L’1 per cent més ric acumula el 63 per cent de la riquesa produïda en el món des de 2020

A nivell mundial, la fortuna dels milmillonaris ha crescut a un ritme de 2.700 milions de dòlars al dia, al mateix temps que almenys 1.700 milions de treballadores i treballadors viuen en països on la inflació creix per damunt dels salaris.

A Espanya, la inflació perjudica un 26% més a les llars amb menors ingressos, devorant el poder adquisitiu dels salaris, la principal font d’ingressos de les llars.

Els beneficis empresarials estan agreujant aquesta crisi de cost de vida. A la fi de 2022 els marges de les empreses eren un 60% superiors als observats a la fi de 2019, mentre els salaris a penes havien crescut un 4%.

El 1 % més ric ha acaparat quasi dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a nivell global entre desembre de 2019 i desembre de 2021, quasi el doble que el 99% restant de la humanitat, segons revela hui un nou informe d’Oxfam Intermón. Durant l’última dècada, el 1 % més ric ha capturat al voltant del 50 % de la nova riquesa.

La llei del més ric es publica el dia en què comença el Fòrum Econòmic Mundial a Davos. “Les elits s’estan reunint en un context en el qual la riquesa i la pobresa extremes en el món s’han incrementat simultàniament per primera vegada en 25 anys”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.

Es dupliquen els milmillonaris

Per cada dòlar de nova riquesa global que rep una persona del 90 % més pobre de la humanitat, un milmillonari s’embutxaca 1,7 milions de dòlars. La fortuna dels milmillonaris creix a un ritme de 2700 milions de dòlars diaris. Això se suma a una dècada de guanys històrics en la qual el número de milmillonaris i la seua riquesa s’han duplicat. Des de 2020, el valor conjunt de la riquesa dels milmillonaris espanyols ha augmentat en quasi 3.000 milions de dòlars, la qual cosa equival a un augment d’aproximadament 3 milions de dòlars al dia.

L’actual crisi de preus és també una crisi de desigualtat. Segons el Banc Mundial, podríem estar davant el major increment de la pobresa i desigualtat entre països des de la Segona Guerra Mundial. Països sencers es troben a la vora de la fallida. Els més pobres destinen quatre vegades més recursos al servei del deute (en mans de rics creditors) que als serveis de salut pública, el Brasil va destinar en 2021 tres vegades més al servei del deute que a inversió en salut.

Mentre les llars més vulnerables pateixen per a omplir la nevera o mantindre una temperatura adequada, l’extraordinari creixement dels beneficis empresarials en sectors com el de l’energia i l’alimentació ha disparat de nou els patrimonis dels més rics.

Beneficis de les empreses

Segons les estimacions de l’organització, 95 grans empreses d’energia i d’alimentació han més que duplicat els seus beneficis en el 2022, generant uns beneficis extraordinaris per un total de 306 000 milions, i destinant 257.000 milions (el 84 %) a remunerar als seus rics accionistes. Aquesta cobdícia alimenta la inflació. A Austràlia, els Estats Units i el Regne Unit, aquests enormes beneficis empresarials han contribuït com a mínim al 50 % del creixement de la inflació.

La dinastia familiar Walton, propietària del 50 % de la multinacional Walmart, va rebre 8500 milions de dòlars de dividends al llarg de l’any passat. Només en 2022, la riquesa del milmillonari indi Gautam Adani, propietari de grans companyies energètiques, s’ha incrementat en 42.000 milions de dòlars (un 46 %).

Inflació i fam

En contrast, almenys 1.700 milions de treballadores i treballadors viuen en països on el creixement de la inflació se situa per damunt del dels salaris, i més de 820 milions de persones a tot el món (aproximadament una de cada deu) passen fam. Les dones i les xiquetes solen menjar en últim lloc i en menors quantitats en les llars, i representen quasi el 60 % de la població mundial que pateix fam.

Cap a una desigualtat estructural a Espanya

Els milmillonaris espanyols es recuperen amb rapidesa de les envestides de la pandèmia i de les pujades de preus. En 2008, l’1% amb major riquesa concentrava el 15,3% de la riquesa neta total però en 2021 ja representava un 23,1%, aproximadament 1 de cada 4 euros.

“L’evolució de la desigualtat a Espanya és un fenomen preocupant: mentre els salaris perden pes i capacitat de poder adquisitiu, les grans empreses augmenten beneficis i la riquesa a Espanya continua concentrant-se en mans d’uns pocs”, assenyala Cortada.

