Amb motiu del Dia Internacional de l’Alfabetització, Manos Unidas vol cridar l’atenció sobre els 773 milions de persones adultes, fonamentalment dones, que en l’era de la digitalització en la qual la tecnologia avança a una velocitat de vertigen, no saben encara ni llegir ni escriure.
“És inadmissible que, en ple segle XXI, l’analfabetisme condicione la vida de tantíssims milions de persones”, denúncia María José Hernando, del departament d’Estudis de Manos Unidas. Segons Hernando, mancar de competències en càlcul i lectoescriptura, o l’anomenat analfabetisme funcional, tenen conseqüències en l’increment de la desigualtat en el món: “saber llegir i escriure, comprendre un text i poder expressar les idees i decisions, determina la capacitat de les persones i els pobles per a reclamar els seus drets. I no poder fer-ho per desconeixement o per mancar de la capacitació per a això, té conseqüències molt greus en el pla laboral, jurídic o econòmic”, explica.
Desigualtat educativa
L’educació de qualitat i continuada des de l’escola és l’única manera de trencar el cercle de la pobresa associada a la falta d’alfabetització. “Per desgràcia, segons la UNESCO adverteix, hui dia, hi ha més de 250 milions de xiquets que no aconsegueixen adquirir les capacitats bàsiques de càlcul i lectoescriptura. Xiquets que, si no es posa remei, estaran condemnats a una vida marcada per la desigualtat”, denúncia Hernando. La pandèmia també ha posat de manifest l’enorme bretxa digital entre els països rics i els més empobrits, i les grans diferències en afrontar el tancament dels centres educatius. Però, a més, ha tingut unes conseqüències nefastes en els programes d’alfabetització de la població adulta, “que han quedat completament relegats, entre molts altres motius, per la falta de coneixements d’informàtica o per la manca de dispositius o de personal”, explica Hernando.
Per a Hernando, és “imperatiu” reprendre i garantir l’educació dels adults, perquè l’analfabetisme fa que aquestes persones s’enfronten a les majors desigualtats i discriminacions, “que poden veure’s incrementades per altres factors com l’ètnia, el gènere, o el lloc en el qual hagen nascut”.
Alfabetització
Manos Unidas és una ONG que col·labora en el desenvolupament humà integral i sostenible dels més empobrits en condicions d’igualtat: d’oportunitats, de drets, d’expectatives, de capacitat de decidir, d’accés a les condicions de vida dignes… “Per a això –assegura Hernando– és imprescindible continuar apostant per l’enfortiment de les capacitats de persones i comunitats a través de l’alfabetització. Perquè l’alfabetització obri la porta a l’accés dels drets humans, ja que sobre l’educació se sustenten les bases de la participació ciutadana i la convivència pacífica a la qual tots tenim dret”.
Per a Manos Unidas, afavorir l’alfabetització de totes les persones, especialment les més pobres i vulnerables, és una manera segura de lluitar contra la desigualtat i el major repte al qual ens enfrontem. Per a això, en els últims cinc anys, l’ONG de l’Església catòlica ha aprovat 902 projectes educatius per import superior a 49 milions d’euros.
Alfabetització pels drets humans a Madagascar
A Madagascar, a la regió de Haute Matsiatra, com en la resta del país, el 75% del sòl manca de títols de propietat, per la qual cosa la seua delimitació és quasi impossible. Aquest problema s’acreix en la zona rural on quasi la totalitat dels terrenys de cultiu i pastura són terrenys denominats “*domaniaux”; terres que els llauradors han heretat dels seus avantpassats per a les quals no existeix cap document legal. “El problema és que els llauradors, que desconeixen els drets que tenen sobre les seues terres, s’enfronten, a més, a grans obstacles administratius quan volen procedir a la seua regularització”, explica Macarena Aguirre, coordinadora de projectes de Manos Unidas a Madagascar.
Per a Aguirre, el fet que es tracte d’una terra desforestada, en la qual abunda la crema de terrenys, acreix els conflictes entre llauradors per la propietat dels terrenys.
“Si a això se suma que es tracta d’una regió rica en minerals i que moltes companyies mineres estan interessades en què el govern els cedisca terrenys per a la seua explotació –expropiant al seu torn aquestes terres als llauradors de la zona–, ens trobem davant l’escenari perfecte perquè es produïsquen abusos i vulneracions dels drets humans”, assegura Aguirre.
Per a evitar aquests abusos i augmentar el desenvolupament en una zona en què la pobresa i la falta de recursos porten al fet que molts joves abandonen l’escola sense haver acabat els estudis primaris, el Comité de Justícia i Pau de la diòcesi de Fianarantsoa va posar en marxa el programa LAMINA, que ja ha entrat en la seua tercera fase.
Aguirre descriu la participació de Manos Unidas en aquesta tercera fase, dissenyada per a actuar sobre “problemes prioritaris” com l’alt grau d’analfabetisme; la falta de certificats de naixement (detectada en la Fase II), i la falta d’accés a la propietat de la terra de la població local, “que provoca un alt grau d’inseguretat”.
Les activitats de mobilització i formació de la població, i les d’enfortiment de les institucions i suport al medi ambient, permetran que els llauradors vulnerables, puguen obtindre els certificats de naixement perquè els seus fills puguen ingressar a l’escola, “amb el que podrà trencar-se el cercle de la pobresa i l’analfabetisme”, assegura la coordinadora de projectes de Manos Unidas a Madagascar. “A més, amb el projecte s’està aconseguint dotar a la població de certificats de titularitat de les terres de major qualitat, i millorar el medi ambient i la seguretat interna de les comunitats rurals”, afig Aguirre.
Aquest programa està en línia amb el ODS 4, que promou l’educació de qualitat; el ODS 10, que advoca per la reducció de les desigualtats i el ODS 16, que busca la pau, la justícia i institucions sòlides.
