La cura de persones a càrrec continua recaient de manera desproporcionada sobre les dones, segons un nou informe d’Oxfam Intermón publicat en vespres del 8M.
Este informe revela que a penes un 5,6% dels homes assumix les labors de criança sempre o quasi sempre, enfront d’un 37,1% de les dones. Així mateix, el 39% de les dones assumix de manera habitual la cura quotidiana de persones majors i/o en situació de dependència, enfront del 24% dels homes.
Malgrat estes dades, només el 23,5% dels homes reconeix la desigualtat en la llar com un greu problema, enfront del 36,7% de les dones. Els homes de 16 a 24 anys són els qui menys perceben eixa desigualtat (15,5%).
L’estudi, “El compte de les cures”, es basa en la primera enquesta Viure la Desigualtat d’Oxfam Intermón que arreplega les percepcions i vivències d’una mostra representativa de més de 4.100 persones. L’informe estudia l’impacte de la distribució desigual de les cures sobre la vida laboral, la situació econòmica i la salut de les dones.
La desigualtat en les tasques de cures continua frenant el desenvolupament professional i l’autonomia econòmica de les dones i afecta a la seua salut mental. Les dones reporten nivells de satisfacció més baixos que els homes en la seua vida laboral, la seua situació econòmica o el seu benestar emocional.
“Les tasques de cures són les que sostenen la vida”, diu Julia García, autora de l’informe i responsable de desigualtats i joventut d’Oxfam Intermón, “però en lloc de ser reconegudes com un pilar essencial de la nostra societat i de la nostra economia, es penalitza als qui les duen a terme amb una sobrecàrrega desproporcionada i invisibilitzada”.
A Espanya, les dones són mares, en mitjana, entre els 32 i els 33 anys. En eixe tram d’edat, la bretxa es dispara i les dones assumixen la cura de menors quasi cinc vegades més que els homes sempre o quasi sempre (46,2 enfront de 9,7%).
Si bé la cura de majors i dependents recau principalment en dones d’entre 55 i 64 anys, també en les edats intermèdies són elles les que majoritàriament s’encarreguen. Entre els 35 i els 44 anys el 46,2% de les dones s’ocupa sempre o quasi sempre de la cura d’una persona dependent, enfront del 27,3% dels homes del mateix grup. Les dones atrapades entre la cura de majors o persones en situació de dependència i la criança dels seus fills i filles són les pertanyents a l’anomenada generació sàndwitx.
És precisament en les edats intermèdies on les dones es juguen moltes vegades la seua carrera. “En definitiva”, diu Julia García, “en una etapa de la vida en la qual les dones haurien de poder consolidar les seues carreres professionals, disposar d’una major autonomia i gaudir de la criança en igualtat de condicions que els homes, el que patixen, per contra, és un profund desgast físic, emocional i financer”.
Les dades d’Oxfam Intermón mostren que només el 50,9% de les dones es declaren satisfetes amb la seua vida laboral, enfront del 65,5% dels homes. Eixe percentatge de satisfacció baixa en el cas de les dones migrants i de classes baixes fins menys del 40%. Les dones també paguen les conseqüències en el seu benestar emocional, que amb un 67% se situa deu punts per davall del dels homes. Així mateix, les dones fan menys exercici, tenen més dèficit de somni i gaudixen de menys temps d’oci que els homes. Especialment les dones racialitzades: un 75,4% ha reduït activitats com anar al cinema, comprar llibres o pagar subscripcions a plataformes l’any anterior a l’enquesta.
A més, el 9,4% de les dones assenyala dedicar-se exclusivament al treball domèstic i de cures no remunerat, enfront del 0,4% dels homes, i quasi 2 de cada 10 dones declaren no haver pogut continuar els seus estudis per responsabilitats de cures, en comparació amb 1 de cada 10 homes.
La bretxa salarial i les desigualtats econòmiques limiten l’estabilitat financera de les dones, afectant la seua capacitat d’estalvi i acumulació de capital, la qual cosa al seu torn pot ser un factor que influïx en el pes de la propietat. Segons Oxfam Intermón, només el 28,5 de les dones declara ser propietària amb la hipoteca pagada (enfront del 39,1% dels homes), mentres que el 25,3% viu de lloguer i el 12,2% a casa dels seus pares o sogres.
A la recerca de solucions
Espanya es troba entre els països més envellits de la Unió Europea, però manca d’un sistema de dependència àgil i ben dotat. Espanya només invertix el 0,8% del PIB en ell, enfront de la mitjana de 1,7% de la Unió Europea, que Oxfam Intermón considera un objectiu prioritari.
Oxfam Intermón reclama mesures urgents que ajuden a redistribuir les responsabilitats de cures entre administracions, empreses, famílies, llars i la societat en el seu conjunt.
Com a punt de partida, l’organització assenyala que la reforma a la Llei de dependència és una gran oportunitat perquè es reduïsquen de manera significativa les llistes d’espera i milloren les prestacions i els recursos professionals, així com mesures que eliminen la bretxa laboral i salarial i faciliten la conciliació. Sense oblidar la completa equiparació i protecció dels drets de les treballadores de la llar i cures, essencials en el sistema actual.
