Mai és fàcil fer el pas de deixar la llar pròpia sense poder mirar arrere

En ple 2021, prop de 60 milions de persones (18 milions de xiquets i adolescents) s’han vist obligades a desplaçar-se dins del seu propi país.
Des de 2014, han mort més de 50.000 migrants en ple moviment migratori.
António Guterres, Secretari General de l’ONU: «Darrere de les xifres hi ha éssers humans: una germana, un germà, una filla, un fill, una mare o un pare».

En el «Dia Internacional del Migrant 2022», amb el coronavirus en reculada, però suposant encara un perill, Manos Unidas presenta dues dels seus projectes amb persones migrants a Mèxic i el Perú.

Habitualment, la línia que separa els conceptes de «refugiat» i «migrant» se centra en que els refugiats solen escapar d’una situació perillosa a la seua regió d’origen, mentre que els migrants deixen la seua llar darrere d’un futur millor lluny de la terra que els ha vist nàixer. Malgrat això, el camí del migrant és de tot menys senzill: precarietat, futur incert, etc.

 

En l’actualitat, segons dades del Internal Displacement Monitoring Centre (IDMC), Síria, República Democràtica del Congo i Colòmbia són els tres països del món amb un major número de desplaçats interns a causes de conflictes violents.

El cas del país sud-americà és especialment cridaner, perquè es tracta de l’únic del llistat que no està oficialment en guerra, i malgrat ells té números superiors a molts països amb conflictes bèl·lics en marxa. Sumat a això, Colòmbia és a més el segon país del món que més refugiats acull, veneçolans en la seua majoria, solament per darrere de Turquia, que és el destí principal de les persones que fugen de l’Afganistan i Síria.

En moltes ocasions, en arribar al país de destinació, els migrants es troben en la terrible situació de ser considerats ciutadans de segona classe, complicant el seu accés als serveis bàsics com la salut. Damunt, les seues possibilitats d’accedir al mercat laboral solen reduir-se a treballs precaris en condicions perilloses i/o insalubres, posant en perill la seua vida, com ha succeït en la construcció dels estadis del Mundial de la FIFA, celebrat a Qatar.

A més, en l’època actual, i per culpa de la rapidesa amb què es propaguen les faules en les xarxes socials, les persones migrants han també d’enfrontar-se a informacions falses i mitges veritats, que fan que siguen vistes amb recel per part de la població del país d’acolliment o de pas.

António Guterres, Secretari General de l’ONU, en un escrit publicat en la web oficial de l’organisme, afirma: «En l’actualitat, més del 80% dels migrants del món travessen les fronteres de manera segura i ordenada. Aqueixa migració és un poderós motor de creixement econòmic, dinamisme i enteniment. Però la migració no regulada per rutes cada vegada més perilloses -cruel domini dels traficants- continua cobrant un preu terrible».

«Els drets dels migrants són drets humans. Han de ser respectats sense discriminació i independentment que el desplaçament d’aqueixos migrants siga forçat o voluntari o tinga autorització oficial. Hem de fer tot el possible per a evitar la pèrdua de vides, com a imperatiu humanitari i obligació moral i legal», continua el Secretari General de l’ONU.

«I necessitem un major suport internacional a les inversions als països d’origen perquè la migració siga una opció, no una necessitat. No hi ha crisi migratòria; hi ha una crisi solidària. Hui i tots els dies, salvaguardem la nostra humanitat comuna i protegim els drets i la dignitat de tots», conclou Guterres, de manera contundent.

La nostra entitat, Manos Unidas, impulsa des de la seua creació multitud de projectes de desenvolupament per a fer costat a les comunitats migrants de diferents zones del món, amb l’objectiu que puguen establir-se com a comunitats bé compenetradas i això els ajude a assegurar-se un futur més estable al país de recepció.

El treball de Manos Unidas amb els migrants veneçolans al Perú

Volem ara al Perú, on tenim un projecte dedicat a facilitar l’accés a drets de la població veneçolana migrant i refugiada, al costat dels missioners Scalabrianos, el nostre soci local a la regió.

