Des de 2020, la facturació de Comerç Just al nostre país no havia deixat de créixer però el seu ritme s’havia estancat, registrant-se augments d’entre el 0,3% i l’1%. No obstant això, en l’últim any el sector ha recuperat força amb un increment del 7%, de 10 milions d’euros més respecte a 2022. Este creixement s’ha produït gràcies a l’augment dels ingressos de les organitzacions importadores de Comerç Just així com de les vendes de productes amb segell Fairtrade per part d’empreses convencionals. Amb esta xifra global, el consum mitjà per habitant en Comerç Just a Espanya durant 2023 va ser de 3,20 euros.
.
“Encara que estem lluny dels nivells de consum d’altres països europeus, el nostre país té per davant molt potencial de creixement en el desenvolupament del Comerç Just”, explica Laura Rubio, directora de la CECJ. “A França, la facturació de Comerç Just en l’últim any ha superat els 2100 milions d’euros gràcies, entre altres aspectes, al reconeixement legal que té el sector. Des de la CECJ reivindiquem que la futura Llei d’Economia Social incorpore també el Comerç Just”, afig L. Rubio.
Prop del 82% del consum de productes de Comerç Just es va produir en els supermercats i grans superfícies, que guanyen quota de mercat respecte a l’últim any. El segon canal de distribució és l’hostaleria (el sector HORECA: hostaleria, restauració i servici d’àpats) amb un 12,7% del total. En tercer lloc se situa el xicotet comerç, amb el 5,1%. En este grup se situen les botigues especialitzades de Comerç Just gestionades per les organitzacions de la CECJ la facturació de la qual es manté respecte a l’any anterior en 4,5 milions d’euros.
Per productes, l’alimentació continua sent la gran protagonista del Comerç Just, amb més del 96% de les vendes. Dins d’este bloc el cacau i els dolços, que generen el 76,8% de la facturació, són els més venuts amb gran diferència en relació a la resta. El café, producte emblemàtic del Comerç Just es manté amb un 15% de les vendes. El te i altres infusions així com els altres productes d’alimentació (arròs, cereals, pasta, begudes,…) conserven el seu pes en el sector.
D’altra banda, en relació als productes que no són alimentació, els articles de tèxtil (roba i llar) són els més venuts amb un 2,7% del total. Li seguixen els complements i la decoració. Els productes d’higiene i cosmètica natural descendixen les seues vendes però lleugerament.
.
En relació a les certificacions que garantixen el compliment dels principis del Comerç Just (drets laborals, humans, preus que cobrixen costos de producció sostenible, pràctiques justes i democràtiques, cura del medi ambient), el 95,8% de les transaccions va procedir de productes amb el segell Fairtrade. Una part (6,4%) van ser distribuïts per les organitzacions importadores de la CECJ, però la gran majoria (89,4%) va ser fruit de les vendes d’empreses convencionals. La resta correspon a productes de Comerç Just amb altres certificacions.
El mercat de Comerç Just del nostre país es proveïx de manera directa de productes procedents de 131 cooperatives i organitzacions productores de 46 països. Els països amb els quals es genera un major volum comercial són el Perú, l’Índia, Uganda, Paraguai i Guatemala.
Amèrica Llatina és la regió més beneficiada per les compres de Comerç Just realitzades al nostre país, seguida d’Àfrica i Àsia.
El cacau i el café de Comerç Just compten amb una procedència molt àmplia, es produïxen en 15 països diferents. En el cas del café destaquen per volum comercial Uganda, Nicaragua i Guatemala, i el cas del cacau, República Dominicana, Costa d’Ivori i el Perú. D’este últim també s’importa la major quantitat de sucre de canya, juntament amb Paraguai, Filipines i l’Equador. Finalment, els articles tèxtils i d’artesania procedixen principalment d’Àsia, i en particular, de l’Índia i de Turquia.
