Les intenses pluges torrencials registrades en les últimes setmanes han provocat greus inundacions que han desplaçat a quasi 10.000 persones a la província de Tanganyika, a la República Democràtica del Congo (RDC). Esta emergència reflectix la doble crisi que enfronta el país, on els fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, agreugen el sofriment causat pel conflicte armat i els desplaçaments massius.
El riu Rugumba s’ha desbordat, inundant àmplies zones dels territoris de Kalemie i Nyunzu. Vivendes, escoles i terres agrícoles han quedat destruïdes, deixant a milers de persones sense refugi ni mitjans de subsistència. Les aigües estancades i contaminades estan generant preocupació per possibles brots de malalties, amb casos de còlera a la província que ja són sis vegades més alts que en el mateix període de l’any passat.
Les inundacions han colpejat a una comunitat que ja es trobava sota una pressió extrema. Des de gener, Tanganyika ha rebut a unes 50.000 persones desplaçades internament que fugien de la violència en Kivu del Sud. Moltes d’elles s’estaven refugiant en llars locals, esglésies i escoles, ara danyades o destruïdes. A més, les inundacions han arrasat amb cultius com la iuca, la dacsa i el maní, la qual cosa agreuja una situació ja crítica d’inseguretat alimentària al país.
Segons avaluacions recents, 2,3 milions de persones en quatre províncies afectades pel conflicte —Kivu del Sud, Kivu del Nord, Ituri i Tanganyika— estan en risc de patir desnutrició potencialment mortal en els pròxims mesos, llevat que es prenguen mesures urgents.
ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, i els seus socis humanitaris estan proporcionant ajuda d’emergència, que inclou refugi, aigua potable, aliments i atenció mèdica. No obstant això, els esforços es veuen obstaculitzats per la greu falta de finançament, la qual cosa deixa a milers de persones sense l’ajuda que necessiten urgentment.
A més, hi ha informes que indiquen que alguns refugiats congolesos que han fugit recentment a la veïna Burundi han tornat a la República Democràtica del Congo. Molts van assenyalar les condicions de vida extremadament difícils —inclòs l’accés limitat a aliments, refugi i servicis bàsics— com els factors clau que han influït en la seua decisió de tornar, fins i tot malgrat el conflicte constant i la incertesa al seu país.
No obstant això, els refugiats congolesos continuen fugint, travessant la frontera cap als països veïns a la recerca de seguretat. Quasi 120.000 persones han arribat fins ara a Burundi, Tanzània i Uganda, sent este últim el que ha rebut a més de 5.500 refugiats sol en l’última setmana. Esta tendència ressalta la urgent necessitat d’augmentar el suport tant als països d’acolliment com en les zones de retorn per a abordar els desafiaments que enfronten tant els retornats com els refugiats als països veïns.
Amb els desplaçaments continus causats per les inundacions i el conflicte, la inseguretat alimentària i l’amenaça imminent de brots de malalties, una resposta humanitària coordinada i sòlida és essencial per a evitar més sofriment i pèrdua de vides. ACNUR només ha rebut el 20 per cent dels fons necessaris per a la seua resposta vital a la República Democràtica del Congo. El poble de la República Democràtica del Congo necessita ajuda urgent, i sense una intervenció oportuna i adequada, les conseqüències d’esta tràgica “doble crisi” només s’agreujaran.
