Enfront del silenci diplomàtic, l’ambigüitat institucional i les decisions preses d’esquena a la legalitat internacional, els qui firmem este manifest alcem la veu en defensa del dret irrenunciable del poble sahrauí a decidir lliurement el seu futur.
La recent reafirmació del Govern de l’Estat espanyol en el seu suport a la proposta d’autonomia del Regne del Marroc sobre el Sàhara Occidental no sols suposa una greu contradicció amb el dret internacional, sinó també una ofensa directa a la memòria històrica, als principis democràtics i a la dignitat d’un poble que mig segle resistint en l’exili i sota ocupació.
El Sàhara Occidental és, hui dia, un Territori No Autònom pendent de descolonització, tal com ho reconeixen les Nacions Unides. El dret a l’autodeterminació del poble sahrauí ha sigut establit i referendat per múltiples resolucions internacionals, per la Cort Internacional de Justícia, i pels Pactes Internacionals de Drets Humans de 1966. No hi ha ambigüitat possible: eixe dret no pot ser substituït ni suplantat per propostes imposades des de fora, per poderoses que siguen les aliances que les sostenen.
Recolzar la proposta marroquina d’autonomia equival a legitimar una ocupació que s’ha sostingut durant dècades amb repressió, exili forçat, saqueig de recursos naturals i violació sistemàtica dels drets humans. Equival, a més, a mirar cap a un altre costat mentres s’intenta esborrar al poble sahrauí del mapa diplomàtic internacional.
Per això, i perquè creiem que el compliment del dret internacional no és negociable, fem una crida a la ciutadania, a les organitzacions socials, culturals, sindicals i polítiques, a totes les persones compromeses amb la legalitat, la llibertat i la solidaritat internacional, al fet que se sumen a este manifest i exigisquen un canvi immediat en la posició de l’Estat espanyol.
Exigim:
1. El reconeixement ferm i inequívoc del dret del poble sahrauí a l’autodeterminació, mitjançant l’organització d’un referèndum lliure i amb garanties, en el marc del mandat de les Nacions Unides.
2. La retirada del suport polític a la proposta d’autonomia del Regne del Marroc, que vulnera la legalitat internacional i nega la capacitat del poble sahrauí per a decidir el seu propi futur.
3. Una política exterior coherent amb el dret internacional, que no seleccione arbitràriament a quins pobles se’ls reconeix la seua sobirania, i que deixe de subordinar principis a interessos econòmics, migratoris o estratègics.
4. La defensa activa de la renovació i l’enfortiment del mandat de la MINURSO (Misión de Naciones Unidas para el referéndum en el Sahara Occidental), incloent-hi mecanismes de protecció dels drets humans en el territori ocupat.
5. L’aplicació estricta de les sentències del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, que exclouen al Sàhara Occidental dels acords comercials entre la UE i el Marroc mentres no existisca consentiment del poble sahrauí.
6. El reforç de les polítiques públiques de cooperació i solidaritat amb la població refugiada sahrauí, garantint recursos estables i reconeixent al Frente Polisario com a únic representant legítim del seu poble.
7. La construcció d’una política exterior basada en la pau, la legalitat i la solidaritat, impulsant un multilateralisme democràtic que defenga relacions justes entre els pobles i combata la impunitat.
El poble sahrauí porta 50 anys esperant justícia. Una solució democràtica per al Sàhara Occidental serà una contribució decisiva a la pau internacional. La seua causa és també la nostra causa. És la causa dels qui no renuncien a la legalitat internacional, a la sobirania dels pobles ni a la coherència ètica. La història ens jutjarà per la nostra capacitat d’actuar quan més es necessita. No és el moment de la resignació, sinó del compromís.
