“La situació que estem vivint a l’Índia amb aquesta segona ona del coronavirus supera qualsevol pel·lícula de terror que es puga imaginar”

Manos Unidas alerta que els hospitals estan totalment desbordats i els malalts s’acumulen a l’entrada dels centres hospitalaris a l’espera que es “allibere” un llit.

La situació només millorarà si el Govern central pren cartes en l’assumpte de manera immediata, però, segons el pare Rolvin de Mello, això no succeirà perquè “estan més ocupats amb les campanyes per a guanyar les eleccions”.

Mans Unides està adaptant els seus projectes per a fer front a les necessitats més immediates

Reparto mascarillas en India. Manos Unidas

Índia és en aquests moments el país del món més afectat per la pandèmia de coronavirus. Les informacions que està rebent Manos Unidas, que està en contacte permanent amb els seus socis locals al país asiàtic, són aclaparadores. Centenars de milers de persones se sumen a les llistes diàries d’afectats i el nombre de morts no cessa d’augmentar, fins al punt que en algunes ciutats els carrers s’han convertit en crematoris a l’aire lliure en els quals cada dia es cremen milers de cossos.

“El país està ara mateix en una situació desesperada. Els nostres socis locals, que també estan patint en primera persona els tràgics efectes d’aquesta nova variant del virus, ens informen d’hospitals totalment desbordats i de malalts que s’acumulen a l’entrada dels centres hospitalaris a l’espera que es ‘allibere’ un llit”, relata Ramón Álvarez, coordinador de projectes de Manos Unidas a Àsia.

Des de Bombai, en l’estat de Maharashtra, el pare Rolvin de Mello, sacerdot salesià i soci local de Manos Unidas, lamenta una situació que, de seguir aquesta tendència, podria ser infinitament pitjor en els pròxims quinze dies. “Estic segur que les dades que s’estan donant a conéixer en els mitjans de comunicació no responen a la realitat. Jo isc cada dia al carrer i, per la qual cosa em trobe a cada pas, estic convençut que la xifra de positius de Covid és infinitament més elevada, igual que el nombre de morts”, declara el salesià.

El pare de Mello, que, a pesar que en els últims dies ha perdut a diversos dels seus familiars i ha de fer-se càrrec dels seus germans de congregació malalts, no deixa d’eixir al carrer per a socórrer als més necessitats. Allí assisteix impotent a escenes que li parteixen el cor. “Hi ha persones morint en els corredors dels hospitals i, literalment, als carrers. Hi ha una gran escassetat de medicaments i de llits hospitalaris i una gran falta d’oxigen. Veig gent corrent en totes direccions. Gent que, desesperadament, intenta salvar als seus sers estimats”, relata desolat.

El religiós indi, que dirigeix el Centre don Bosco de la ciutat de Bombai, porta des de l’inici de la pandèmia treballant per a pal·liar les conseqüències de l’emergència entre els sectors de població més vulnerables i assegura que no pot descriure amb paraules el que he estat presenciant en aquesta segona ona de Covid, “una situació que supera a qualsevol pel·lícula de terror que es puga imaginar”.

Per al pare de Mello, la situació només millorarà si el Govern pren cartes en l’assumpte de manera immediata, però, en la seua opinió, això no succeirà perquè “estan més ocupats amb les campanyes polítiques per a guanyar les eleccions en quatre grans estats”. I aquest interés a “mantindre la popularitat” va ser el que, segons denúncia el religiós indi, “va portar al govern a permetre que es concentraren 2,6 milions de persones en la celebració d’un acte religiós sense observar la més mínima mesura de prevenció”.

L’amenaça a l’Índia rural

De la mateixa opinió és el pare Tiju Mankottil, director dels Serveis Socials del CMI (Congregació dels Carmelites de María Inmaculada) en l’estat de Chattisgarh, un altre dels més afectats per la segona ona de la pandèmia, per a qui la principal raó de l’increment de casos radica el desconeixement, les arrelades creences religioses i les celebracions, a més de “la inadequada resposta mèdica per a frenar la propagació del virus”.

