El Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI) expressa la seua opinió sobre el recent desenvolupament i comercialització de carn de laboratori i afirma que aquesta tecnologia no resoldrà el problema de la fam en el món ni promourà el benestar animal. Segons CERAI, els cultius de laboratori consumeixen recursos hídrics i energètics, la qual cosa resulta en un impacte ambiental negatiu. En canvi, emfatitza la necessitat de canviar el sistema alimentari global i fomentar la ramaderia extensiva, que és viable mediambientalment i resilient en l’actual context del canvi climàtic.
CERAI destaca que, malgrat la recent aprovació del cultiu i venda de carn en laboratoris per part del Departament d’Agricultura dels Estats Units, hi ha escassa evidència científica que recolze les afirmacions de les empreses que promouen aquesta tecnologia. No està clarament demostrat que aquesta nova forma de producció respecte als animals ni reduïsca l’impacte mediambiental relacionat amb el cultiu de pinsos i els residus produïts pel bestiar estabulat, asseguren.
Ja l’any 2020, Investigadors de l’escola d’enginyeria ISARA de Lió, especialitzada en agricultura, agroindústria i medi ambient, i de l’Institut Nacional per a la Investigació Agronòmica de França (INRAE), van publicar un article titulat «El mite de la carn de cultiu». En aquesta investigació, van plantejar preocupacions sobre la composició nutricional, l’impacte en la salut humana, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i els costos de producció associats amb la carn cultivada.
Enguany, CERAI va organitzar les jornades Quina ramaderia necessitem?, que van comptar amb la participació de persones especialistes i investigadores en ramaderia i indústries alimentàries. Durant l’esdeveniment, els i les especialistes van detallar que la «carn de laboratori» no és carn, sinó un nou producte proteic processat que manca de sabor i textura i que requereix additius per a simular aquestes característiques. Es va destacar que les indústries relacionades amb la carn de laboratori depenen de manera important de recursos no renovables per al desenvolupament del producte i es va assenyalar que, al seu torn, agreujaran la situació de la xicoteta agricultura, pesca i ramaderia. A més, es va remarcar que aquests productes estan promoguts per grans empreses agroalimentàries que controlen el sector de la indústria càrnia i que l’objectiu no és resoldre la crisi alimentària, la crisi climàtica, ni l’abandó de les zones rurals. En resum, aquests productes no ofereixen solucions als problemes actuals.
.
Des de CERAI destaquen que el consum de «carn de laboratori» de moment no té les mateixes propietats alimentoses necessàries per a una alimentació adequada i que encara és primerenc per a mesurar el seu impacte en la salut humana. A més, qüestionen el benefici ambiental previst en termes d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, ja que, efectivament, encara no es pot fer una estimació, ja que està poc desenvolupada i els primers estudis demostren que per a la seua producció requereixen molta energia i materials no renovables. Així mateix, des d’una perspectiva econòmica, la tecnologia de carn cultivada és costosa, difícilment escalable per al consum majoritari i inaccessible per als sectors més desfavorits de la població als països rics i de la gran majoria de la població de països empobrits. És una tecnologia que no acabarà amb la fam en el món.
D’altra banda, la indústria de «carn cultivada» està orientada a reproduir els models de les grans indústries, que no dona suport a la creació d’ocupació en les zones rurals i el que pot generar és de baixa qualitat i remuneració. A més, si es retira el bestiar de les muntanyes i es reemplaça el seu consum pel de la carn cultivada, es perdran una sèrie de serveis ecosistèmics, vitals per a la conservació dels espais naturals i es perdran ocupacions en les zones rurals contribuint a la despoblació rural. Així mateix, l’entitat planteja la seua preocupació pel monopoli tecnològic i la concentració de riquesa que caracteritzen a aquesta tecnologia, així com la falta de control per part de la població.
Des de CERAI emfatitzen que els sistemes de cria de bestiar extensiu exerceixen múltiples funcions, com proporcionar proteïnes de qualitat, generar ingressos per a les comunitats rurals i oferir productes locals i artesanals que conserven la cultura dels territoris, fomenten l’ocupació i el desenvolupament rural. «La ramaderia extensiva assegura la redistribució de riquesa entre persones, la sobirania alimentària i contribueix a la conservació de paisatges, biodiversitat i cultura ramadera», asseguren des de l’entitat.
D’altra banda, l’entitat explica que «és fonamental reflexionar sobre el tipus de sistema alimentari que desitgem, ja que un sistema sostenible ha de ser equitatiu i respectuós amb les comunitats rurals i ha de promoure models i tecnologies accessibles i adaptades». A més, és crucial apostar per la salut tant de les persones com del planeta, «especialment a través d’accions impulsades pel sector públic, que impliquen revisar els nostres mètodes de producció i consum», afirma.
CERAI secunda fermament la ramaderia extensiva i ha publicat una guia de bones pràctiques ramaderes que ressalta els beneficis mediambientals i socials d’aquest model. La guia està disponible en el següent enllaç: Guia de bones pràctiques ramaderes – CERAI
