Amb motiu del Dia dels Drets Humans, Mans Unides denúncia l’increment durant la pandèmia de la vulneració dels drets d’alguns dels col·lectius amb les quals treballa, com és el cas dels pobles indígenes i els defensors de drets humans.
Exemple d’això són els atacs que vénen patint durant els últims mesos els líders i comunitats indígenes a Amèrica Llatina. L’incompliment de drets i la violència que pateixen les poblacions estan relacionats, segons socis locals de l’ONG, amb l’expansió de projectes extractius i agroindustrials en regions indígenes i llauradores.
Així es desprén també de la recent Carta de Mocoa, declaració institucional de l’IX Fòrum Social Panamazónico celebrat al novembre i en el qual van participar mitja dotzena de contraparts de Manos Unidas. En aquest text es denuncia que «el confinament ha servit per a intensificar els megaprojectes miners i energètics, d’infraestructura i d’expansió de l’agroindústria i la ramaderia extensiva», la qual cosa suposa una «despulla extrema» dels recursos «vitals per a la sostenibilitat física i cultural de tots els pobles de l’Amazonia».
Més violència i impunitat, menys capacitat per a defensar-se
«En aquests moments –assegura Raquel Carballo, responsable de projectes de Manos Unidas a Centreamèrica–, als països en els quals treballem existeix una limitació de llibertats i drets que redueix el marge d’acció d’organitzacions i defensors de drets humans. S’ha incrementat, a més, la violència contra líders i comunitats que han denunciat invasions, desallotjaments i apropiacions de territori per a l’explotació de recursos naturals».
Com va informar recentment Mary Lawlor, Relatora Especial de Nacions Unides sobre la situació dels defensors dels drets humans, la pandèmia podria provocar la pèrdua en solo uns mesos del «terreny guanyat pels defensors durant dècades» i va assenyalar l’especial risc que corren alguns defensors, com els que treballen en zones remotes o aïllades, les dones i els qui treballen en l’àmbit de les empreses, el medi ambient i els drets humans.
Els atacs als defensors o les seues famílies adopten diverses formes, des d’amenaces, campanyes de difamació, intimidació policial i limitacions administratives, passant per agressions i detencions arbitràries, fins a arribar a tortures, segrestos i assassinats. Només entre 2017 i 2018 va haver-hi prop de 500 assassinats de defensors, periodistes i sindicalistes a tot el món: huit assassinats a la setmana, segons dades de Nacions Unides.
A aquesta violència s’afig la criminalització que, segons Carballo, «s’ha aguditzat en els últims mesos amb empresonaments i judicialitzacions en condicions injustes i poc segures enmig de la pandèmia, i impedint als advocats desplaçar-se per a defensar a les persones encausades».
«A més –continua Carballo–, continua sent sistemàtic l’incompliment dels drets col·lectius dels pobles indígenes, com la vulneració del Conveni 169 de la OIT, que reconeix el dret dels pobles sobre les terres que habiten i el dret a decidir sobre les seues prioritats de desenvolupament i a ser consultats abans d’iniciar qualsevol projecte extractiu en el seu territori».
«Per als defensors és molt dur no saber si la motocicleta que ve darrere és la que van dir que anaven a manar per a matar-los»
Donald Hernández és defensor de drets humans i no deixa de sentir temor pel seu treball en el Centre Hondureny de Promoció per al Desenvolupament Comunitari (CEHPRODEC), soci local de Manos Unidas al país.
«Informem les comunitats –explica Hernández– de les concessions il·legals que l’Estat atorga a projectes extractius en territoris indígenes i també els donem formació sobre els seus drets. Quan les comunitats reaccionen i es mobilitzen, comencen les amenaces, els atacs i, posteriorment, la criminalització i persecució dels líders comunitaris. Actualment hi ha més d’un centenar de persones represaliades al país per qüestions relacionades amb la defensa del territori».
Donald Hernández defensa jurídicament a desenes de líders i a diferents comunitats que veuen perillar els rius, boscos i muntanyes dels quals depenen per a viure.
«S’acusa els pobladors d’usurpadors i, a vegades, de terrorisme o sedició, amb el que se’ls mana a la presó durant tres o quatre anys fins al judici, temps suficient perquè les empreses instal·len el projecte extractiu en el territori».
A causa de la seua labor de defensa dels pobladors, Donald Hernández porta anys sent sotmés a fortes pressions de diferent naturalesa. «Em sent només un número; algú a qui es podria eliminar fàcilment si no comptàrem amb l’acompanyament de brigades de pau internacionals.
Per als defensors és molt dur no saber si la motocicleta que ve darrere és la que van dir que anaven a manar per a matar-los… Però això no ens deté. Si nosaltres tenim unes certes mesures de seguretat, imaginem la desprotecció que sent un líder indígena lenca –com Berta Càceres, assassinada en 2016–, que viu en zones rurals remotes i que s’oposa a un gran projecte que pretén traslladar el llit del riu que ha sigut cuidat per les comunitats indígenes des de temps immemorials i que és essencial per a la seua supervivència».
L’acompanyament de Manos Unidas a comunitats i defensors de drets humans
Tant a Hondures com en altres països d’Amèrica Llatina, Manos Unidas posa especial èmfasi en el dret a l’alimentació, principalment a través de l’impuls de finques agroecològiques i la formació de les comunitats, però cada vegada és major el nombre de projectes destinats a acompanyar tant a defensors de drets humans com a poblacions que veuen amenaçats els seus territoris, ja que aquestes situacions són «cada vegada més freqüents i violentes», recalca Raquel Carballo.
«Com a exemple de les iniciatives que secundem, formem jurídicament a líders indígenes lencas perquè reclamen els seus drets davant les autoritats hondurenyes; enfortim xarxes a Guatemala que denuncien l’acaparament de terres amb finalitats extractius; fomentem una agenda nacional al Perú orientada a la protecció del territori, l’aigua i les maneres de vida de comunitats amenaçades per grans projectes, o ajudem a la sistematització de la informació sobre vulneracions de drets en l’Amazònia brasilera».
L’ONG de desenvolupament de l’Església catòlica a Espanya aprova cada any més de 500 projectes de desenvolupament dirigits a pal·liar les necessitats de les poblacions més empobrides en àmbits com el de l’alimentació, la salut, l’educació i l’aigua. Un d’aquests sectors d’actuació és el dedicat a «Drets humans i societat civil», en el qual Manos Unidas ha aprovat en els últims cinc anys quasi 350 projectes per import de 23.462.795 €, amb els quals ha fet costat directament a un milió i mig de persones.
Recursos en descàrrega
Vídeo: Pobles indígenes i indústries extractives a Amèrica Llatina.
Fotografies: Hondures i altres països d’Amèrica Llatina.