El director dels Serveis Socials del CMI alerta del que pot succeir quan el virus arribe a les zones rurals on la cobertura sanitària és quasi inexistent: “Atés que les dues terceres parts de la població índia habita en zones rurals, la batalla per a fer front a la pandèmia es presenta allí molt complicada”.

“En les zones rurals, més de les dues terceres parts dels treballadors sanitaris no tenen formació mèdica, però són l’única opció d’assistència sanitària per a la major part de la població, que acudeix, també, a pràctiques supersticioses molt arrelades”, explica el religiós.

El nou confinament decretat està incrementant el sofriment de les comunitats més desfavorides en el camp i en la selva. “Les persones amb treballs precaris, que cobren al dia, hauran d’enfrontar-se a la fam perquè, a més, el confinament afecta als sistemes de proveïment públics amb el consegüent augment dels preus”, denúncia el pare Mankottil.

El confinament en zones rurals

La imposició del confinament ha trastocat la vida de les comunitats tribals i dels habitants de la selva, destruint la seua salut i els seus mitjans de vida i ha afectat l’economia i al sistema sanitari en diversos nivells. “Moltes persones de les comunitats tribals es desplacen a l’estiu a altres estats a treballar com a jornalers. Els ingressos que obtenen els permeten fer front a la vida diària i estalviar per a poder dur a terme les labors agrícoles en l’època del monsó. A causa de la Covid-19 aquestes persones han hagut de romandre en els seus llogarets, la qual cosa els portarà a la pobresa en l’època de pluges”, explica el soci local de Mans Unides.

A més, l’arribada a les comunitats de persones que retornen des de les ciutats, a les quals acudeixen a la recerca de treball, és un risc afegit per als vilatans. “Alguns han establit llocs de control improvisats i no deixen que els forasters entren en els seus llogarets. I estan preparant-se per a posar en quarantena a les persones que ve de fora. Cal tindre en compte que aquesta és la temporada en la qual molts dels llauradors es traslladen als estats veïns de Telengana o Andhra Pradesh per a la collita de chilly”, explica el religiós.

Per al pare Tiju Mankottil, la segona ona de coronavirus està colpejant la zona tribal encara més que la primera i s’ha convertit en la principal causa de preocupació entre la població “no sols pel risc de per a la salut i per a la vida, sinó igualment, o potser més, per la pèrdua de mitjans de subsistència a gran escala”, indica.

En aquests moments és més necessari que mai proporcionar mitjans de vida a nivell local. El director dels Serveis Socials del CMI planteja diferents iniciatives: “Hem de convertir la crisi global en una oportunitat per a atraure i retindre als joves dels llogarets. Estem treballant amb els llauradors perquè busquen diferents opcions per a fer front a la crisi: cultivar hortalisses en les seues granges i criar animals o crear vincles comercials permanents que els permeten fer front a les dificultats i els garantisquen el manteniment”.

El treball de Manos Unidas

Mans Unides està treballant de manera directa amb els seus socis sobre el terreny. “La situació és tan alarmant i desesperada que, com va succeir a l’inici de la pandèmia l’any passat, estem adaptant els nostres projectes per a fer front a les necessitats més immediates”, explica Álvarez. “Per a això – exposa el coordinador de projectes de Mans Unides a Àsia–, estem autoritzant que part dels fons de projectes que tenim en marxa s’utilitzen per a la compra de medicaments que ajuden a pal·liar les necessitats més immediates de les comunitats més vulnerables”. “Els nostres socis estan redoblant els seus esforços emfatitzant en les comunitats més afectades la importància del distanciament social i la higiene, ja que en els últims mesos s’havien relaxat per una falsa sensació de seguretat”, explica Álvarez.

Des que va començar la pandèmia, Mans Unides ha aprovat 36 projectes d’emergència per import de 378 mil euros, destinats a pal·liar les conseqüències del coronavirus entre els sectors de població més vulnerables de l’Índia. A més, s’ha autoritzat el canvi d’activitats en 105 projectes per a cobrir les necessitats sobrevingudes amb la pandèmia.

, ,

Scroll to Top