Després de la Cimera del G20 celebrada a Roma aquest cap de setmana, Oxfam Intermón critica la falta de mesures eficaces i contundents per part dels líders mundials en un moment en el qual s’espera una resposta global davant la pandèmia de COVID.
“Suposàvem que aquest G20 anava a ser un moment clau per a formular globalment respostes efectives, innovadores i equitatives cap a un món post-COVID, però els líders mundials no han aconseguit posar-se d’acord i han sigut incapaços d’impulsar les mesures necessàries per a fer front a la crisi històrica que estem vivint” afirma Franc Tallada, director d’Oxfam Intermón.
Subministrament de vacunes
Si bé el G20 té la intenció d’ajudar al fet que almenys el 40% de la població de tots els països es vacune per a finals de 2021 i el 70% per a mediats de 2022, no han adoptat mesures concretes que facen passos per a aconseguir aqueix objectiu, com un pla per a impulsar el subministrament de vacunes als països pobres i eliminar les limitacions de subministrament i finançament existents. Segons l’Organització Mundial de la Salut, 82 països corren el risc de no aconseguir aqueix objectiu. La realitat és que no ho aconseguirem si perpetuem l’enfocament actual, que privilegia els beneficis, amb donacions de dosis insuficients, llicències voluntàries, o el suport genèric per a la transferència de tecnologia que ha fracassat estrepitosament.
“Clarament hem presenciat un fracàs total de lideratge. A hores d’ara de la pandèmia és insultant punt per als milions de persones que han perdut als seus sers estimats com per a les i els treballadors de la salut que han estat exposats al virus, en primera línia, per a salvar vides”, insisteix Tallada. «Les promeses incomplides de dosis donades no posaran fi a aquesta pandèmia, ni tampoc esperar que les empreses farmacèutiques s’oferisquen en algun moment de manera voluntària per a fer el correcte. D’altra banda, és incomprensible que Alemanya i el Regne Unit hagen silenciat a la majoria dels membres del G20 que donen suport a la ruptura dels monopolis farmacèutics perquè la producció de vacunes puga redistribuir-se i ampliar-se a tot el món. Fa mesos que esperem que els drets i les fórmules d’aquestes eines per a salvar vides es compartisquen com a béns públics globals.»
Canvi climàtic
Respecte al canvi climàtic, a debat aquests dies a Glasgow, s’esperava que les grans potències del G20 -les majors economies però també els majors emissors emissors del món-, hagueren proporcionat l’impuls que necessiten tan desesperadament les converses sobre el clima de la COP26. En canvi, han respost amb promeses vagues.
“Confirmar l’objectiu de 1,5 °C de l’Acord de París era un requisit mínim. Aquest requisit no té sentit sense una promesa de revisar els seus deslluïts plans climàtics nacionals per a estar en línia amb aquest objectiu», assenyala Tallada. «El planeta està en flames i se’ns acaba el temps. Ara és fonamental que la COP26 es pose d’acord per a posar a tots els països a treballar per a ampliar els seus plans climàtics immediatament, i no dins de cinc anys.”
Els països més pobres continuaran mancant dels recursos que necessiten per a protegir vides, llars i negocis dels desastres climàtics. Va ser una oportunitat perduda de revitalitzar l’objectiu de finançament climàtic de 100 mil milions de dòlars que hauria d’haver-se complit l’any passat.
No obstant això, es pot destacar com a positiva la promesa de deixar de finançar noves centrals elèctriques de carbó a l’estranger a la fi d’enguany. No obstant això, és decebedor que no hi haja hagut un anunci similar sobre l’energia del carbó nacional i sobre l’eliminació gradual d’altres combustibles fòssils amb les nacions riques al capdavant. Això significa que les centrals elèctriques de carbó, perjudicials per al clima, es podran construir durant altres deu anys, la qual cosa és incompatible amb l’objectiu de limitar el calfament a 1,5 °C.
Crisi COVID-19
Els líders del G20 també han tingut l’oportunitat de promoure una recuperació econòmica més equitativa i es tenia l’esperança que es prengueren mesures més dràstiques per a alleujar alleujar el deute. L’augment d’aquesta als països empobrits suposa una amenaça considerable per a la lluita contra el COVID-19, ja que representa un cost d’oportunitat clar per als recursos que haurien de destinar-se a la salut pública i la recuperació econòmica. No obstant això, aquestes esperances s’han vist frustrades.
“No hi ha cap raó convincent perquè els països rics i les empreses continuen extraient recursos dels països i les persones més pobres del món durant una catàstrofe global sense precedents”, recorda Franc Tallada.
“És cada vegada més urgent establir un marc internacional, autònom, per a supervisar les paralitzacions temporals i gestionar la reestructuració del deute, assegurant així que els països pobres no usen els seus limitats recursos per a pagar deutes en lloc d’ajudar els seus ciutadans a fer front a la pandèmia.”
Oxfam Intermón valora positivament l’assignació general de DEG que el G20 va acordar a principis d’enguany per a abordar les enormes necessitats de liquiditat associades amb la pandèmia i la recuperació posterior a la crisi, i és bo veure que el G20 té l’ambició de canalitzar 100 mil milions de dòlars estatunidencs en DEG a més economies vulnerables; això hauria de ser un mínim indispensable, donat l’enorme abisme entre el que van rebre els països rics i els països d’ingressos més baixos. Això ha de posar-se ara en pràctica a través dels compromisos de cada país, compromisos que encara no existeixen i, cosa que és més important, aquest finançament ha d’entregar-se en condicions vàlides per als països i les seues persones.
“No se’ns pot oblidar que els països rics van rebre 400 mil milions de dòlars estatunidencs en DEG enguany, per la qual cosa esperem que es comprometen, i fins i tot superen los100 mil milions de dòlars estatunidencs a través de DEG. Hui, les promeses només ascendeixen a 45 mil milions de dòlars, menys de la meitat del compromís global”, apunta Tallada. «. No volem veure un finançament que bloquege als països amb elevats pagaments de deute o en condicions de risc que podrien generar fins i tot més desigualtats. A més, la canalització de DEG no pot substituir en absolut als compromisos existents d’ajuda i finançament climàtic.»
Fiscalitat justa
Els líders del G20 també van confirmar l’acord fiscal global de l’OCDE/G20 que, segons Oxfam Intermón, dista molt de ser històric i mostra un nivell massa moderat d’ambició i és poc just. Si bé l’acord demostra que podria haver sigut possible i realista gravar a les grans corporacions pels seus beneficis globals, la redistribució de guanys prevista és extremadament limitada i menys de 100 megacorporaciones estaran en l’àmbit d’aplicació. Podria generar només 10 milions d’euros de mitjana en ingressos addicionals per a 52 dels països més pobres i ve amb la condicionalitat d’eliminar tots els impostos sobre els serveis digitals existents. La taxa impositiva mínima fixada en el 15% amb generoses excepcions és una broma: en lloc de frenar la competència fiscal nociva, normalitza les jurisdiccions de baixa tributació i els riscos de transformar l’actual carrera a la baixa en la carrera cap al nou mínim.
“En la Cimera del G20 celebrada a Roma, els líders del G20 podrien haver pres mesures urgents per a augmentar dràsticament la fabricació i l’accés a les vacunes COVID-19 a tot el món, promoure una recuperació econòmica justa, reduir les perilloses emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic que ja s’està produint”, finalitza Tallada. «La conclusió ens pesa, ja que sentim que s’ha perdut una gran oportunitat ja que aquesta Cimera no ha aconseguit fer molt per les persones, el planeta o la prosperitat.»
