Mans Unides ha presentat la seua Campanya anual, que porta per lema “Contagia solidaritat per a acabar amb la fam“ i que se centrarà en denunciar que la crisi sanitària que vivim està relegant a l’oblit altres pandèmies, agreujades per la crisi del coronavirus, que amenacen la vida de centenars de milions de persones i contra les quals no existeix vacuna: la fam, la pobresa i la desigualtat.
En el seu discurs, Clara Pardo, presidenta de Mans Unides, s’ha referit a la vulnerabilitat de totes les societats, les riques i l’empobrides, davant l’arribada del coronavirus.
“De poc han servit els nostres murs i davanteres, implacables enfront del que es consideren amenaces al nostre benestar, però absolutament permeables a una amenaça microscòpica que, d’alguna manera sembla, encara que no les tinc totes amb mi, ens ha fet conscients de la nostra pròpia vulnerabilitat. I ho dic, perquè, encara que la pandèmia assenyala el contrari, el nostre llogaret global sembla hui més dividida que mai entre el ric Nord i el Sud empobrit”
Per a la presidenta de Mans Unides, és inacceptable que la crisi sanitària, sense precedents en l’últim segle, a la qual ens enfrontem “estiga relegant a l’oblit a altres crisis i emergències que maten i causen més estralls que el virus i de les quals, mai ningú sembla acordar-se: la fam i la pobresa”. Emergències que, en la seua opinió, “deriven de la pandèmia més dolorosa i més vergonyant a la qual s’enfronta l’ésser humà: la de la desigualtat”. Una desigualtat que ha portat al fet que el nombre de persones que passen fam supere els 800 milions i al fet que en el món hi haja 1.300 milions de persones afectades per la pobresa.
Difícil recuperació
“Als països en els quals treballa Mans Unides, la pandèmia del coronavirus està tenint un impacte brutal, del qual els serà molt difícil recuperar-se en molt de temps. Es parla ja de dècades de reculada en els plans de desenvolupament…”, explica Clara Pardo.
Aquestes situacions de fam i pobresa, amb tot el que comporten, no es donarien si en el món no imperara la desigualtat; si realment en el món existira una preocupació pel bé comú i s’actuara, en conseqüència, de manera solidària. “Estem lluny d’això, però ho podem aconseguir. Amb aquesta campanya, “Contagia Solidaritat per a acabar amb la fam” volem contagiar esperança, perquè l’esperança és el motor que ens espenta per a treballar tots els dies”, assegura la presidenta de l’ONG de l’església catòlica.
Teixint solidaritat
Esperanza i solidaritat és el que mou cada dia al projecte Kuchinate, una iniciativa sorgida a Israel, destinada a fer costat a les dones eritrees que fugen del seu país a la recerca d’una vida millor, i es topen de cara amb les fèrries polítiques d’immigració israelianes.
Alicia Vacas, responsable de les Missioneres *Combonianas per a Orient Mitjà i Àsia, que treballa en la defensa dels drets humans dels col·lectius més desfavorits (migrants africans, dones a la recerca d’asil, població palestina i beduïns), coneix el drama d’aquestes dones que després d’un terrible periple pel desert del Sinaí “van arribar a Israel i es van trobar amb polítiques de rebuig i discriminació, que els negava el reconeixement com a refugiats i els condemnava a la marginació”.
“Quan els nostres camins es van creuar, amb els d’aquestes dones a Tel Aviv, no pensàvem en “solidaritat”, ni a construir un projecte comú, volíem només protegir-les i cuidar-les, perquè ens aclaparaven les seues històries, i perquè ningú mereix passar pel que elles han passat”
Però amb el temps va sorgir Kuchinate, la iniciativa que fa costat a aquestes dones, que “va nàixer de la trobada de persones dispars i d’una ferida oberta. Una ferida que es presenta hui amb característiques quasi idèntiques en molts països”, explica Alicia Vacas. Kuchinate en aquell moment eren un grup d’unes 20 dones i tota una xarxa de voluntaris que s’havien “activat” per a acollir-les i acompanyar-les en el procés d’integració.
“Hui Kuchinate, que en tigriña, la llengua que es parla a Eritrea, significa ganchillo, és un projecte psicosocial que treballa per a empoderar a més de 300 dones víctimes de les màfies del tràfic de persones i als seus fills”, afig la missionera. Reunir-se per a fer punt de ganxo és la millor manera que té aquestes dones per a obrir-se i, juntes, intentar superar els traumes del passat.
