Onze anys després de l’inici del conflicte a Síria, sis de cada deu persones en aqueix país no saben com aconseguiran el seu pròxim menjar, segons denúncia l’ONG Oxfam Intermón. L’organització adverteix que la dependència de les importacions de Rússia fa que l’actual crisi a Europa puga estendre’s a Síria, exacerbant l’escassetat d’aliments i fent que el seu preu es dispare. El preu dels aliments a Síria s’ha duplicat en l’últim any.
Oxfam ha entrevistat 300 persones en zones del país controlades pel Govern. Prop del 90% declara que només pot permetre’s menjar pa, arròs i, ocasionalment, algunes verdures. Després de deu anys de conflicte, l’ona expansiva de la COVID-19, la crisi bancària libanesa i la crisi ucraïnesa, estan tenint greus repercussions en la vacil·lant economia, interrompent les importacions d’aliments i combustible i fent que la lliura siriana es desplome a una velocitat vertiginosa.
Col·lapse econòmic
“La població”, explica Moutaz Adham, director d’Oxfam a Síria, “està a la vora de l’abisme pel col·lapse de l’economia. Als voltants de Damasc, la gent fa cua durant hores per a aconseguir pa subvencionat en les fleques estatals, mentre que xiquets i xiquetes rebusquen restes de menjar.
“Els esforços per posar menjar en la taula”, continua Adham, fan que moltes famílies recórreguen a mesures extremes: endeutar-se per a comprar aliments, traure als xiquets i xiquetes de l’escola perquè treballen i reduir el nombre de menjars diaris. Casar a les filles joves és una altra forma negativa de fer front a la situació, ja que és una boca menys que alimentar. Tot això en un context en el qual el 9 de cada 10 persones viuen en la pobresa, la taxa de desocupació és del 60 per cent i el salari mínim mensual en el sector públic és d’aproximadament 26 dòlars estatunidencs”.
Blat rus
“Síria depén en gran manera de Rússia per a importar blat”, afig el director d’Oxfam a Síria. “Arran de la crisi d’Ucraïna, el Govern sirià ha començat a racionar les reserves d’aliments, inclosos el blat, el sucre, l’oli i l’arròs, per temor a l’escassetat i a l’augment dels preus, i això podria ser només el principi”.
No té sentit que pensem en el demà, si ni tan sols podem saber què posar en la nostra taula hui per a alimentar a les nostres famílies”, explica Hala, de la localitat de Deir-ez-Zor. “Treball 13 hores al dia per a alimentar a la meua família”, compte per la seua part Majed, de la zona rural pròxima a Damasc, “però no sembla ser suficient. A vegades m’agradaria que el dia tinguera més de 24 hores per a poder treballar més. Estic esgotat i no sé com sobreviuré a aquesta dura vida amb la meua família”. “Un salari mitjà només cobreix la meitat de les despeses bàsiques”, afig finalment Moutaz Adham.
Després d’onze anys de crisis a Síria, el dolor i el sofriment no fan més que augmentar. Oxfam Intermón demana als governs han de centrar-se en finançar programes de recuperació i protecció social, al mateix temps que els programes urgents de resposta enfront de la fam per a salvar vides.
Notes:
Oxfam Intermón treballa a Síria des de 2013 per a proporcionar assistència humanitària a la població afectada pel conflicte. En l’últim any, el treball d’aquesta ONG va arribar a 1,2 milions de persones. Oxfam Intermón treballa en aigua potable, ajuda d’emergència en efectiu i sabó i altres materials d’higiene. Ajuda a les i els agricultors a tornar a cultivar i als forners i forneres a tornar a enfornar. Duu a terme campanyes de sensibilització sobre la COVID-19.
A Síria hi ha 12,4 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària, el treball infantil es dona en el 84 per cent de les comunitats i el matrimoni infantil de les adolescents en el 71 per cent de les comunitats, segons les últimes xifres del Panorama de Necessitats Humanitàries.
El preu de la cistella bàsica d’aliments (un grup d’aliments essencials) del Programa Mundial d’Aliments (PMA) ha augmentat un 97 per cent en l’últim any.
L’any passat, el Govern sirià va haver d’importar 1,5 milions de tones de blat, principalment de Rússia.
Com a part de la seua resposta d’emergència i seguretat alimentària, Oxfam Intermón ha entrevistat 300 persones que formen part dels seus projectes en les àrees controlades pel Govern en les governacions d’Alep, Deir-ez-Zor i Campanya de Damasc, 100 en cada governació. Quasi nou de cada deu només mengen pa, arròs i, ocasionalment, verdures. A més, sis de cada deu persones diuen que guanyen menys del que necessiten per a cobrir les seues necessitats alimentàries. Una de cada deu subsisteix únicament a base de pa i te. El pa subvencionat proporciona aproximadament 840 calories al dia, la qual cosa suposa només el 40 per cent de les calories necessàries per a sobreviure (una família mitjana de cinc persones pot comprar 12 paquets de pa subvencionat, cadascun dels quals consta de 7 barres, la qual cosa deixa 2,4 barres per persona i dia, que no superen les 350 calories). Només el 1,5 per cent diu que pot permetre’s comprar carn i solo en rares ocasions.
