La detecció de nous casos de lepra disminueix un 37% a conseqüència de la pandèmia de COVID-19

La enfermedad registró 127.396 nuevos casos en 2020, último año del que existe información, frente a los 202.185 detectados en 2019, según los datos de 127 países recopilados por la Organización Mundial de la Salud.

L’OMS alerta que “la interrupció de la detecció pot donar lloc a casos ocults i a un probable augment de discapacitats associades”.

L’existència de casos de discapacitat en menors i la vigència de 130 normes discriminatòries en països de tot el món impedeixen la consecució de dues dels tres objectius de l’Estratègia Global contra la Lepra 2016-2020

En 2021, es van notificar 4 nous casos a Espanya: 3 a Andalusia i 1 a Balears. Aquest any va acabar amb 16 persones en tractament: 4 a Andalusia, 3 a Balears, 3 a Madrid, 2 en la Comunitat Valenciana, 1 a Cantàbria, 1 a Castella-la Manxa, 1 a Catalunya i 1 a Euskadi.

 

La malaltia de la lepra va registrar 127.396 nous casos en el món en 2020, un 37% menys que els 202.185 detectats en 2019 segons dades de 127 països recopilats per l’Organització Mundial de la Salut i que la fundació Fontilles ha difós hui amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Lepra diumenge que ve 30 de gener.

El descens no és conseqüència d’una menor incidència de la malaltia, sinó de la reducció o interrupció dels programes de detecció de la lepra a conseqüència de la pandèmia de COVID-19, segons subratlla la pròpia OMS en un informe publicat en la seua revista Weekly Epidemiological Rècord, en el qual alerta que “la interrupció de la detecció pot donar lloc a casos ocults i a un probable augment de discapacitats associades”.

Efecte COVID

“La pandèmia de COVID-19 va tindre un impacte significatiu en els serveis sanitaris de tots els països”, considera l’OMS en el seu informe, en el qual assenyala que els programes de lluita contra la lepra “es van veure clarament afectats, com demostra la considerable reducció del nombre de casos detectats i notificats pels països en 2020”, perquè “l’important descens del nombre de casos no pot explicar-se *epidemiológicamente”.

Aquesta afecció dels programes de control va consistir, segons l’organisme de Nacions Unides, en “la reassignació de personal, el cessament de les activitats comunitàries i la cerca activa de casos, els retards en la recepció dels subministraments de tractament a nivell nacional i l’esgotament ocasional de les existències en nivells subnacionals i en els centres de salut, així com la limitació del seguiment de la deterioració de la funció nerviosa i el tractament de la reacció”.

Pic d’incidència

En aquest sentit, el comité tècnic de la Federació Internacional d’Entitats contra la Lepra (ILEP), de la qual Fontilles forma part, considera que la represa de les activitats rutinàries de detecció després de la seua interrupció durant la pandèmia suposarà l’aflorament d’una acumulació de casos que no van ser diagnosticats en 2020 i part de 2021, la qual cosa provocarà un pic en la incidència general durant els pròxims anys.

La reducció s’ha produït en les sis regions sanitàries en les quals s’estructura l’organisme internacional: un 41% al Sud-est Asiàtic, de 143.787 a 84.818; un 35,9% a Amèrica, de 29.936 a 19.195; un 35,3% en el Pacífic Occidental, de 4.004 a 2.589, un 17,4% a Àfrica, de 20.205 a 16.690; i un 3,2% en el Mediterrani Occidental, de 4.211 a 4.077. A Europa, on la presència de la malaltia en marginal, es va passar de 42 a 27 deteccions. Com en anys anteriors, la majoria de nous casos —el 74%— es va registrar a l’Índia (65.147, el 51,1%), el Brasil (17.979, el 14,1%) i Indonèsia (11.173, el 8,8%).

Estratègia global

La situació de la malaltia segueix sense complir els objectius de l’Estratègia Global contra la Lepra 2016-2020: cap cas de lepra infantil amb discapacitat, eliminació de les legislacions nacionals que permeten la discriminació de les persones que pateixen o han patit la malaltia i reducció de les deteccions amb discapacitats associades a menys d’un cas per milió d’habitants.

D’una banda, es van registrar 8.629 casos en menors de 15 anys, la qual cosa indica la continuïtat de la transmissió de la infecció en la comunitat; 308 xiquets i xiquetes presentaven seqüeles físiques *discapacitantes en el moment de la detecció. Per un altre, set països van informar l’OMS de l’existència de 115 lleis discriminatòries en vigor: la Xina, l’Índia, l’Iran, Nepal, Surinam, Tailàndia i Vanuatu; no obstant això, ILEP ha comptabilitzat 130 legislacions, que afecten també a Bahames, Barbados, Dominica, Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, els Estats Units, Jamaica, Malàisia, Malta, Myanmar, Namíbia, Níger, el Pakistan, Papua Nova Guinea, Filipines, el Senegal, Singapur, Sri Lanka i Taiwan.

Així, l’únic dels tres objectius complits en l’àmbit global és la reducció de la taxa de nous casos amb discapacitats associades, que van ser 7.198, la qual cosa implica 0,9 casos per milió d’habitants però evidència, malgrat això, un retard en les deteccions. D’altra banda, els casos detectats en dones (49.208) van suposar només el 38,6% del total, malgrat no tindre menys possibilitats de contraure la malaltia.