Durant els successius confinaments que ha patit Israel, aquestes dones, han patit fora mida, “però el seu sofriment ha desencadenat un vendaval de solidaritat per a acompanyar i sostindre a les famílies més vulnerables”, assegura Alicia Vacas. “I -explica la missionera *comboniana- d’aquest tsunami de solidaritat ha sigut part també Mans Unides”.
La religiosa espanyola, establida a Israel, ha manifestat el seu desig que aquesta crisi, “siga l’oportunitat que ens dona la vida per a posar-nos en la pell dels quals més pateixen. Dels quals estan prop de nosaltres i també dels que estan lluny. Tant de bo ens servisca, també, perquè aqueixa solidaritat que hem demostrat durant els pitjors mesos de la pandèmia s’estenga també més enllà de les nostres fronteres”.
Dones discriminades en espera de justícia
Per part seua, Raquel Reynoso, presidenta de l’associació SER (Serveis Educatius Rurals que, al costat de Mans Unides, treballa en la promoció dels drets humans entre la població indígena –principalment dones llauradores– de *Ayacucho (el Perú), ha relatat les condicions en les quals ha arribat la pandèmia al Perú. “Imaginen-se com ho han viscut (la pandèmia) en llocs que ni tan sols tenen accés a l’aigua. És cert que tots som vulnerables, però hi ha comunitats que ho són encara més perquè viuen dia a dia amb problemes molt greus de vulneració de drets, problemes d’alimentació, d’ocupació”, explica *Reynoso.
La presidenta de l’associació SER ha descrit el panorama al qual havia d’enfrontar-se la població indígena de Ayachuco, amb la qual treballen SER i Mans Unides. “Amb un 80% d’ocupacions en la informalitat, si les persones no morien per Covid podien morir de fam si no eixien a vendre alguna cosa per a sobreviure”, relata. I entre aqueixes persones hi havia, també, “famílies amb problemes d’accés a l’aigua i a la llum, la qual cosa no els permet comptar amb un refrigerador per a emmagatzemar aliments per a diversos dies, la qual cosa els fa encara més vulnerables”, assegura Reynoso.
Ayacucho, que és una de les zones més castigades pel conflicte armat intern que va patir el Perú, que deixe uns 69.000 morts, s’ha vist molt afectada per l’actual pandèmia del coronavirus. Les dones llauradores de *Ayacucho van ser les que més van patir el conflicte i, hui dia, moltes d’elles el continuen patint.
“Les dones llauradores van suportar violacions i violència sexual. I, per si no fos prou, a més d’aquest conflicte, aquestes dones van patir també esterilitzacions forçades”, explica Reynoso. Segons la presidenta de SER “més de 270.000 dones van ser esterilitzades sense el seu consentiment i tractades com a objectes. Hui, després de més de 20 anys, continuen sent discriminades i continuen esperant per veritat, justícia i reparació”.
Les famílies, les dones, els xiquets i les xiquetes d’aquestes comunitats viuen hui en la pobresa i en una situació molt precària, “perquè les condicions que van provocar el conflicte armat intern que van viure encara no han sigut resoltes i han hagut d’enfrontar la pandèmia en situacions molt deplorables”, explica *Reynoso.
Davant aquesta situació de pobresa, fam, anèmia i d’escassa participació de les dones en el maneig dels recursos naturals i del seu territori, “amb ajuda de Mans Unides, l’Associació SER ha vingut implementant projectes per a l’accés a l’aigua potable i al sanejament de poblacions de zones rurals, a més de realitzar múltiples processos de formació i capacitació a les dones sobre quins són els seus drets, com podien exercir càrrecs en les seues comunitats, sobre quins eren els drets col·lectius que els permetia defensar els seus territoris”, relata *Reynoso.
La solidaritat com a punt de partida
Per a Reynoso “el treball de Mans Unides és clau en aquest camí i funciona molt bé perquè es basa en la solidaritat”.
“Tots els homes i dones amb els qui treballem tots aquests anys, ens han demostrat que la solidaritat és possible, però perquè seguisquen amb el seu treball i esforç, necessiten del suport de tots nosaltres. Hem de contagiar-nos de solidaritat per a acabar amb la fam”, proposa la presidenta de SER.
En aquest any que acaba de començar Mans Unides continuarà treballant, de manera solidària, als països més empobrits en els quals aquesta crisi està presentant el seu pitjor cara, perquè només amb la solidaritat ben entesa, podrem, realment, fer del món la terra de tots.