Amb motiu del Dia Internacional de l’Alfabetització, que se celebra el 8 de setembre, i en el marc de la seua campanya «La nostra indiferència els condemna a l’oblit», Manos Unidas posa el focus en aquelles persones que no tenen accés a l’educació o que, ja adultes, no han adquirit les nocions bàsiques de lectoescriptura que els permeten fer front amb unes certes garanties al seu dia a dia. Perquè, segons la Unesco, en ple segle XXI, en l’era de la digitalització, «773 milions de joves i adults de tot el món continuen mancant de les competències bàsiques d’alfabetització, i l’impacte de la pandèmia del COVID-19 posa en perill els assoliments aconseguits amb tant d’esforç en matèria d’alfabetització». Les dones i xiquetes conformen les dues terceres parts d’aqueixos quasi 800 milions de persones sense alfabetitzar.
Encara que l’alfabetització i el dret a l’educació estiguen ratificats per diversos acords internacionals i legislacions nacionals, la realitat és que molts Estats no compleixen el promés. Per a Manos Unidas l’accés a l’educació és un dret clau sense el qual no es podria aconseguir cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible previstos per a 2030.
«L’analfabetisme és sinònim de falta d’oportunitats, de dèficit de participació, de cronificació de la pobresa i d’augment de la desigualtat», assegura María José Hernando, del departament d’Estudis de Manos Unidas.
Dones i xiquetes, les més afectades
Les dones i les xiquetes són, una vegada més, les més afectades per aquestes mancances derivades de la falta d’alfabetització. La desigualtat en el repartiment de les tasques en la llar, així com els costums i tradicions d’unes certes comunitats, situen a les dones en un pla d’inferioritat enfront dels homes en qüestions d’alfabetització. «Mentre sobre les dones i les xiquetes continuen recaient la gran majoria de les faenes de casa (recollida d’aigua i de llenya, cuidat de les persones, neteja, treball en l’hort i amb els animals…) perdurarà aqueixa desigualtat en matèria d’educació. En la majoria de les llars més empobrides, quan han de triar entre un xiquet i una xiqueta per a assistir a l’escola, normalment es tria a l’home», explica Hernando.
«A més –continua María José Hernando–, en alguns llocs del món prevalen costums com el matrimoni infantil que converteix a les xiquetes en adultes, de manera prematura, i els priva del seu dret a estudiar i, amb això, a prosperar i a tindre un paper rellevant en la societat».
L’ONG de l’Església Catòlica posa l’accent en la falta d’oportunitats derivades de les mancances educatives. Segons Hernando, «les persones que no saben llegir ni escriure tenen més dificultats per a conéixer els seus drets i per a exercir-los. Perquè la falta d’oportunitats que té a veure amb l’analfabetisme genera i alimenta el cercle de la pobresa».
«En Manos Unidas som conscients del poder que té l’alfabetització en les societats i països en desenvolupament. Per això, a més de denunciar, conscienciar i treballar per a sensibilitzar a la societat espanyola sobre aquesta realitat que condiciona la vida de milions de persones als països en els quals és present, posem en marxa cada any més d’un centenar d’iniciatives de caràcter educatiu amb les quals garantir aquest dret en les comunitats en les quals treballem», informa Hernando. «Moltes d’aquestes iniciatives es dirigeixen, principalment, a l’escolarització de les xiquetes i a l’alfabetització de les dones», assegura.
Educació primària i alfabetització en Parakou, Benín
En 2021 Manos Unidas va aprovar 108 projectes de caràcter educatiu per un import superior als 6,5 milions d’euros, per a fer costat directament a 154.000 persones.
Un d’ells se situa a Benín, on Manos Unidas col·labora amb els Pares Salesians en un projecte de suport a l’educació i foment de l’alfabetització. La iniciativa, localitzada en Parakou, té com a objectiu construir un complex escolar en el qual xiquets tinguen accés a una educació de qualitat. La creació d’aquest nou centre suposa equipar adequadament les aules i el bloc de direcció i administració de l’escola, que abans estaven situades en diferents sales parroquials, seguint la política de la Diòcesi «una parròquia-una escola».
Aquesta intervenció es destina a fer costat directament a 706 persones: 330 xiquetes, 270 xiquets, 100 dones, 5 professores i 1 professor. De manera indirecta el projecte beneficiarà a les famílies d’aquestes els participants, la qual cosa suposa un total de més de 3.500 persones.
Al llarg del matí s’impartirà educació primària als 600 alumnes matriculats i a la vesprada es realitzaran activitats d’alfabetització per a 100 dones adultes d’entre 20 i 22 anys en dues tandes. La intenció de la formació, que es realitzarà tres vegades per setmana, és que aquestes dones puguen fer els seus treballs i altres activitats per a generar ingressos amb major autoestima i capacitat de lideratge.
El projecte naix com a fruit de la creixent demanda de l’educació en el sector primari i de les inadequades infraestructures educatives que oferien les sales parroquials de l’escola María Auxiliadora. La nova escola s’assegurarà que tots els xiquets d’entre 5 i 13 anys que abans no podien estudiar en el centre el puguen fer ara gràcies a la posada en marxa del projecte.