La lepra a Espanya

A Espanya, en 2021, es van notificar al Registre Estatal de Lepra de l’Institut de Salut Carles III-Centre Nacional d’Epidemiologia 4 nous casos: 3 a Andalusia i 1 a Balears. En finalitzar l’any, hi havia 16 persones en tractament: 4 a Andalusia, 3 a Balears, 3 a Madrid, 2 en la Comunitat Valenciana, 1 a Cantàbria, 1 a Castella-la Manxa, 1 a Catalunya i 1 a Euskadi.

En 2020, d’acord amb la mateixa font, es van notificar dos nous casos: un a les Illes Balears i un altre al País Basc. Aquest any va acabar amb 16 persones en tractament: 5 a Madrid; 2 a Castella-la Manxa, Catalunya i la Comunitat Valenciana; i 1 a Andalusia, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó i el País Basc.

Campanya de sensibilització

El Dia Mundial contra la Lepra es va instaurar en 1954 a iniciativa del periodista francés Raoul Follereau i se celebra l’últim diumenge de gener amb motiu de la mort de Mahatma Gandhi, en reconeixement al seu intens treball d’ajuda a les persones afectades. El seu objectiu és sensibilitzar sobre l’existència d’una malaltia que moltes persones creuen erradicada, i aconseguir l’ajuda necessària per a previndre-la, detectar-la, reduir la incidència de les discapacitats associades i garantir el futur dels qui la pateixen o l’han patida.

En aquest sentit, la campanya Zero estigma, Zero lepra, que Fontilles impulsa enguany amb motiu del dia mundial, pretén conscienciar sobre la necessitat d’erradicar l’estigma, “principal obstacle per a acabar amb la lepra”, segons explica Yolanda Sanchis, directora de Sensibilització i Voluntariat de l’entitat. Això és conseqüència que, “malgrat que és una malaltia que es pot curar, el seu tractament no arriba a temps a totes les persones que ho necessiten a conseqüència de la por de ser apartades de les seues comunitats”. Al seu torn, “les discapacitats i deformitats que causa la malaltia si no és tractada a temps aguditzen aquest estigma”.

La malaltia de la lepra i el seu tractament

La lepra és una malaltia crònica causada pel bacil Mycobacterium leprae, descobert en 1873 pel científic noruec Gerhard Armauer Hansen; pot atacar a l’ésser humà a qualsevol edat i a tots dos sexes per igual, i encara que el període d’incubació dura entre tres i cinc anys, els símptomes poden tardar a aparéixer fins a vint anys.

Aquesta patologia afecta fonamentalment a la pell i als nervis. Els seus primers signes són taques pàl·lides de pell o entumiment en els dits de les mans i els peus, però si no es tracta en fases primerenques pot ocasionar lesions progressives i permanents de la pell, els nervis, les extremitats i els ulls, generant paràlisis i discapacitats irreversibles.

La transmissió es realitza només a través de minúscules gotes expulsades pel nas i la boca. En contra de la creença popular, la lepra presenta un escàs contagi, que només es produeix en conviure amb la persona afectada en condicions d’amuntegament, mala alimentació i falta d’higiene, la qual cosa vincula la seua transmissió a situacions de pobresa.

La lepra és curable gràcies al tractament de la multiteràpia (MDT), que s’aplica des de 1982 i consisteix en la combinació de tres fàrmacs (dapsona, rifampicina i clofazimina) durant un període que oscil·la entre els sis i els dotze mesos. La malaltia deixa de ser contagiosa des de l’aplicació de la primera dosi.

Com a malaltia tropical desatesa, l’eliminació de la lepra és una de les metes en què es concreten els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per a 2030. Aquestes malalties oblidades, entre les quals també s’inclouen altres com el mal de Chagas, l’úlcera de Buruli, la filariasis limfàtica, la leishmaniasis o el dengue, afecten una sisena part de la població mundial, es donen en contextos d’extrema pobresa i, encara que es poden curar o previndre amb un cost baix, causen cada any la mort o la discapacitat permanent a centenars de milers de persones a conseqüència de les dificultats de distribució del tractament als col·lectius afectats.

La fundació Fontilles

La fundació Fontilles és l’entitat espanyola referent en la lluita contra la lepra des de l’obertura en 1909 del sanatori San Francisco de Borja en el municipi de la Vall de Laguar (comarca de la Marina Alta, Alacant), en el qual al llarg de la seua història van rebre atenció 3.000 pacients. És membre de la Federació Internacional d’Associacions contra la Lepra (ILEP) i des de 1986 desenvolupa projectes de cooperació internacional amb l’objectiu d’acabar amb la lepra i les seues conseqüències, especialment en xiquets i xiquetes, així com amb la resta de malalties oblidades lligades a la pobresa, i donar suport al desenvolupament sostenible de les poblacions afectades.

En 2022, la fundació participa en 20 iniciatives a l’Índia, Bolívia, el Brasil, Moçambic i la República Democràtica del Congo que beneficien a al voltant d’1.812.000 persones de manera directa o indirecta

A Espanya, l’entitat desenvolupa la seua activitat en el complex sociosanitari San Francisco de Borja, evolució de l’antic sanatori, en el qual disposa de l’Hospital Ferris, centre hospitalari de mitjana i llarga estada; del centre geriàtric Borja, especialitzat en l’atenció de persones majors amb algun grau de dependència; i del propi sanatori, centre nacional de referència en lepra, que acull a 11 residents amb seqüeles de la malaltia i dona tractament ambulatori a 4 pacients en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Scroll to Top