COP-26, calfament global, pobresa, desigualtat, pandèmia mundial i fiscalitat justa. De l’1 al 12 de novembre de 2021 les preocupacions i propostes sobre el canvi climàtic estan debatent-se en la Conferència de Nacions Unides a Glasgow, el Regne Unit. Les principals organitzacions de Comerç Just a nivell internacional han emés un manifest en el qual, entre altres mesures, exigeixen que en les negociacions es reconega que la dimensió social i humana del canvi climàtic.
Les entitats assenyalen que el canvi climàtic no és just, impacta en major mesura en les poblacions rurals que viuen de l’agricultura i que ja de per si mateix viuen en una situació de vulnerabilitat i pobresa. Davant això, alerten que és necessari trencar el cercle viciós de pobresa i degradació ambiental per a avançar en els objectius climàtics.
COP26
El primer ple del cim del clima de Glasgow ha començat amb una crida a l’ambició, especialment als països del nord, en els objectius de reducció d’emissions de CO₂ per a preservar el futur de la població del planeta. La primera negociació transcendental ha sigut la de limitar el calfament global a 1,5 °C. Emprendre accions per a aconseguir l’objectiu suposa el primer gran desafiament de la COP26.
Xicotetes organitzacions agrícoles
“Placing fairness at the heart of climate ambitions” (Posar la igualtat en el centre de les ambicions climàtiques) és el manifest que han elaborat les organitzacions de Comerç Just. L’escrit destaca que les xicotetes organitzacions agrícoles, que produeixen el 70% de l’alimentació mundial, han de ser part de la solució al canvi climàtic. Les seues preocupacions i propostes han de ser escoltades en la *COP-26.
Garantir uns preus i salaris dignes i unes condicions comercials justes per als qui es dediquen a l’agricultura és un pas fonamental per a avançar en la sostenibilitat ja que els canvis en el clima perjudiquen els seus ja baixos ingressos el que els dificulta la inversió en models de producció sostenible, tot això retroalimenta la degradació ambiental i la pobresa.
“Fins que no es reconega degudament la dimensió social del canvi climàtic i s’aborde amb serietat, a penes s’avançarà en els objectius climàtics”, assenyala el manifest.
Crida internacional
El document també destaca que, segons el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i la Iniciativa de Política Climàtica de l’ONU, menys del 2% del finançament climàtic arriba a les xicotetes organitzacions agrícoles. En aquest sentit, les organitzacions de Comerç Just donen suport a les crides internacionals perquè els països rics complisquen la seua promesa d’aportar 100.000 milions de dòlars d’ajuda per a lluitar contra el canvi climàtic. A més, demanen que els criteris d’adjudicació dels mecanismes financers, com el Fons Verd per al Clima, faciliten a les xicotetes organitzacions agrícoles poder accedir a ells i puguen desenvolupar sistemes productius amb menor impacte ambiental.
Grans empreses
Una altra de les demandes exposades per les organitzacions de Comerç Just als governs i representants reunits en la COP-26 és l’exigència d’una major transparència a les grans empreses quant als seus compromisos de sostenibilitat i de garantir mitjans de vida dignes als treballadors/as. En aquest aspecte, el moviment de Comerç Just es mostra a favor que les grans empreses estiguen obligades a publicar la seua petjada de carboni completa, de principi a fi de la cadena de producció. Així mateix, demana als Estats que posen en marxa polítiques públiques i mesures que afavorisquen els esforços positius que facen les empreses en aquest sentit.
El manifest reconeix la importància d’avançar en les legislacions anomenades de “deguda diligència” que s’estan desenvolupant a la Unió Europea i en diferents països que permeten penalitzar a les empreses que no complisquen amb les regulacions climàtiques, i que garantisquen a les persones afectades els seus drets i l’accés a recursos legals per a denunciar-los.
Les entitats de Comerç Just demanden que la política comercial global, i per tant els acords comercials entre regions i/o països establisquen com a requisits vinculants el compliment de les normes mediambientals més estrictes i un compromís ferm amb els Acords de París i els Drets Humans.