A més, Oxfam Intermón fa una anàlisi sobre la nova estructura de la desigualtat a Espanya que apunta al fet que, igual que ja va succeir durant la crisi de 2008, els milmillonaris també s’han vist afectats per l’actual crisi i el valor de la seua riquesa cau, però aconsegueixen que els seus guanys es recuperen ràpidament, per damunt del creixement del país.

Tot el contrari a la realitat de milions de llars a Espanya en els quals arribar a fi de mes és una tasca cada vegada més difícil. Entre gener i novembre de 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el d’aquells amb majors ingressos. Al mateix temps, els salaris en termes reals, cauen a nivells similars als viscuts durant els pitjors anys de la gran crisi iniciada en 2008, i són ja un 4% inferiors als de llavors.

Al mateix temps, els beneficis, especialment de les grans empreses, s’han mantingut i fins i tot han crescut. En 2021, el benefici de les empreses de l’IBEX 35 en el seu conjunt va ser ja un 63% superior al de 2019, i fins i tot un 55% per damunt a la mitjana dels resultats dels cinc anys pre pandèmia (entre 2015 i 2019). Però aquesta tendència s’ha accelerat en l’últim any. Tan sols en el tercer trimestre de 2022 van anunciar resultats un 30% superiors als del mateix període de l’any anterior.

Tendència que s’agreuja

Aquesta tendència es veu agreujada aquest últim any. “Estem davant una crisi alimentada perquè algunes de les grans empreses i els superrics s’han aprofitat del context d’incertesa, la pandèmia i la guerra a Ucraïna i estan traient profit, unflant preus i marges, a costa d’una gran majoria” afirma Cortada. A la fi de 2022 els marges de les empreses eren ja un 60% superiors als de finals de 2019, mentre els salaris a penes havien crescut un 4%. L’actual crisi inflacionària podria suposar un important canal pel qual es transfereixen rendes salarials cap a rendes del capital, perjudicant doblement les llars més pobres i vulnerables, donada la seua escassa participació dels beneficis empresarials.

Oxfam Intermón demana al govern espanyol que de manera immediata impulse un pacte de rendes juntament amb el conjunt dels actors socials, per a evitar que els salaris continuen patint l’efecte directe de la inflació. Aquest seria el conjunt de prioritats:

  • Aprofundir en la reforma fiscal elevant els tipus aplicats sobre les rendes de capital fins a equiparar-les al tractament fiscal del treball.
  • Sense més excuses ni retards, Espanya ha de reforçar la lluita contra l’evasió i elusió fiscal actualitzant la seua llista de paradisos fiscals incloent els territoris de baixa o nul·la tributació, així com els que tenen un comportament fiscal més agressiu.
  • Revisar els impostos als beneficis caiguts del cel per a ampliar la seua cobertura sectorial i fer-los permanents, així com l’impost al patrimoni sense distorsions territorials ni exempcions ineficients i una revisió en profunditat de l’impost de societats.
  • En termes de polítiques socials, és vital ampliar la cobertura del IMV així com agilitzar tràmits i requisits, juntament amb polítiques de tall social focalitzades en les llars i empreses més vulnerables mentre es mantinga la crisi de cost de vida.
  • Focalitzar suport públic en autònoms/as i petites i mitjanes empreses, així com tirar avant una llei que exigisca a les empreses espanyoles previndre i mitigar les vulneracions dels drets humans i mediambientals allí on operen.

“És el moment de passar de les mesures d’urgència i reactives a unes altres de major importància i que impliquen els diferents actors socials. Aconseguir que Espanya deixe de ser un dels països amb majors nivells de desigualtat requereix d’una combinació de polítiques fiscals, socials i salarials. És essencial garantir que els salaris puguen recuperar el seu poder adquisitiu” conclou Cortada.

Tax the rich, la campanya

Per a posar en el focus en la necessitat de tributar de manera justa i que siguen les persones que més tenen les que més paguen perquè el pes no recaiga sempre en les llars més vulnerables, Oxfam Intermón llança la seua campanya de denúncia #taxtherich. A través d’una xarxa flag, emoji d’ús habitual en l’àmbit digital, per a assenyala les relacions tòxiques, l’ONG assenyala que és hi ha pràctiques i polítiques que són comportaments propis de relacions socioeconòmiques tòxiques. Alguns exemples, que els ultra rics s’aprofiten de les crisis per a augmentar la seua riquesa, que venguen i contaminen ací però declaren en un paradís fiscal, que augmenten els seus beneficis però no pugen els salaris de la seua plantilla, o que facturen milions però a penes paguen imposats.

 

, ,

Scroll to Top