La malaltia de la lepra va registrar 182.815 nous casos al món el 2023, últim any del qual existeix informació. La xifra suposa un augment del 5% respecte als 174.087 casos localitzats el 2022, i evidencia una taxa de detecció de 22,7 casos per milió d’habitants. A més, està acompanyada per un increment de les recaigudes i de les deteccions amb discapacitats associades, segons les dades de 184 països recopilades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que la fundació Fontilles ha difós avui amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Lepra, el pròxim diumenge 26 de gener.
En l’informe que ha publicat a la seva revista Weekly Epidemiological Record, l’OMS alerta que les recaigudes s’han incrementat en un 8,9%, passant de 3.346 a 3.644. A la vegada, el nombre de persones afectades que presenten discapacitats visibles en el moment de la detecció ha augmentat en un 1,8%, passant de 9.554 el 2022 a 9.729 el 2023, la qual cosa suposa el 5,3% de les noves deteccions i situa la taxa de discapacitat en 1,2 casos per milió d’habitants. Així mateix, els nous casos detectats en xiquets i xiquetes de fins a 14 anys van ascendir a 10.322, la qual cosa implica el 5,7% del total i suposa una taxa de 3,9 casos per milió de població infantil. Aquests indicadors constaten fallades en la vigilància de l’evolució del tractament, així com la demora en les deteccions i la continuïtat de la seva transmissió en les comunitats empobrides, segons ha explicat la directora de Sensibilització i Voluntariat de Fontilles, Yolanda Sanchis.
Les xifres evidencien que cada dia es continuen detectant 500 nous casos de lepra al món, 26 amb discapacitats visibles, i dels quals 28 són xiquets i xiquetes, malgrat que la malaltia té cura des de fa quatre dècades: un tractament facilitat gratuïtament per l’OMS de dues pastilles diàries durant un any (sis mesos en els casos menys greus) és suficient per eliminar la bactèria i, si es subministra a temps, serveix per impedir el desenvolupament de discapacitats. “Més enllà dels desafiaments mèdics, la lepra segueix sent una qüestió de drets humans, marcada per l’estigma, l’exclusió social i les desigualtats en l’accés a l’atenció sanitària”, afirma Sanchis.
Les dades, a més, s’allunyen encara del compliment de les metes establertes per 2030 per la comunitat internacional: reducció del nombre de nous casos a uns 62.500; descens de la taxa de nous casos amb discapacitats visibles a 0,12 per milió d’habitants; i disminució de la taxa de detecció de nous casos infantils a 0,77 per milió de població infantil.
Precisament per això, Fontilles ha posat en marxa la campanya No deixis que la lepra els faci invisibles, que pretén conscienciar sobre la necessitat d’acabar amb la malaltia perquè ningú sofreixi les seves conseqüències físiques i socials. L’entitat desenvolupa el 2025 un total de 19 projectes de cooperació sanitària a Índia, Moçambic, República Democràtica del Congo, Malawi, Brasil i Bolívia, dels quals es beneficiaran al voltant de 2.230.000 persones de manera directa o indirecta.
Dades per regions i gènere
El 71,9% dels nous casos s’ha registrat al Sud-est Asiàtic (131.425), el 11,5% a Àfrica (21.043), el 13,6% a Amèrica (24.773), l’1,5% a la Mediterrània Oriental (2.829) i el 9,9% al Pacífic Occidental (2.708); mentre, Europa ha notificat 37 casos. Els vint-i-tres països considerats prioritaris per l’OMS en la lluita contra la lepra concentren el 95,7% de les deteccions —174.967 casos—. Tres d’ells acumulen el 79,3%: Índia, amb 107.851, el 59%; Brasil, amb 22.773, el 12,5%; i Indonèsia, amb 14.376, el 7,9%.
Les deteccions en dones i xiquetes suposen només el 39,9% del total (72.845). La proporció de nous casos en la població femenina s’ha mantingut per sota del 40% en els últims deu anys, malgrat no tenir un menor risc de contraure la malaltia respecte als homes i xiquets, la qual cosa indica una bretxa de gènere en l’accés als serveis de prevenció, diagnòstic i tractament.
D’altra banda, l’OMS va informar de l’existència encara de 101 lleis que discriminen les persones afectades per la lepra.
