La ramaderia extensiva és el futur del medi rural i del planeta

La ramaderia industrial introdueix una major quantitat d’animals per granja, però no augmenta el nombre de granges, al contrari, ha fet desaparéixer moltes petites empreses ramaderes familiars.

La solució: polítiques públiques que fomenten la transició agroecològica, la ramaderia extensiva i una compra pública alimentària sostenible.

La discussió no és estar a favor o no del sector ramader, aqueixa falsa dicotomia és fruit de la manipulació del debat polític.

Les declaracions del ministre de consum Alberto Garzón en contra de les macrogranges i a favor de la ramaderia extensiva han suscitat un intens debat sobre els diferents models de ramaderia. Des del Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI) reafirmen la seua aposta pel model de ramaderia extensiva, que «suposa una alternativa real i efectiva», asseguren des de l’entitat.

«Els impactes negatius de la ramaderia industrial a través del model d’integradores estan més que demostrats, allí on hi ha una macrogranja es destrueix l’entorn natural amb greus efectes sobre l’economia local, la qual cosa incideix en la despoblació del món rural», expliquen en CERAI.

«D’altra banda, la ramaderia extensiva, segueix un model familiar que dona treball a xicotets productors, que són un pilar fonamental de molts municipis rurals, és respectuosa amb els animals i el medi ambient i ofereix un producte de més qualitat per a totes les persones consumidores», afegeixen.

Per a finalitzar, l’entitat implicada amb el desenvolupament rural afirma que «és clar que un futur sostenible i digne per als qui sostenen els territoris rurals passa, sens dubte, pel suport a la ramaderia extensiva i a les ramaderies familiars. El model de macrogranges no és en absolut un futur desitjable. Aquesta és una polèmica malintencionada en defensa dels privilegis de les grans empreses càrnies que en moltes ocasions són multinacionals que generen molt pocs beneficis en els municipis rurals».

La falsa unió d’una macrogranja amb el medi rural

Mentre que la despoblació del medi rural a Espanya avança a marxes forçades, la ramaderia industrial no suposa cap solució, tal com mostren les dades. Aquest tipus de ramaderia introdueix una major quantitat d’animals per granja, però no augmenta el nombre de granges. Per exemple, la població de porcs ha crescut un 35% entre l’any 2015 i el 2021 mentre que el nombre de granges ha descendit un 9%.

D’altra banda, l’impacte ambiental que produeixen aquest tipus d’explotacions, a causa dels purins que generen, fa que els sòls i aigües subterrànies de molts punts del país estiguen contaminats per nitrats. Informes de l’Agència Catalana de l’Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, alerten dels alts nivells de contaminació de les aigües en zones de Catalunya i Aragó, que fa que en molts punts no siga apta per al consum humà.

«La discussió no és estar a favor o no de la ramaderia, aqueixa falsa dicotomia és fruit de la polarització en el debat polític» afirmen des de CERAI. «La qüestió ha d’anar molt més allà. Hem de reflexionar sobre quin sistema alimentari volem, perquè un sistema alimentari sostenible ha d’incloure una mirada justa i respectuosa cap a un món rural viu. A més, hem d’apostar per una bona salut de les persones i el planeta, especialment des del sector públic, la qual cosa requereix revisar com produïm i com consumim. Existeixen molts informes que evidencien que una macrogranja no és sostenible a futur, ni ajuda a revertir la despoblació, ni a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle o ni tan sols dona suport a l’economia de les xicotetes famílies en les zones rurals. És més aviat tot el contrari», aclareix l’ONGD.

A més, «tant per la salut del planeta com de les persones hauríem de reduir el consum de carn», conclou. L’Organització Mundial de la Salut recomana reduir el consum de carn roja i de carn processada, perquè a més, la ciència indica que un consum excessiu està relacionat amb un increment del risc de càncer i altres malalties cardiovasculars o diabetis.

La responsabilitat i coherència política

En la recent aprovada Estratègia 2050, una de les apostes d’aquest govern és transitar cap a sistemes agroalimentaris sostenibles i saludables. «Generalitzar els sistemes de producció ramadera sostenibles i lligats al territori, com els sistemes extensius de devesa i pastoralistes», marca el document. A més, a escala europea, els Objectius de Desenvolupament Sostenible o l’Estratègia ‘De la Granja a la taula’ de la FAO van en la mateixa línia.

«El Govern ha de vetlar per la protecció de la salut de les persones i el planeta, per tant, ha d’incentivar la transformació de la ramaderia cap a models que a llarg termini siguen sostenibles, tenint en compte els límits del planeta. Cal no oblidar que som éssers ecodepenents. Les administracions han de prendre les mesures de suport i foment a la ramaderia familiar, necessàries perquè aquesta puga transitar cap a la sostenibilitat i tornar a tindre el seu paper de «gestors del territori i del paisatge» i generar polítiques públiques concordes, com fomentar una compra pública alimentària sostenible que prioritze, per exemple, la carn de ramaderia extensiva», afirmen des de CERAI.

«És necessari, també, avançar en l’etiquetatge de la carn i productes que provenen de la ramaderia extensiva perquè els qui vagen a comprar els puguen identificar clarament», afigen des de l’entitat.

L’exemple de ‘A paso lento’ a la Comunitat Valenciana

La ramaderia extensiva és l’opció que garanteix un futur sostenible. Així ho explica el projecte ‘A paso lento’ en un documental en el qual es recull l’experiència de tres ramaders que abasten un total de 17.000 ha entorn de la població de les Alcubles (València), realitzat per la Cosecha Producciones.

 

Aquests ramaders promouen altres models de producció i consum, sostenibles i respectuosos amb el mitjà, i, de moment, han obert nous canals de comercialització de carn de corder i cabrit que permeten restablir els vincles entre la ciutat de València i el seu entorn rural, amb el supermercat col·laboratiu ‘Som Alimentació’, el restaurant agroecològic ‘Al-Paladar’ i el menjador d’una escola cooperativa ‘La Gavina’.

Els tres protagonistes: Arsenio Navarro González, José Manuel Jorge Orrios i José Miguel Garrido Martorel ens compten en el seu migmetratge que és possible apostar per models sostenibles. «Apostar per la ramaderia i agricultura és apostar per un món rural viu», afirmen.

Des de la cooperativa consideren aquest model de ramaderia com una opció econòmica que ajuda a fixar població i mantenir el teixit social en àrees que manquen d’altres alternatives productives. Els seus objectius són donar a conéixer la ramaderia extensiva i els seus beneficis al conjunt de la societat: mantenir la biodiversitat, reduir el risc de propagació de grans incendis forestals, incorporar i fixar població en el món rural, entre altres. Així com retornar el control de la comercialització als ramaders i a les persones consumidores, impulsant nous canals de comercialització que connecten Els Serrans amb la ciutat de València.

,

Desplaça cap amunt