La signatura del Marc de Relació suposa un punt d’inflexió en la relació de les ONGD i l’Administració. Deixem arrere la dècada perduda de la cooperació; deu anys en què està política pública va patir enormes retallades. Aquesta etapa va fer que les ONGD perderen dos terços dels recursos públics i les relacions amb el Govern van quedar en punt mort. En tot aquest temps, hem demandat aquest pas que hui s’ha donat. Una demanda que no sols és nostra, sinó també d’institucions internacionals com el Consens Europeu de Desenvolupament o de les pròpies recomanacions del CAD de l’OCDE i els exàmens de parells.
Finalment, després d’una dècada en la qual les converses no sempre han estat actives per part del Govern, aquest matí hem signat, al costat del ministre José Manuel Albares, un document que estableix com serà la nostra relació amb l’Administració; quin rol hem de jugar com ONG de Desenvolupament en la defensa dels drets humans i la protecció del planeta; i què ha de fer el Govern per a garantir una cooperació realment transformadora.
El paper destacat de les ONG de Desenvolupament en la cooperació i l’acció exterior, compta amb una base molt clara: la solidaritat ciutadana amb els problemes que afecten la humanitat. La ciutadania espanyola se situa tots els anys al capdavant de la solidaritat a Europa i aqueix compromís és el que sustenta el treball de les ONGD i, deuria també, sustentar l’acció exterior del Govern.
Nova etapa, noves oportunitats
La signatura d’aquest marc de relació obri una nova etapa que compromet al ministre que haurà d’establir objectius concrets i ambiciosos, que deuran permear cada pas que es done en la reforma del sistema de cooperació.
És necessari un major suport a les nostres sòcies dels 116 països en els quals treballem. És necessari enfortir la seua lluita per societats més justes, igualitàries, inclusives, sostenibles i pacífiques.
Han de reforçar-se les nostres xarxes i representacions en tots els nivells. Comptar amb una interlocució proactiva, estratègica i efectiva.
És fonamental reconéixer els diversos rols que exercim les ONG de Desenvolupament en accions de cooperació i resposta humanitària. Però també en temes com la promoció de la coherència de polítiques, l’enfortiment de l’espai cívic i democràtic, la defensa dels drets humans, la promoció de la cultura de pau o el foment de la participació, la solidaritat i la ciutadania global.
És necessari millorar els instruments, els canals d’interlocució i participació. És urgent reduir l’exasperant burocràcia que fa que tant les ONGD com l’Administració perdem eficàcia.
Llei i reforma del sistema de cooperació
En aquest camí, és important destacar dues qüestions essencials: la nova Llei i la reforma del sistema de cooperació. Després de 20 anys, la Llei de Cooperació està sent revisada; el sistema en el seu conjunt viu una reforma integral. Les oportunitats són indubtables. Els pròxims mesos serà crucials per a aconseguir una proposta capaç de respondre als múltiples i complexes crisis que vivim.
Hem sol·licitat que l’elaboració i la renovació del marc de relació estiga inclòs de manera explícita en la nova Llei de cooperació, en les reformes previstes del sistema de cooperació (nova Llei, nova AECID, cooperació financera…) i en altres documents orientadors de la Cooperació Espanyola, com el VI Pla Director. Hem demandat senyals clars que mostren el compromís d’aquest Govern amb tot això. És necessari que abans de sis mesos es convoque una comissió de seguiment i es definisca un pla de treball. La Llei ha d’aprovar-se en el tercer trimestre de l’any. I per a la reforma ha de garantir-se el consens amb tots els partits polítics. No és una cosa impossible, ja es va aconseguir en el 98. A més, aquest moment exigeix assegurar col·lectivament la capacitat transformadora de la cooperació.
La presidenta de la Coordinadora, Irene Bello Quintana, ha recordat a Albares que comptarà amb la nostra disposició per a desplegar tot aquest treball; però també amb la nostra vigilància perquè complisca amb els seus compromisos.
“Sr. Albares, tenim una enorme oportunitat per a estar en el costat adequat de la història. És a la nostra mà contribuir a la defensa dels drets humans, la igualtat, la democràcia, la pau. És a la nostra mà cuidar el planeta i construir un món més amable i humà”-ha afirmat Irene Bello-.
“Li ho devem a la ciutadania, a les víctimes del desordre global, als qui ens van precedir construint la pau i defensant els drets humans. Li ho devem a les generacions futures i a un planeta que ens acull. És a la nostra mà. No els podem fallar” -ha finalitzat.