La lepra a Espanya A Espanya,
El 2024, es van notificar al Registre Estatal de Lepra de l’Institut de Salut Carlos III-Centre Nacional d’Epidemiologia 4 nous casos: 1 a Andalusia, 1 a Canàries, 1 a Catalunya i 1 a Madrid. En finalitzar l’any, hi havia 10 persones en tractament: 3 a Andalusia, 1 a Aragó, 1 a Canàries, 2 a Catalunya, 2 a Madrid i 1 al País Basc.
El 2023, d’acord amb la mateixa font, es van notificar 6 nous casos: 1 a Andalusia, 1 a Canàries, 2 a Madrid i 2 a Catalunya. Dit any va acabar amb 16 persones en tractament: 3 a Andalusia, 3 a Balears, 1 a Canàries, 2 a Catalunya, 3 a la Comunitat Valenciana, 1 a Galícia, 2 a Madrid i 1 a La Rioja.
La malaltia de la lepra i el seu tractament
El Dia Mundial contra la Lepra es va instaurar el 1954 a iniciativa del periodista francès Raoul Follereau i se celebra l’últim diumenge de gener amb motiu de la mort de Mahatma Gandhi, en reconeixement a la seva intensa feina d’ajuda a les persones afectades. El seu objectiu és sensibilitzar sobre l’existència d’una malaltia que moltes persones creuen erradicada, i aconseguir l’ajuda necessària per prevenir-la, detectar-la, reduir la incidència de les discapacitats associades i garantir el futur de qui la pateixen o la han patit.
La lepra és una malaltia crònica causada pel bacil Mycobacterium leprae, descobert el 1873 pel científic noruec Gerhard Armauer Hansen; pot atacar l’ésser humà a qualsevol edat i a tots dos sexes per igual, i encara que el període d’incubació dura entre tres i cinc anys, els símptomes poden trigar a aparèixer fins a vint anys.
Aquesta patologia afecta fonamentalment la pell i els nervis. Els seus primers signes són taques pàl·lides de pell o entumiment als dits de les mans i els peus, però si no es tracta en fases primerenques pot ocasionar lesions progressives i permanents de la pell, els nervis, les extremitats i els ulls, generant paràlisis i discapacitats irreversibles.
La transmissió es realitza només a través de minúscules gotes expulsades per la nariz i la boca. En contra de la creença popular, la lepra presenta un escàs contagi, que només es produeix al conviure amb la persona afectada en condicions de súper població, mala alimentació i falta d’higiene, la qual cosa vincula la seva transmissió a situacions de pobresa.
La lepra és curable gràcies al tractament de la Poliquimioteràpia (MDT), que s’aplica des de 1982 i consisteix en la combinació de tres fàrmacs (dapsone, rifampicina i clofazimina) durant un període que oscil·la entre els sis i els dotze mesos. La malaltia deixa de ser contagiosa des de l’aplicació de la primera dosi.
Com a malaltia tropical desatesa, l’eliminació de la lepra és una de les metes en què es concreten els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per 2030. Aquestes malalties oblidades, entre les quals també s’inclouen altres com el mal de Chagas, l’úlcera de Buruli, la filariosi limfàtica, la leishmaniasi o el dengue, afecten a una sisena part de la població mundial, es donen en contextos d’extrema pobresa i, encara que es poden curar o prevenir amb un cost baix, causen cada any la mort o la discapacitat permanent a centenars de milers de persones com a conseqüència de les dificultats de distribució del tractament als col·lectius afectats.
La fundació Fontilles
La fundació Fontilles és l’entitat espanyola referent en la lluita contra la lepra des de l’obertura el 1909 del sanatori Sant Francesc de Borja al municipi de la Vall de Laguar (comarca de la Marina Alta, Alacant), en el qual al llarg de la seva història van rebre atenció prop de 3.000 pacients. És membre de la Federació Internacional d’Associacions contra la Lepra (ILEP) i des de 1986 desenvolupa projectes de cooperació internacional amb l’objectiu d’acabar amb la lepra i les seves conseqüències, especialment en xiquets i xiquetes, així com amb la resta de malalties oblidades lligades a la pobresa, i donar suport al desenvolupament sostenible de les poblacions afectades.
A Espanya, l’entitat desenvolupa la seva activitat al centre Sant Francesc de Borja-Fontilles, evolució de l’antic sanatori, en el qual disposa del Centre Ferrís, on atén a persones amb dany cerebral; del Centre Geriàtric Borja, especialitzat en l’atenció de persones majors amb diferents graus de dependència; i del centre nacional de referència en lepra, que acull a residents amb seqüeles de la malaltia i dóna tractament ambulatori a altres pacients de lepra.