Les dones afrodescendents se celebren a València i reclamen un major compromís antiracista

El Centre del Carmen va acollir la commemoració del Dia Internacional de la Dona Afrodescendent en una jornada en la qual es va comptar amb Epsy Campbell, una de les impulsores d’aquest dia en 1992.

En l’acte, organitzat per l’ONG Moviment per la Pau -MPDL- en col·laboració amb organitzacions africanes i afrodescendents de la ciutat, es va estrenar a Espanya el documental “Miss Panamà”, realitzat per Lamar Bailey, la filla de la primera dona negra que va conquistar aquest guardó al país centreamericà.

Les dones afrodescendents es van celebrar i es van reivindicar aquest dimarts, dia 26 de juliol, en el Centre del Carmen de València. Una jornada molt emotiva, carregada de missatges per a la reflexió, però també d’art, de poesia, de cinema documental, de música i ball. Les i els assistents a aquesta cinquena commemoració a València del Dia Internacional de la Dona Afrodescendent van presenciar l’estrena a Espanya del documental “Miss Panamà”, centrat en la figura de Gloria Karamañites, la primera dona negra a guanyar el concurs de Miss a Panamà en 1980, i realitzat per la seua pròpia filla, Lamar Bailey. Les dues, a més, van ser presents en l’acte, Lamar, de manera presencial i la seua mare, a través de videoconferència.

El film explora les dimensions racials dels concursos de bellesa i la persistència de projectes d’emblanquiment en la representació de les dones negres en els mitjans de comunicació, com succeïa, i com encara succeeix en països com Panamà que, paradoxalment, són de població majoritàriament negra. Karamañites no sols va guanyar, malgrat les moltes traves que li van posar, aquest concurs, sinó que va participar en Miss Univers on va quedar entre les 12 primeres classificades.

Malgrat això, mai va tindre al seu país el reconeixement oficial del qual sí que van gaudir unes altres miss. Com ella mateixa expressava en aquest esdeveniment: “Quan entre al concurs de Miss Panamà m’adone que s’havia de veure el concurs com un aspecte social i plural. Sí que va ser important la meua victòria perquè després de la meua es van obrir les portes per a moltes altres xiques negres que van voler ser reina de bellesa, o actuar en altres àmbits com la política, l’educació…”.

La seua filla, que l’escoltava atentament, reconeixia que per a ella mateixa l’exemple de la seua mare havia sigut tota una inspiració: “Quan anava creixent em preguntaven si anava a ser Miss, però soc molt xicoteta i em vaig anar per un altre camí. Al final hem pres un camí de lluita per drets, quan hi ha problemes d’inundacions, la meua mamà mana contenidors per a ajudar a les persones… el seu exemple em va fer ser qui soc i va influir a seguir aquest camí de l’activisme social”.

Una cridada a lluitar contra el racisme

L’exemple de Gloria Karamañites i el racisme i discriminació que va patir, fins i tot després d’haver guanyat el concurs de Miss Panamà, és el d’altres dones negres, migrants o afrodescendents del món. Com posava de manifest la delegada de Moviment per la Pau-MPDL, Isabelle Mamadou, en aquest acte: “Volem enviar un missatge a les institucions, els mitjans de comunicació i la societat civil. Necessitem accions concretes, que es facen passos reals i que es pose la lluita antiracista en el centre de les vostres agendes. Perquè ni el feminisme, ni la lluita contra el canvi climàtic ni tampoc la constitució de societats més justes poden avançar sinó lluitem contra el racisme. L’antiracisme és un dels conceptes centrals a l’hora de constituir societats més justes i igualitàries”.

Mamadou també va demanar un minut de silenci “per les morts de totes les persones que han mort, per culpa del racisme, i especialment per a aquells homes que recentment han perdut la vida intentant arribar a Melilla i les imatges de la qual han donat la volta al món en les últimes setmanes”. I va reclamar que es tracte igual a totes les persones migrants i refugiades, “vinguen d’on vinguen”.

Mentrestant, la regidora de cooperació de l’Ajuntament de València, Maite Ibáñez, afirmava que “és important reivindicar aquest dia per a poder sumar per a visibilitzar i defensar els drets de les dones afrodescendents . Elles, a més, viuen amb un estigma més fort que altres dones i aquest dia el que fa és sumar, conjuminar forces i augmentar la seua participació en activitats públiques”.

Per part seua, la secretària autonòmica de Cooperació, Toñi Serna, ressaltava que “les majors discriminacions es produeixen cap a les dones i si damunt eres una dona negra és molt pitjor”. I posava en valor treballs com el documental “Miss Panamà” per a derrocar tòpics i tombar barreres.

La jornada va finalitzar amb la intervenció, a través de videoconferència, de Epsy Campbell, Vicepresidenta de la República de Costa Rica de 2018 a 2022 i impulsora d’aquest Dia Internacional, que va nàixer durant la Primera Trobada de Dones *Afrolatinas i *Afrocaribeñas celebrat a la República Dominicana en 1992. També va comptar amb un recital de poesia a càrrec de tres dones poetes, Gabriella Nuru, Rachel Baseme i Montserrat Anguiano, acompanyades per la música en directe del reconegut artista i compositor congolés Doudou Nganga. I per a acabar, com no, la música africana i les seues danses, a càrrec de la Federació Unió Africana, van inundar el Centre del Carmen, posant el fermall així a aquesta jornada festiva i reivindicativa.

 

Scroll to Top