Les organitzacions humanitàries internacionals hem donat la veu d’alerta: milions de persones corren el risc de patir fam a nivells crítics en els pròxims mesos. A les greus conseqüències de la pandèmia, s’uneixen les causades per la invasió russa d’Ucraïna. La crisi energètica, alimentària i financera està colpejant a milions de persones que ja vivien situacions extremes. Segons l’últim informe de la Escola Cultura de Pau, hi ha 32 conflictes armats; dels quals, el 53% són d’alta intensitat (un percentatge que es produeix per primera vegada des que s’estudien); hi ha, a més, 98 situacions de tensió en el món.
L’emergència climàtica està provocant efectes devastadors en la vida de milions de persones que es veuen obligades a abandonar les seues llars per la impossibilitat de mantindre condicions bàsiques per a una vida digna. L’impacte és especialment preocupant en el cas de les dones i la infància, que pateixen amb major rigor les conseqüències d’aquestes situacions.
Malgrat les múltiples alertes realitzades per les organitzacions humanitàries i de pau, no existeix una resposta mundial integral per a donar solució a un context tan crític. Aquesta falta de responsabilitat demostra que, en lloc d’apostar per la garantia dels drets humans i la protecció de la vida, ens encaminem a un món cada vegada més hostil.
És urgent garantir polítiques de prevenció, de diàleg, de justícia climàtica, d’economia justa i garantia plena dels drets humans. Hem d’avançar cap a sistemes previnguen les situacions que aboquen a milions de persones a la dependència humanitària. Hem d’actuar abans per a evitar les crisis, en lloc de després per a pal·liar-les.
Atacs als qui mereix protecció
En els últims anys, l’atac a centres d’atenció humanitària, hospitals i refugis ha augmentat de manera progressiva. També han incrementat el nombre d’atacs a personal humanitari. No podem oblidar, com recorden les ONG, que el personal humanitari i la població civil no poden ser mai un objectiu perquè, fins i tot en les guerres, existeixen regles. El foment de l’anomenada “diplomàcia humanitària” és essencial per a garantir que els actors implicats en els conflictes respecten l’espai humanitari.
Exigim el respecte i la protecció del treball de les organitzacions humanitàries; la seua activitat ha de ser reconeguda com a essencial en contextos de crisis. La seua àmplia trajectòria en situacions molt complexes ha acreditat la seua professionalitat i l’impacte positiu de les seues accions. Assegurar aqueix treball exigeix molt més que bona voluntat; és necessari garantir la canalització de fons a través d’organitzacions amb demostrada experiència en crisis humanitàries.
Per això, sol·licitem a la UE, al Govern Espanyol i als actors humanitaris:
- Promoure els marcs internacionals que garanteixen el respecte del Dret Internacional Humanitari.
- Garantir que les intervencions es defineixen conforme els principis humanitaris.
- Donar prioritat a la diplomàcia humanitària per a la solució de crisi i conflictes. És necessari advocar pel diàleg, la seguretat humana i el multilateralisme.
- Coordinar l’acció humanitària amb la garantia de drets humans de les persones migrants i refugiades.
- Assegurar que les iniciatives que contemplen la unió entre l’acció humanitària, la pau i el desenvolupament, la resiliència de les poblacions i l’agència de les dones.
- Promoure processos de prevenció, convivència i cultura de pau, amb el protagonisme de la societat civil, especialment de les dones com dicta la Resolució 1325 de Nacions Unides.
- Garantir l’enfocament feminista i els drets de la infància i l’adolescència.
- Enfortir el rol dels actors locals; atorgar major protagonisme a les organitzacions dels països en els quals es treballa i a les poblacions afectades.
I en concret, al Govern espanyol:
- Ser coherent amb el suport ciutadà a les actuacions humanitàries. Els pressupostos generals de l’Estat per a 2023 i la reforma del sistema de cooperació són una oportunitat per a demostrar-lo.
- Incrementar l’assignació de l’ajuda humanitària al 10% de la AOD, amb almenys 50% via AECID.
- Assegurar que altres polítiques (comerç d’armes, control sobre l’actuació de transnacionals, polítiques migratòries…) no contribueixen a la generació o empitjorament de crisis humanitàries. Apostar per la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible.
- Reforçar el perfil institucional, les capacitats, recursos i equip de l’Oficina d’Acció Humanitària de la AECID.
- Reequilibrar la canalització de recursos entre el sistema de Nacions Unides i altres (Moviment de la Creu Roja i ONG) amb els instruments de finançament previsibles i flexibles.
- Promoure un espai de diàleg i de coordinació entre l’acció humanitària en l’àmbit central i el descentralitzat.
- Assegurar que l’acció humanitària és coherent amb els compromisos internacionals adquirits, en particular quant al suport d’organitzacions locals, i en matèria d’eficàcia, transparència i rendició de comptes.
- Dotar dels mitjans necessaris perquè la societat conega, se sensibilitze i s’involucre en els assumptes humanitaris.
- Enfortir el programa de protecció a persones defensores de drets humans i medi ambient.
Cridem la ciutadania a exigir als seus governs que actuen amb responsabilitat i previnguen les crisis humanitàries de tota mena que minen les condicions de vida de milions de persones a tot el món. Fem una crida també perquè exigisquen una política de cooperació que reconega el paper de les ONG en l’assistència humanitària. I, finalment, la ciutadania ha de recordar als governs (nacional i autonòmic) que les persones que reben el suport humanitari són abans de res subjectes de drets i que, per tant, han de ser protagonistes de les actuacions que es duguen a terme.
