La Campanya per la Justícia Fiscal de la Comunitat Valenciana, coincidint amb el Dia Internacional Contra els Caus Fiscals (conegudes popularment com a paradisos fiscals) que se celebra cada 3 d’abril, ha organitzat el Fòrum ciutadà: Justícia Fiscal és Justícia Social, el qual ha tingut lloc eixe mateix dia a l’auditori de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, on s’han reunit diferents veus per a oferir ferramentes que servisquen a la ciutadania per a entendre i desmuntar faules basades en la narrativa anti imposats.
Combatre amb la pobresa extrema passa per acabar amb la riquesa extrema
En concret, la jornada ha comptat amb Julen Bollain, economista, doctor en estudis sobre desenvolupament per la Universitat de Mondragón i ex membre del Parlament Basc, qui ha apuntat que “oblidem el perjudicial que és la concentració extrema de la riquesa” i que “existixen dos mesures imprescindibles per a avançar en la igualtat fiscal de la ciutadania: la renda bàsica i la renda màxima”.
Especialment, perquè “la renda bàsica ens permet dir sí, però també no, és a dir, posar límits sobre l’explotació que no volem acceptar en les nostres vides”, ha explicat Julen Bollain. De fet, ha citat un recent sondeig segons el qual un 68% de la població espanyola estaria a favor d’establir-la, “però estem poc mobilitzats/as”, ha conclòs.
La justícia fiscal també implica educar contra la desinformació
A més, ha participat Lucía Gómez, antropòloga i coordinadora de Maldita Educa, on treballa per a combatre la desinformació a través de l’educació mediàtica. Gómez ha analitzat els efectes dels nous patrons de consum i mitjans digitals, com WhatsApp, plataforma que el 30% de la població a Espanya usa per a informar-se, estant al capdavant entre els països europeus.
“És greu perquè en WhatsApp molts continguts tenen aparença de notícia, però no s’indica la font o l’intenció d’estos”, matisa. D’esta manera, explica que en matèria fiscal es troben “molts missatges sobre els impostos que estan vinculats a les narratives dels discursos de l’odi, sobretot contra persones migrants o entre Comunitats Autònomes”. “Les faules sobre impostos s’alimenten del desconeixement general, és a dir, que la gent no té educació fiscal”, conclou.
Un progressiu canvi social cap a la justícia social
Finalment, s’ha obert un espai de debat amb Juan Gimeno, catedràtic d’Economia, fundador d’Economistas sin Fronteras i coordinador de la Plataforma per la Justícia Fiscal (Madrid), i Ximena Medina, representant d’Oxfam Intermón i portaveu de la Campanya per la Justícia Fiscal de la Comunitat Valenciana, moderat per l’activista i fotoperiodista Eva Máñez.
Gimeno ha afirmat que “el sistema actual fa pagar als qui cobrem per nòmina, per la qual cosa no hi ha tant que pujar impostos com suprimir privilegis”. D’altra banda, Medina ha assenyalat que cada vegada són més les persones conscients del valor social dels impostos i de la importància vital de defendre el públic, “perquè ens pot anar la vida en això”.
A més, Ximena Medina ha destacat algunes dades de l’última enquesta del CIS sobre opinió pública i política fiscal, com que el 60% de la població no posa en dubte que els impostos són importants perquè totes visquem millor, que el 77,4% assenyala que els impostos no es cobren amb justícia i que no paguen els qui més tenen, “tot un al·legat a favor de la progressivitat”, o que el 88,6% de les persones opina que existix molt i bastant frau fiscal.
Finalment, Medina ha fet un anomenat al fet que “donem seguiment dels principals debats i l’anàlisi de l’opinió pública sobre política fiscal mentres ens permet ajustar el nostre discurs, revisar els nostres arguments i fer propostes pedagògiques que visibilitzen el suport ciutadà a un sistema fiscal just, promoguen el canvi de narratives, combaten les faules i posen en valor la funció social dels impostos”.
Caus fiscals: si es vol, es poden erradicar
La desviació de diners als caus fiscals suposa una pèrdua de quasi el 10% dels ingressos recaptats per l’impost de societats a tot el món. Així mateix, la recaptació d’este mateix impost a Espanya és hui quasi un 30% inferior a 2007, mentres que la recaptació per l’IRPF i l’IVA és, aproximadament, un 50% superior. Estes dades, entre altres, han mobilitzat per octau any consecutiu a les entitats integrants de la Campanya per la Justícia Fiscal de la Comunitat Valenciana.
Així, de nou, esta plataforma ha elaborat un manifest que conté una bateria de mesures concretes a implementar des de l’àmbit local fins a l’europeu amb vista a erradicar els caus fiscals. Per exemple, endurir la legislació sobre societats pantalla, implementar un tipus efectiu mínim en l’impost de societats per a grans empreses entorn del 20% o dotar d’un mínim d’harmonització als impostos cedits a les Comunitats Autònomes per a evitar la “competència a la baixa”, que beneficia especialment als estrats socials més adinerats.
En definitiva, la Campanya per la Justícia Fiscal de la Comunitat Valenciana busca posar en valor la importància que les organitzacions i moviments ciutadans exigisquen avançar cap a una fiscalitat que, complint els principis constitucionals (Art.31) de progressivitat i redistribució, garantisca els recursos necessaris per a sostindre l’Estat de benestar i els servicis públics de qualitat.
