Les organitzacions Càritas Hondures, el Centre Prevenció, Tractament i Rehabilitació de les Mates de la Tortura i els seus Familiars, l’Arxidiòcesi de Sant Pere Sula, amb l’acompanyament de l’Organització Mundial Contra la Tortura i el Consell Internacional per a la Rehabilitació de Víctimes de Tortura (IRCT), van presentar un informe alternatiu al Comité contra la Tortura de Nacions Unides amb la finalitat de denunciar les violacions a drets humans comeses al país centreamericà.
Manos Unidas fa costat a la Pastoral Social Càritas Hondures des de 2016 en un programa de defensa i promoció dels drets humans en set municipis de la Diòcesi de Sant Pere Sula. El projecte naix a causa dels alts nivells de violència que afecten defensors mediambientals i de drets humans, pobles indígenes, dones, xiquets, joves, migrants, líders, llauradors, periodistes, treballadors de la comunicació i operadors de justícia. Esta violència es deu a diversos factors: el crim organitzat i el tràfic de drogues, el reclutament de xiquets i adolescents per part de les maras, una mala resposta judicial que comporta a la impunitat, l’alta corrupció política i els alts nivells de pobresa i desigualtat.
Carlos Paz, director de Càritas en Sant Pere Sula i soci local de Manos Unidas, explica que “amb este informe estem donant una informació alternativa que contradiu les dades presentades per Hondures i que presumixen de l’impacte positiu de l’estat d’excepció mitjançant el control del crim organitzat quan, en realitat, fins a la data, hi ha hagut unes greus violacions sostingudes i sistemàtiques dels drets humans.
El document arreplega múltiples violacions als drets humans com a desaparicions forçades, tortura, execucions extrajudicials, detencions arbitràries, abusos durant aplanaments d’estatge sense orde judicial i implantació de proves falses. Per a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) l’alta inseguretat que es viu al país prové del mateix cos policial i de la policia militar a través de l’ús il·legítim de la força.
Carlos Paz denuncia que “la desprotecció a la qual s’enfronten les persones defensores de drets humans i, en definitiva, les persones que viuen en situació de pobresa (com els joves que viuen en barris pobres), és producte de la debilitat institucional i la falta d’una política integral en matèria de protecció dirigida des de l’Estat hondureny. Tots ells viuen sota l’amenaça i el temor a ser assassinades, detingudes, desaparegudes, torturades, desplaçades, amenaçades i judicialitzades arbitràriament”.
109 morts sota custòdia
L’estat d’excepció decretat fa dos anys va suspendre els drets de llibertat personal, llibertat d’associació, reunió i circulació, entre altres drets fonamentals, a més d’atorgar facultats a la policia per a realitzar detencions i aplanaments sense orde judicial. Els centres penitenciaris també es troben sota el control de les Forces Armades i des de 2017, s’han documentat al voltant de 109 casos de morts sota custòdia, de les quals el 47% correspon a dones privades de llibertat. D’altra banda, la situació que enfronten les persones defensores de drets humans és altament preocupant. En 2023 es van registrar almenys 363 atacs en contra d’este col·lectiu i 17 assassinats.
L’informe alternatiu presentat per les organitzacions és molt dens i detallat i dona compte, com afirma Pau, “que estos anys no han permés a l’Estat hondureny eixir de la violència heretades d’anys de dictadura i corrupció”.
Un cas que ve recollit és el de Wilson Ariel Pérez, que va ser assassinat en un suposat enfrontament amb membres de la Força Anti-Maras i Colles. Per este motiu, el 31 de maig de 2022, Càritas i CONAPREV (Mecanisme Nacional de Prevenció contra La Tortura) van acompanyar als familiars del jove. L’Oficina de l’Alt Comissionat dels Drets Humans a Hondures va instar l’Estat hondureny a la realització d’una investigació ràpida, exhaustiva i independent. I és que el mèdic forense va determinar que Wilson no va morir en un enfrontament, sinó que va ser víctima d’una pallissa de part dels seus captors. Va morir d’una hipòxia cerebral mentres li pegaven.
