania alimentària al costat dels pobles indígenes del Resguard de Canella Mussol, una zona de conflicte entre l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i un grup guerriller dissident de les FARC-EP.

La Corporació Claretiana, que ha patit recentment l’assassinat d’un dels seus membres, Luz Marina Arteaga, fa una crida a «desescalar el conflicte i que es respecten els convenis internacionals de drets humans».

Segons Jaime León, director de la Corporació, «en el que va de 2022 els assassinats sumen ja prop de 150 només en el Arauca», al que se sumen «les persones desaparegudes, el desplaçament massiu i el silenci institucional». «Les famílies migren davant el temor de ser assassinades –continua León– i, els qui decideixen quedar-se, acaben atrapades, confinades i patint desproveïment».

La labor de Manos Unidas i altres organitzacions en favor de la pau

En un context tan fraccionat i polaritzat, la intervenció de Manos Unidas a Colòmbia se centra en les comunitats i els grups més vulnerables. «Enfortim a les organitzacions civils perquè puguen defensar el seu territori davant els diferents grups armats i davant aquells actors amb interessos de mercantilització del territori amb greus efectes d’expulsió dels pobles originaris: indígenes, afros i llauradors», explica Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Manos Unidas a Colòmbia.

De manera paral·lela, «impulsem processos productius i de generació d’ingressos perquè la població puga romandre en les seues comunitats de manera autònoma i que puga gaudir dels drets econòmics, socials i culturals que ara es troben en constant amenaça», afirma Santolaya.

Manos Unidas aprofita per a recordar la urgent necessitat de protegir les persones defensores de drets humans a Colòmbia, que es troben en una situació de greu vulnerabilitat en ser amenaçats i atacats arran de la seua lluita en defensa de comunitats i territoris. En aquest sentit, organitzacions com l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau xifren en prop de 70 els líders i defensors de drets humans assassinats en el que va de 2022.

En 2021, Manos Unidas va secundar 56 projectes dirigits específicament a la defensa dels drets humans i a l’enfortiment de la societat civil, amb una inversió de 5.171.155 € i una població beneficiària de més de 136.000 persones.

, ,

Scroll to Top