Malgrat tots els avanços de les últimes dècades en la lluita contra la desnutrició infantil, 45 milions menors de cinc anys en el món pateixen desnutrició aguda, i les prediccions apunten al fet que aquesta xifra continuarà creixent en els pròxims anys. Un dels reptes d’Acció contra la Fam és, precisament, abordar la desnutrició aguda en la infància, la cara més dramàtica de la fam: en l’actualitat, només el 20% dels xiquets i xiquetes que pateixen de desnutrició reben tractament.
Si atenem el nombre de persones en el món que requereixen assistència alimentària, continua augmentant a un ritme alarmant. En 2021 ja hi havia 828 milions de persones que patien fam (quasi el 10% de la població mundial), un increment d’al voltant de 46 milions des de 2020 i 150 milions des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, segons l’últim informe de Nacions Unides.
Formes més complexes
Aquestes tendències són el resultat de múltiples factors que es retroalimenten entre si, que van des de conflictes fins a crisis climàtiques, econòmiques i sanitàries. Tots aquests factors estan impulsant la fam cap a formes més complexes i interconnectades que afecten, especialment, a tres grans zones del món: la regió africana del Sahel, Orient Mitjà i Llatinoamèrica.
Acció contra la Fam opera directament en aqueixes tres zones i ha elaborat una sèrie d’informes –“Una crisis alimentaria mundial sin precedentes si no actuamos ya, sobre la crisi alimentària en Sahel; “El acceso a alimentación de calidad se convierte en un lujo en el Líbano” i “Crisis alimentaria en América Latina”-, on pot trobar-se informació més precisa de com està afectant la fam a les comunitats d’aqueixes zones.
Per a afrontar aquesta crisi alimentària global, Nacions Unides estima necessaris 41 000 milions d’euros destinats a ajuda humanitària, dels quals només un 37’5% ha sigut cobert fins ara. Però si prenem com a referència l’última dècada, podrem comprovar que el finançament humanitari ha disminuït un 27% (informe “The Hunger Funding Gap”, publicat per Acció contra la Fam).
Noves maneres de lluitar contra la fam
Assumir el desafiament d’acabar amb la fam requereix, a més de finançament, d’innovació. En el Dia Mundial de l’Alimentació posem el focus en ella com a mitjà per a reduir les xifres de la fam: d’una banda, en la necessitat de realitzar diagnòstics més senzills -el diagnòstic és l’entrada al tractament- i, per un altre, en la millora dels accessos als tractaments, empoderant a tots els agents comunitaris.
“Cal simplificar els protocols de tractament, buscar alternatives als productes nutricionals i continuar empoderant als agents comunitaris no sanitaris, alguna cosa que ens permeta eixir dels enfocaments tradicionals”, apunta el director d’i+D+I d’Acció contra la Fam, Amador Gómez. SAM Photo és un clar exemple de com la innovació pot ser un instrument perfecte per a pal·liar la fam. Aquesta app, desenvolupada per Acció contra la Fam, que permet fotografiar a xiquets i xiquetes menors de cinc anys en llocs remots o afectats per conflictes, determina si pateixen desnutrició aguda mitjançant fotodiagnòstic.
Poder transferir coneixement i competències a través de la formació per a donar majors capacitats a la població s’erigeix com un altre dels reptes i necessitats en la lluita contra la fam. “Com a organització humanitària, per exemple, tenim el coneixement per a obrir pous d’aigua en determinades zones” -apunta Amador Gómez, “però el realment important és tindre la capacitat de transferir aqueix coneixement i la competència a les comunitats locals; en això és en el que estem treballant”, afig.
En els últims 30 anys, el món ha aconseguit enormes avanços en la lluita per a erradicar la fam, però és insuficient. Cal reinventar la manera de lluitar contra aquesta xacra. Per a debatre i trobar noves propostes, Acció contra la Fam ha impulsat Together Against Hunger (Junts contra la Fam), un moviment que fomenta la solidaritat, format per experts, activistes, filantrops, donants i legisladors compromesos amb la urgència de prendre accions clau per a acabar amb la fam en el món. La primera trobada ha tingut lloc a Washington els dies 12 i 13 d’octubre.
“Ser una organització innovadora és guanyar eficàcia, simplificar les maneres de treballar i, per tant, que siguen més escalables i puguen ser assumides per altres actors”, explica Amador Gómez. En la lluita contra la fam “res canviarà si no modifiquem les maneres de treballar, atrevim-nos a trencar el perímetre i a explorar altres camins”, conclou.
