Informe: L’acció humanitària en 2019-2020, una agenda condicionada per la pandèmia

L’IECAH, en col·laboració amb MSF, presenta un any més el seu informe anual sobre acció humanitària, marcada pel coronavirus, i l’augment i retrocés del finançament internacional.

Després d’anys de retallades, Espanya incrementa el finançament de l’ajuda oficial al desenvolupament –i l’acció humanitària– encara que està lluny d’aconseguir el compromís del Govern per a l’any 2023.

Imagen de portada del informe IECAH 2020

La crisi sanitària, social i econòmica originada per la COVID-19 i les seues greus conseqüències humanitàries condicionaran tot el quefer humanitari en els pròxims anys. A més, la pandèmia ha colpejat en un moment de retrocés en el finançament humanitari internacional i creixement de les necessitats d’assistència i protecció, afectant greument la mobilitat de moltes poblacions atrapades en complexes situacions que amenacen encara més els seus drets.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe: ‘L’acció humanitària en 2019-2020: una agenda condicionada per la pandèmia’, realitzat per Metges Sense Fronteres (MSF) i l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).

A la fi de 2019, un total de 79,5 milions de persones es trobaven en situació de desplaçament forçat (un 12,28% més que tan sols un any abans i un 93,9% més que a la fi de 2010); 34 conflictes armats seguien actius (el mateix número que en 2018) i hi havia 94 escenaris de tensió a nivell mundial (83 en 2018).

Crisis més complexes i duradores

Les crisis són cada vegada més complexes i duradores. En l’actualitat, més de mil milions de persones, el 16% de la població mundial, viuen en països que les pateixen. El nombre de països que pateixen crisis prolongades ha augmentat de 13 en 2005 a 31 en 2019. Una de les conseqüències d’aquesta situació és que en 2020 quasi 168 milions de persones necessitaran assistència humanitària i protecció, la xifra més elevada en dècades. Iemen, amb el 80% de la seua població necessitada d’assistència, és la pitjor crisi humanitària a nivell mundial.

Malgrat aquesta demolidora realitat i que les crides humanitàries havien ascendit al seu màxim històric, el finançament internacional destinat a l’acció humanitària va disminuir en 2019 per primera vegada des de l’any 2012. Durant 2019, els fons d’acció humanitària internacional, incloent la suma dels fons públics i les donacions privades, van disminuir en 1.600 milions de dòlars fins als 29.600 milions de dòlars. Iemen i Síria van ser els dos principals receptors de fons humanitaris.

“La persistència de tants conflictes i la creixent percepció de la incapacitat dels actors encarregats de prendre decisions per a pal·liar els efectes més perversos d’aqueixa amarga realitat acaben per alimentar el desagafe d’alguns i la temptació d’uns altres de trencar en trossos l’espill de doble cara en el qual es reflecteix la realitat dels nostres dies”, afirma Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l’IECAH. “És imprescindible una resposta multilateral i multidimensional per a evitar que la desestabilitzadora bretxa de desigualtat continue augmentant”.

Un desafiament sense precedents

La pandèmia causada per la COVID-19 a principis de 2020 ha suposat un desafiament sense precedents per a un sistema humanitari ja en tensió que ha hagut d’adaptar-se i respondre a les necessitats addicionals de les persones afectades per la pandèmia. A pesar que quan es va tancar l’informe, la resposta inicial a la COVID-19 semblava sòlida, hui dia només s’ha cobert el 40% del Pla de Resposta Global contra la COVID-19 llançat per Nacions Unides. Un percentatge totalment insuficient per a respondre tant a les conseqüències de la COVID-19 com a altres necessitats urgents.

“Encara que s’ha emfatitzat que la resposta a la COVID-19 no pot anar en detriment d’altres prioritats de salut, en la pràctica, els serveis de salut essencials s’han reduït dràsticament en molts països”, afirma Raquel González, responsable de Relacions Externes d’MSF. “La pandèmia està afectant la salut de la població i l’accés a l’atenció. En molts dels països on treballem hem hagut de reduir o interrompre els serveis no relacionats amb la COVID-19 just quan més necessari era ampliar-los”.

Als països de rendes baixes, preocupen especialment les malalties prevenibles mitjançant vacunes, la seguretat alimentària i la malària, en gran part a causa del seu impacte desproporcionat en la *morbimortalidad i perquè, a causa de la COVID-19, s’han suspés moltes activitats preventives relacionades amb aquestes àrees.

