Han passat tres mesos des que la DANA va devastar gran part de la província de València. Médicos del Mundo fa balanç de la seua intervenció en l’emergència i subratlla la necessitat d’enfortir les polítiques públiques per a protegir les persones més vulnerables, especialment aquelles que ja vivien en situació d’exclusió social abans del desastre.
Un treball de dècades al servei dels drets humans
Médicos del Mundo porta 30 anys treballant a la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de garantir el dret a la salut de les persones en situació de pobresa i exclusió. Des de l’inici de l’emergència, a l’octubre de 2024, l’organització ha activat el seu pla de resposta als municipis més afectats de l’Horta Sud, incloent-hi Aldaia, Paiporta, Picanya, Benetússer i Alfafar, amb especial atenció al barri de Parc Alcosa.
Impacte devastador de la DANA
Amb 75.000 persones afectades directament i un cost estimat de recuperació de 22.000 milions d’euros, la DANA ha deixat una empremta profunda en les comunitats locals. Els danys en infraestructures crítiques i la paralització de les activitats econòmiques han afectat especialment aquelles persones que ja vivien en condicions de vulnerabilitat, com persones migrants, persones sense llar i dones en situació de prostitució.
Resposta de Médicos del Mundo
En aquests tres mesos, Médicos del Mundo ha atés 592 persones mitjançant 823 consultes de salut mental i suport psicosocial. A més, 149 persones han participat en sessions comunitàries d’acompanyament emocional dirigides a diferents col·lectius, com els clubs de majors, casals fallers i altres associacions locals. També s’han desenvolupat activitats dinàmiques en escoles i instituts per a ajudar infants i adolescents en la gestió de les seues emocions. Els problemes més freqüents detectats són l’ansietat, l’alteració del son i la por, símptomes que reflecteixen l’impacte emocional i social de la catàstrofe.
L’enfocament de l’organització no se centra només en l’atenció individual, sinó en la reconstrucció de xarxes socials de suport. Per això, continuem realitzant sessions de formació i activitats amb associacions locals i ajuntaments per a enfortir la resiliència comunitària i promoure un paper actiu en la recuperació.
L’organització ha identificat que el 34% de les persones ateses es troben en situació de vulnerabilitat, sent la precarietat econòmica el factor més freqüent. Així mateix, denunciem la falta d’accés a les ajudes per a les persones en situació administrativa irregular, fet que perpetua la precarietat i dificulta la seua recuperació després del desastre.
Els rostres de l’impacte: a qui ha atés Médicos del Mundo
L’informe mostra que el 70% de les persones ateses són dones i que la franja d’edat més comuna està entre 36 i 65 anys. La majoria han sigut assistides en centres de salut, com a suport a l’atenció primària, un pilar fonamental en la resposta a emergències humanitàries. Aquesta atenció es duu a terme en coordinació amb els serveis públics de salut mental.
La precarietat econòmica és la situació de vulnerabilitat més freqüent entre les persones ateses (34%). A més, un 46% de les persones consultades van quedar atrapades durant la DANA, i un 11% van patir la pèrdua d’un ésser estimat, un fet que reflecteix l’impacte traumàtic de la catàstrofe.
El pes psicològic de la DANA
Entre els principals problemes de salut mental detectats es troben l’ansietat (67%), la tristesa/melancolia (62%) i l’alteració del son (56%). Aquests símptomes, en molts casos, s’han vist agreujats per les pèrdues personals i materials.
Tot i la magnitud del problema, el 82% de les consultes han pogut ser resoltes per l’equip de Médicos del Mundo, demostrant l’efectivitat de la intervenció psicosocial en atenció primària. No obstant això, un 18% dels casos han requerit derivació al Servei de Salut Mental, la qual cosa posa en evidència la necessitat d’enfortir la xarxa pública d’atenció psicològica en situacions d’emergència.
Les persones migrants, les més desprotegides
Médicos del Mundo denuncia els obstacles que troben les persones en situació administrativa irregular per a accedir a ajudes, habitatge i ocupació.
“És inacceptable que, en un context d’emergència, les persones migrants es troben amb barreres discriminatòries per a empadronar-se o per a accedir a un contracte de lloguer. Això evidencia la urgència d’implementar polítiques que garantisquen drets bàsics a totes les persones, independentment de la seua situació administrativa,” afirma Pino González, coordinadora de l’emergència de Médicos del Mundo.
Voluntariat i coordinació: claus en la resposta
La resposta de l’organització no hauria sigut possible sense la implicació de 20 persones voluntàries amb experiència, que han col·laborat amb l’equip tècnic en tasques de psicologia, treball social, logística i administració. A més, l’entitat ha treballat de manera coordinada amb ajuntaments, centres de salut, jefatures de salut mental, centres educatius, l’Oficina Autonòmica de Salut Mental i altres ONG, participant en el grup de treball de salut mental i suport psicosocial.
Mirant cap al futur: un compromís continu
Conscients que la fase de post-emergència és tan crucial com la resposta inicial, Médicos del Mundo reafirma el seu compromís en continuar treballant per a garantir el dret a la salut de totes les persones afectades, promovent no sols la reconstrucció física, sinó també la dignitat i els drets de les comunitats més vulnerables. Des de l’organització considerem fonamental:
- Aplicar mesures de flexibilitat en els tràmits d’Extranjeria per a les persones migrants afectades per la catàstrofe de la DANA a la Comunitat Valenciana, inclosa la Disposició addicional primera, que estableix la possibilitat de facilitar autoritzacions temporals de treball i residència quan circumstàncies de naturalesa econòmica, social o laboral ho aconsellen i en supòsits no regulats d’especial rellevància.
- Continuar el reforç dels recursos destinats a la salut mental i el suport psicosocial en situacions d’emergència i post-emergència.
