La situació migratòria en la davantera sud d’Hondures aconsegueix números mai registrats des de la seua major crisi en 2018, quan milers de famílies hondurenyes van eixir rumb als Estats Units en un intent per escapar de la pobresa i la violència. Entre gener i agost de 2022, es va registrar l’ingrés irregular en la davantera sud de 84 762 persones, segons l’Institut Nacional de Migració (INM), superant en huit vegades la quantitat registrada en el mateix període de l’any passat. En l’últim informe d’Acció contra la Fam sobre la situació migratòria a Hondures, l’organització alerta que es podria superar el mig milió de persones en trànsit irregular pel país centreamericà en el que resta de 2022.
Segons relata aquest mateix informe, per a ingressar de forma regular a Hondures, les persones nacionals de països del Carib, sud-americans, africans o asiàtics requereixen d’una visa consular tramitada de manera prèvia, la qual cosa està en molts casos fora de l’abast o coneixement dels qui decideixen migrar. Davant aquest impediment, una vegada es troben a la frontera, recorren al servei d’intermediaris o “coiots” que els porten a través dels anomenats punts cecs. Dos dels més transitats són les localitats frontereres amb Nicaragua de Danlí i Trojes.
Resposta d’emergència
L’equip d’Acció contra la Fam està responent a aquesta crisi humanitària en aquests dos enclavaments. Després de la situació d’emergència declarada en els municipis de Trojes i Danlí el 20 d’abril de 2022, l’organització humanitària va iniciar operacions de resposta amb l’objectiu d’atendre més de 12 000 persones.
La resposta d’emergència en terreny per part d’Acció contra la Fam comprén, entre altres accions, la prestació de serveis d’atenció nutricional, identificant casos de desnutrició aguda i suplementant nutricionalment a xiquetes, xiquets, embarassades i lactants, l’assistència alimentària mitjançant la distribució de racions d’aliments, prestació d’assistència en termes d’aigua, sanejament i higiene -camions cisterna, provisió d’aigua potable, subministrament d’inputs d’higiene i promoció d’hàbits saludables- i assistència monetària en forma de transferències a llars vulnerables migrants en trànsit.
Janire Zulaika, membre de l’equip d’emergències d’Acció contra la Fam, explica des d’Hondures que la majoria de les persones migrants provenen de Veneçuela. Molts altres arriben des de Cuba, l’Equador, Haití, i fins i tot Iemen i Bangladés. Zulaika destaca que els seus viatges poden durar mesos en què estan exposats a situacions molt complexes en els quals són molt vulnerables: “Sobretot ens compten les necessitats tan grans que han tingut en el Darién, que és la zona de selva sense carretera i connexió entre Colòmbia i Panamà. També ens parlen d’una necessitat de menjar, d’aigua potable, de suport en salut. Moltes persones tenen accidents, hi ha moltes morts, violacions. Estem parlant de situacions terribles.”
Francisco (nom fictici), qui ha preferit mantindre l’anonimat per seguretat, és sud-americà i viatja amb la seua filla, esposa i cosí: “El viatge ha sigut fort. Hem passat set i fam. Hem aguantat humiliacions […] Sabem que el salconduit per a travessar la frontera és una mica costós, no tothom té la quantitat de diners per a pagar-ho, i hi ha gent que ha d’optar per ficar-se per Trojes.”
Jairo Navarro, de 22 anys, va eixir del Perú el juny passat i explica: “Pensava que anava a ser un viatge normal, però no li ho recomane a ningú, ni amb fills, ni embarassades…He vist de tot. Dones tirades, violades, xiquets desapareguts, animals… El clima és insuportable”.
Augment del risc nutricional
Segons l’informe d’Acció contra la Fam, les atencions nutricionals s’han duplicat a l’agost i els casos de risc nutricional segueixen en augment. Acció contra la Fam està entregant diàriament entre 100 i 250 kits d’aliments en Danlí, sent l’única ONG proporcionant assistència alimentària de forma regular en la davantera sud.
També l’organització ha duplicat el lliurament d’aigua en albergs i punts d’hidratació. En el Centre de Descans Temporal (CDT) de Anlí, d’un consum de 30 botellons d’aigua per setmana s’ha passat a 60, i de dues cisternes a tres per a ús general. S’ha detectat un augment en la generació de residus i la defecació a l’aire lliure a les ciutats de primera arribada i trànsit, indicador de la urgent necessitat d’implementar projectes per a garantir la gestió i l’accés segurs al sanejament.
L’informe també alerta del nombre de dones embarassades desateses, de l’augment de la demanda de proves d’embaràs, així com de malalties i casos greus de trastorns post traumàtics detectats en persones migrants.
El Consorci LIFE, liderat per Acció contra la Fam i UNICEF i integrat per altres quatre ONG, va ser creat al juny d’enguany per a respondre a l’emergència humanitària migratòria. Juntes treballem en quatre albergs duplicant la nostra capacitat per a atendre el major nombre de persones. No obstant això, davant l’augment continuat d’arribada de migrants, cada vegada són més persones les que acaben dormint al carrer.
En aquest context, Acció contra la Fam apunta que es requereix enfortir les capacitats en resposta humanitària de les institucions governamentals i altres actors que participen a cobrir i monitorar les necessitats causades per la crisi migratòria.