El “triple *nexus”

El suport d’organismes multilaterals i Estats donants al nexe entre l’humanitari, el desenvolupament i la construcció de la pau (concepte conegut com a ‘Triple *Nexus’) suposa un risc d’instrumentalització de l’ajuda humanitària al servei d’objectius militars o polítics. En unes crisis on coincideixen, cada vegada més, organitzacions molt diverses amb variats objectius, la col·laboració de les organitzacions humanitàries amb altres actors ha de guiar-se per certs criteris i cauteles, emfatitzant la necessitat d’una acció humanitària basada en els principis d’humanitat, neutralitat, imparcialitat i independència.

“Encara que teòricament això és així, ha de garantir-se la seua aplicació operacional amb mecanismes de seguiment. És necessari respectar la independència de les organitzacions humanitàries i la seua autonomia, així com el lliure accés a les poblacions afectades per la crisi tal com estableix el Dret Internacional Humanitari”, afirma Francisco Rey, codirector de l’IECAH.

D’altra banda, la recent defensa de la localització del treball humanitari no ha d’obviar la particularitat dels conflictes armats. El personal local que viu i treballa en zones de guerra no pot abstraure’s del context de violència i sofriment en el qual viu, i la seua adhesió a tot principi humanitari en tota circumstància és una aspiració impossible. No obstant això, un estudi d’MSF mostra falta de coneixement i comprensió en els factors de pressió que pesen sobre el personal local i que poden suposar una amenaça per a l’actuació imparcial de l’acció humanitària.

Per exemple, la pressió que pot exercir la família, la comunitat o les parts en conflicte per a prioritzar l’atenció d’un/a pacient per un motiu diferent a la gravetat del seu estat de salut. El personal local és imprescindible per a treballar en zones extremadament violentes, però no es pot obviar un context que condiciona el seu comportament i actitud.

Acció humanitària pública espanyola

L’estudi de l’IECAH i MSF també aborda detalladament la situació de l’acció humanitària pública espanyola que va aconseguir els 61,99 milions d’euros en 2019, un 22,1% més que l’any anterior. Malgrat aquest significatiu augment, el seu percentatge dins de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) neta continua sent molt baix: 2,38%. El compromís de la Cooperació Espanyola és que l’Acció Humanitrària supose el 10% de la AOD, en línia amb les recomanacions a nivell internacional.

Per part seua, l’AOD neta durant l’any 2019 ha sigut de 2.601,67 milions d’euros, 20,75% més respecte a l’any anterior. El pes de l’AOD respecte de la Renda Nacional Bruta ha sigut del 0,21%, clarament insuficient si el Govern pretén complir el seu compromís d’aconseguir el 0,5% l’any 2023.

L’àrea geogràfica a la qual s’han destinat més fons ha sigut Orient Mitjà, amb 18,5 milions dedicats a Síria, Palestina, Líban i Iemen. A Àfrica Subsahariana s’han destinat 9,69 milions d’euros i 4,55, al Nord d’Àfrica, majoritàriament a la població sahrauí. Amèrica del Nord, Central i Carib i Amèrica del Sud van rebre 2,58 i 4,06 milions euros respectivament, sent Veneçuela, Colòmbia i El Salvador els països amb una major quantitat de fons. Finalment, Àsia va rebre 1,55 milions que van ser dirigits a Bangladesh i Filipines.

En 2019, l’AECID va desplegar per primera vegada l’equip mèdic START (“Jupetins Rojos”) per a donar resposta a l’emergència del cicló Idai a Moçambic. I en relació amb la resposta humanitària de la COVID-19, la Cooperació Espanyola ha creat l’Estratègia de resposta conjunta de la Cooperació al Desenvolupament a la crisi de la COVID-19, que pretén respondre a les necessitats que planteja la pandèmia. El conjunt de la Cooperació Espanyola mobilitzarà un total estimat en 1.720 milions d’euros per a donar resposta a la crisi de la COVID-19.

L’informe també destaca com la ciutadania s’ha anat allunyant de les preocupacions internacionals i de solidaritat, permetent, de facto, que des del Govern s’incompliren els compromisos adquirits. “Recuperar els llaços amb la ciutadania es converteix en una tasca inajornable per al nostre sector”, conclou Francisco *Rey.

Llig ací l’informe complet.

, ,

Scroll to Top