L’Agència de l’ONU per als Refugiats demana acció urgent davant l’increment de morts en la mar

Només l’any passat es van registrar 1.924 persones mortes o desaparegudes en les rutes del Mediterrani central i occidental, mentre que altres 1.153 van perir o van desaparéixer en la ruta marítima del nord-oest d’Àfrica cap a les Illes Canàries.

Més de 3.000 persones van morir o van desaparéixer intentant creuar el Mediterrani central i occidental així com per l’Atlàntic l’any passat per a aconseguir Europa. Així es desprén d’un nou informe publicat hui per ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, en el qual es demana suport urgent per a evitar més morts i protegir els refugiats i sol·licitants d’asil que s’embarquen en perillosos viatges per terra i mar.

Del número total en 2021, es van registrar 1.924 persones mortes o desaparegudes en les rutes del Mediterrani central i occidental, mentre que altres 1.153 van perir o van desaparéixer en la ruta marítima del nord-oest d’Àfrica cap a les Illes Canàries. El nombre de morts registrades en 2020 va ser de 1.776 en les tres rutes. Des de principis del present any, s’ha registrat la dada alarmant d’altres 478 persones mortes o desaparegudes en la mar.

Embarcacions inflables

La major part de les travessies marítimes es van realitzar en embarcacions inflables i no aptes per a la navegació, que en molts casos van bolcar o es van punxar provocant la pèrdua de vides. Les travessies per l’Atlàntic des dels estats costaners d’Àfrica Occidental, com el Senegal i Mauritània, fins a les Illes Canàries és llarg i molt perillós perquè es pot prolongar fins a 10 dies. Moltes embarcacions es desvien del rumb o desapareixen sense deixar rastre en aquestes aigües.

Les rutes terrestres també continuen sent molt perilloses, i pot el número de morts siga encara major en aquestes travessies creuant el desert del Sàhara, fronteres remotes, en centres de detenció o durant la situació de captivitat a la qual sotmeten els contrabandistes o traficants a persones migrants i refugiades. Entre els múltiples abusos denunciats per les persones que recorren aquestes rutes es registren: execucions extrajudicials, detencions il·legals i arbitràries, violència sexual i de gènere, treballs forçats, esclavitud, matrimonis forçosos i altres greus violacions dels drets humans.

Efectes de la COVID

La pandèmia de COVID-19 i els tancaments de fronteres que va portar aparellats, que es van mantindre al llarg de 2021, també han afectat els desplaçaments cap al nord d’Àfrica i els països costaners d’Europa, per la qual cosa moltes persones refugiades i migrants desesperades han recorregut a xarxes de trànsit que els ofereixen aquests aquests perillosos viatges com a alternativa. ACNUR adverteix que la inestabilitat política, els continus conflictes, la deterioració de les condicions socioeconòmiques i l’impacte del canvi climàtic poden augmentar els desplaçaments i la seua perillositat.

ACNUR presenta una estratègia actualitzada de protecció i solucions per als refugiats que s’embarquen en viatges perillosos al llarg de les rutes cap a Europa a través de la Mar Mediterrània Central i Occidental i l’Atlàntic, per a la qual sol·licita 163,5 milions de dòlars amb l’objectiu d’oferir assistència i protecció a milers de refugiats i altres persones.

Suport per a oferir alternatives

L’Agència de l’ONU per als Refugiats sol·licita suport per a ajudar a oferir alternatives a aquests perillosos viatges i evitar que les persones es convertisquen en víctimes dels traficants. La crida demana que es reforce l’assistència humanitària, el suport i les solucions per a les persones que necessiten protecció internacional i els supervivents de greus abusos dels drets humans.

La crida engloba uns 25 països de quatre regions diferents connectats per les mateixes rutes terrestres i marítimes que utilitzen els migrants, sol·licitants d’asil i refugiats. Es tracta de països d’origen, d’eixida, de primer asil, de trànsit i de destí.

Al seu torn, ACNUR insta els Estats a comprometre’s a reforçar l’acció humanitària, de desenvolupament i accions encaminades a la pau per a fer front als reptes de protecció i solucions. ACNUR també fa una crida als Estats de les regions, tant d’Àfrica com d’Europa, perquè milloren els marcs jurídicos i les capacitats operatives a les fronteres terrestres i marítimes i en els centres urbans, perquè garantisquen alternatives creïbles als viatges perillosos a través de la inclusió, i el reforç dels programes per a joves i el desenvolupament local amb la col·laboració de les comunitats.

Obligacions dels Estats

Els Estats han de garantir l’accés als humanitaris sense obstacles per a oferir serveis essencials a les persones que es desplacen o que estan atrapades en les rutes, interceptades en la mar o retingudes en centres de detenció, i per a determinar si tenen necessitats de protecció internacional.

En cas contrari, els sol·licitants d’asil, desplaçats interns i altres persones continuaran optant per viatges perillosos a la recerca de seguretat i protecció. Altres col·lectius, com les persones migrants, seguiran avant a la recerca d’una vida millor, amb l’esperança de trobar treball o oportunitats educatives en altres llocs mancant vies legals -de temporada o de llarga duració- per a poder migrar de manera segura i ordenada.


Consulta el portal de dades d’ACNUR sobre arribades de persones refugiades i migrants a Espanya.

Consulta el portal de dades d’ACNUR sobre les arribades de persones refugiades i migrants a Europa a través de la mar Mediterrània.

,

Desplaça cap amunt