La fam ha deixat d’augmentar: el començament d’una tendència?

783 milions de persones pateixen de fam en el món, 45 milions menys que l’any anterior, segons l’informe sobre L’Estat de la Seguretat alimentària i la nutrició en el món publicat avui per Nacions Unides

Aquesta dada, no obstant, amaga disparitats entre regions: la fam disminueix a Amèrica Llatina i zones d’Àsia, mentre creix a Àfrica, Carib i sud-est asiàtic

Per a Acción contra el Hambre, que treballa en més de 60 països, els grans reptes continuen sent reduir el nombre de xiquets menors de 5 anys que pateixen desnutrició aguda severa, ampliar els sistemes de protecció social per a les comunitats vulnerables i treballar per a disminuir l’impacte que causa la violència i els conflictes en la fam aguda

La xifra de persones que pateixen fam en el món és de 783 milions, segons l’informe L’Estat de la Seguretat alimentària i la nutrició en el món publicat avui per Nacions Unides, la qual cosa indica que el creixement de la fam en el món durant 2022 s’ha frenat, després d’un augment significatiu en 2020 i 2021.

“Les dades que ha publicat Nacions Unides són bons”, declara Olivier Longué, director general de Acción contra el Hambre, “perquè, respecte a 2022, hi ha 45 milions menys de persones -l’equivalent a la població d’Espanya- que han deixat de patir per la fam. És una bona notícia que tant de bo es convertisca en una tendència”.

Les noves xifres de la fam en el món recullen disparitat entre regions. Si bé s’han registrat progressos a Amèrica Llatina (del 6,4 al 5,8% de la població) i Àsia (del 8,8 al 8,5% de la població), altres regions veuen empitjorar la seua situació. “Des de Acción contra el Hambre veiem que, a Amèrica Llatina, la millora es confirma, mentre que a Àfrica estem vivint una situació preocupant, sobretot en la desnutrició aguda severa infantil de menors de cinc anys i que repercuteix en el seu desenvolupament emocional, físic i intel·lectual. Allí continuem veient xifres de 45 milions de xiquets i xiquetes desnodrits de manera severa”. El sud-est asiàtic, on ha passat del 10,2 al 10,8 de la població i el Carib, del 14,7 al 16,3, han sigut les altres dues regions del món on ha augmentat la fam.

Per a Acción contra el Hambre, el principal objectiu ara és recuperar els nivells de nutrició pre-pandèmia. El covid, primer, i la guerra d’Ucraïna, després, ens han allunyat molt de les metes establides en els ODS per a 2030. Cal no oblidar que la fam afecta a uns 122 milions de persones més que abans del covid 19.

L’informe també assenyala que el cost de les dietes saludables és tan elevat que més de 3.000 milions de persones, és a dir, el 42% de la humanitat, no tenen accés a elles. Aquesta xifra ha anat en augment des de 2019. “A Espanya -apunta Olivier Longué-, on treballem en tot el territori, veiem també com la fam té una faceta diferent que nosaltres coneixem de primera mà. Ací veiem que les famílies tenen cada vegada més difícil la possibilitat d’accedir a una alimentació saludable i equilibrada perquè els seus xiquets tinguen un creixement normal; i això afecta al seu desenvolupament, la seua salut, la seua energia, la seua capacitat de tindre una vida normal, d’estudiar, aprendre, jugar”

Acción contra el Hambre porta treballant, des de 2013 a Espanya, per a afavorir la inclusió sociolaboral de les persones en risc d’exclusió generant oportunitats a través d’accions d’emprenedoria i ocupabilitat.

La fam i els conflictes

Més del 85% de les persones que pateixen fam en el món en la seua fase més severa viuen en països afectats per conflictes i inseguretat. A principis de 2023, a tot el món hi havia almenys 110 conflictes armats actius en els quals participaven forces armades nacionals i/o grups armats no estatals. Reduir l’impacte que els conflictes tenen en la seguretat alimentària pot contribuir a una pau sostenible. En l’informe de Acción contra el Hambre titulat “No importa qui estiga lluitant, la fam sempre gana”, l’organització humanitària analitza proves de múltiples conflictes a tot el món per a identificar les connexions entre conflictes i fam.

Les pertorbacions econòmiques i els fenòmens meteorològics extrems són els altres factors més importants per darrere del conflicte i la violència que causen fam. La pujada de preus d’aliments, provocada per l’augment de costos per a la seua producció (carburants, fertilitzants o alimentació animal, entre altres) és també, en gran manera, conseqüència del conflicte bèl·lic a Ucraïna. El conflicte també és un accelerador de la degradació ambiental i agreuja les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems.

El joc de la fam

Darrere d’aquestes xifres, hi ha centenars de milions d’històries, de persones que cada dia han de prendre decisions per a enfrontar-se a la fam. Per a comprendre millor el que això significa, Acción contra el Hambre llança avui “El Joc de la Fam”, una experiència immersiva que permet seguir els passos d’una xiqueta de 12 anys anomenada Nanou, la família de la qual s’enfronta a desastres climàtics, desplaçament i inseguretat alimentària.

En “El Joc de la Fam”, mitjançant imatges en 360°, qüestionaris i relats, t’enfrontaràs a una sèrie de decisions difícils i experimentaràs com és la vida quan el menjar i els mitjans de vida escassegen.

, , ,

Desplaça cap amunt