Al país andí, immers actualment en una convulsa situació política, el context migratori continua marcat fortament pels impactes de la pandèmia de la COVID-19, a nivell econòmic i social.

El 60% dels veneçolans presents al Perú no tenen almenys una necessitat bàsica coberta, és a dir, no tenen accés a aliments, salut o educació. A més, molts d’ells desconeixen el procés de regularització migratòria, que els podria ajudar a accedir a alguns d’aqueixos elements essencials.

En un cas de flagrant racisme institucional, la població migrant i refugiada va quedar fora de les mesures de suport econòmic que el govern va promoure a causa de la pandèmia.

A més, en temps de coronavirus, s’ha aguditzat la xenofòbia i discriminació contra els migrants, donant-se casos especialment greus d’agressions contra menors estrangers.

Amb aquest coneixement de la situació, i volent donar una oportunitat als migrants arribats a la capital, Lima, el projecte s’ha centrat en oferir orientació legal i atenció psicosocial humanitària als nouvinguts.

 

 

En aquesta atenció psicològica, s’ha brindat assessoria i acompanyament en el procés terapèutic a persones migrants i sol·licitants de refugi enfront de l’estrés, ansietat, depressió, duel, efectes de la COVID-19 entre altres realitats. S’han entregat de kits d’aliments i d’higiene a persones migrants i refugiades en situació de vulnerabilitat.

La formació d’aliances amb organitzacions de migrants veneçolans ha sigut essencial per a la identificació de població migrant en situació de vulnerabilitat.

 

 

El suport de Manos Unidas a migrants i defensors dels DDHH a Mèxic

Al costat de les germanes Scalabrinianas, hem dut a terme un projecte a Mèxic d’acompanyament integral a famílies migrants i defensors de DDHH.

Per desgràcia, Mèxic continua sent un país amb alts índexs de violència en contra de les persones que es dediquen a defensar, acompanyar i/o promoure els drets humans de les persones migrants i refugiades, al que se suma la indiferència de les institucions governamentals per a investigar, previndre i protegir, la qual cosa fa perpetuar la impunitat.

En tot just 3 mesos, de gener a març de 2022, es van comptabilitzar quasi 80.000 persones migrants noves a la Ciutat de Mèxic (CDMX).

El centre neuràlgic del projecte se situa a la Casa Mambré, un alberg i refugi en el qual es proporciona acompanyament i acolliment als migrants i refugiats que arriben al país asteca. En l’últim any, s’ha atés a més de 500 persones.

Durant la duració del projecte, també s’ha acompanyat de manera integral a les persones defensores de drets humans de migrants i refugiats amb l’objectiu de professionalitzar la seua labor, disminuir els riscos als quals s’enfronten i enfortir el seu que fer.

El Programa d’Acompanyament Integral (PAI) es compon d’un equip de professionals que atén les persones migrants i refugiades des del moment en què són identificades com a tal. Durant tot el procés, la persona rep atenció i seguiment des de les diferents àrees, incloent-hi la presència d’una psicòloga i una treballadora social.

A les famílies que planejaven quedar-se en CDMX i no seguir el seu camí migratori, se’ls ha animat i fet costat a inscriure’s en cursos formatius per a adults i a registrar als seus fills en els col·legis perquè pogueren continuar la seua educació.

Els cursos de formació i capacitació cobreixen àrees molt diverses de coneixement: ciberescuelas, disciplines artístiques, activitats esportives, tallers d’emprenedoria i capacitació per a l’ocupació, de creativitat, art, disseny digital i teatre; fins a classes de natació, box o judo, passant per cercles de lectura, cicles de cinema debat, tornejos esportius o recorreguts temàtics de cultura ambiental, identitat i memòria històrica, ciutadania i dret a la ciutat.

Respecte al suport als defensors de drets humans de migrants i refugiats, que solen enfrontar-se a dures represàlies personals (inclòs l’assassinat), se’ls ha format en temes de seguretat integral com a protocols, plans de seguretat, reglaments, bitàcoles i prevenció de riscos i autocura, amb l’objectiu que puguen continuar portant avant la seua labor sense posar en perill la seua pròpia vida.

, ,

Scroll to Top