El risc de pobresa continua sent més elevat en les llars encapçalades per dones. Durant la pandèmia, l’augment de l’exclusió social en les famílies que la seua sustentadora principal és dona va créixer el doble, en passar del 18% en 2018 al 26% en 2021, mentres que en les llars encapçalades per homes va augmentar del 15 al 18%, segons l’informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la COVID-19 a Espanya, presentat per Càritas en 2022.
Esta bretxa de gènere estructural i persistent mou a Càritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, les múltiples desigualtats que continuen patint les dones que acompanya. “Els avanços de les últimes dècades han sigut importants, però encara queda molt camí per recórrer perquè la igualtat entre homes i dones es convertisca en la pedra angular d’un desenvolupament humà i sostenible”, assegura Noelia de Pablo, responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.
Càritas acompanya a un nombre cada vegada major de famílies monoparentals encapçalades per dones en situació de vulnerabilitat. Es tracta de llars on la sustentadora principal té un treball precari no sols quant a salari, sinó també a condicions laborals, inestabilitat o vulneració de drets, a més d’una major probabilitat d’estar ocupada en el sector informal.
En el dilema de treballar o cuidar
A això se suma que les dones són les principals sustentadores de les cures familiars i moltes vegades acusen la falta de xarxes de suport. “Moltes d’elles es troben en la tessitura d’haver de triar entre treballar o cuidar, el que repercutix greument és la seua situació, havent d’abandonar el mercat laboral, reduir les seues jornades o renunciar al desenvolupament de les seues carreres professionals per a poder cuidar. I altres, a treballar sense possibilitat de conciliar el que repercutix greument en la qualitat de vida de la infància”, apunta Noelia de Pablo.
La marcada feminització dels treballs que compten amb menor reconeixement social i pitjors condicions laborals no ajuda a millorar la situació de les dones en risc d’exclusió. És el cas de l’ús de llar i de les cures. “Malgrat els importants avanços que s’han produït en este sector en els últims anys encara no s’ha aconseguit una verdadera equiparació de drets amb la resta de persones treballadores, sent especialment rellevant tot el relatiu a les condicions particulars que comporta el treball d’interna”, denúncia Noelia de Pablo.
En moltes ocasions, estes treballadores veuen vulnerats els seus drets laborals per estar sotmeses a àmplies jornades, incloses jornades nocturnes, sense tot just descans, amb temps de presència que obliguen a tindre disponibilitat i, en molts casos, sense distinció entre treballs de llar i de cures, no comptant amb la remuneració corresponent, donada l’especialització que requerixen.
Al llarg de 2022, Càritas va acompanyar a 41 514 dones a través dels seus diferents programes d’ocupació. El perfil d’estes demandants de treball van ser dones de més de 45 anys, amb estudis bàsics, escassa experiència laboral i poques competències digitals. En un número cada vegada major es troben a més immerses en complexos processos migratoris. La falta d’ocupació o l’ocupació precària no són els únics obstacles que han d’afrontar moltes dones en situació d’exclusió.
A eixa realitat també se suma la violència masclista. En 2022, Càritas va acompanyar a Espanya a 14.140 dones en més de 30 projectes específics relacionats amb la dona. Molts d’ells, estan relacionats amb programes de suport a dones víctimes de violència, d’explotació sexual o tracta.
“Estes situacions estan en moltes ocasions totalment invisibilitzades. En el cas de les dones en contextos de prostitució ens preocupa la seua ‘expulsió’ a llocs més ocults i vulnerables, com a assentaments o pisos, cosa que significa una major precarietat i estigmatització, més dificultats en el seu acompanyament i escassetat d’alternatives per la falta d’accés a prestacions socials o ocupació”, indica.
El doble estigma de la salut mental
La desigualtat també té efectes sobre la salut, sobretot en l’abordatge de la salut mental. “En els nostres programes veiem el biaix que existix tant en el diagnòstic com en el tractament de la salut de les dones, causant entre altres coses, sobremedicació, la qual cosa empitjora la seua qualitat de vida”, apunta Noelia de Pablo.
A més, les dones amb dificultats en la seua salut mental “pateixen un doble estigma sent considerades, entre altres qüestions, com a menors d’edat, no aptes per a ser mares o fins i tot per a sostindre arguments veraços, la qual cosa acaba dificultant encara més la seua situació i augmentant la deterioració de l’autoestima”, afig. A tot això, cal sumar el sofriment emocional a causa de les càrregues que suposen les dobles jornades, criances monomarentals i altres realitats que de manera estructural afecten significativament la seua salut mental.
Respostes humanitàries amb més mirada de gènere
En l’àmbit internacional, la llarga llista de conflictes i desastres naturals tenen un impacte de forma desproporcionat en les persones més vulnerables, sobretot en dones i xiquetes. Algunes d’estes crisis humanitàries són més mediàtiques, com Ucraïna o Palestina, però una gran majoria són crisis “oblidades”, com el que ocorre a República Democràtica del Congo, Burkina Faso, Sudan del Sud, Mali, Veneçuela, Haití i a Myanmar i Bangladesh amb els refugiats Rohingya.
Estes crisis humanitàries espenten a desplaçaments forçosos, la qual cosa enfronta a moltes dones a vulnerabilitats addicionals i a ser objecte directe de moltes formes de violències, explotació i abusos. “Estes condicions subratllen la importància d’integrar un enfocament de gènere en totes les respostes humanitàries, perquè s’implementen mesures de protecció adequades amb l’objectiu de mitigar els riscos als quals estan exposades”, apunta Noelia de Pablo.
Enfront de tota esta realitat, Càritas fa una crida a les Administracions públiques, als responsables polítics i als agents econòmics i socials a treballar en una igualtat real entre homes i dones amb pressupostos sensibles al gènere. En eixa línia, Càritas ha presentat també a l’arc parlamentari les seues Propostes Polítiques, en les quals s’inclou un pla integral de cures, polítiques d’ocupació inclusiva i una protecció efectiva de les víctimes de violència masclista, entre altres qüestions prioritàries.
Iniciativa “Ellas somos nosotras”
Amb l’objectiu de visibilitzar les múltiples bretxes i situacions d’exclusió que patixen les dones, Càritas llança per tercer any consecutiu la iniciativa ‘Ellas somos nosotras’. La campanya de sensibilització compta amb el suport de deu dones d’empreses de reconegut prestigi i compromís social que col·laboren amb Càritas.
A través de les seues xarxes socials, estes empresàries i directives visibilitzaran a partir del dilluns 11 de març les realitats d’altres dones que, gràcies a l’acompanyament de Càritas, han pogut eixir de l’exclusió, a més de mostrar diferents projectes que la Confederació està desenvolupant.
Sota l’etiqueta #EllasSomosNosotras, esta iniciativa cerca promoure la solidaritat econòmica amb els programes d’atenció a dones en els quals Càritas és present tant a Espanya com en altres països del món gràcies a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.
“Esperem poder donar veu a milers de dones i continuar enfortint la nostra labor gràcies a la solidaritat de tota la societat, perquè elles som nosaltres i nosaltres som elles”, assegura María Ángeles García, coordinadora de l’Equip de Donants i Institucions de Càritas Espanyola.
