L’Informe presentat per la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament el deixa clar. Malgrat les múltiples i complexes crisis deslligades a conseqüència de la pandèmia, les ONG de Desenvolupament van augmentar el seu compromís. El nombre de projectes va créixer un 8% respecte a l’informe anterior, passant de 3.857 a 4.173. La millora també s’ha observat en el nombre de persones amb les quals treballem: hem passat de 35 a 48 milions. Les organitzacions de la Coordinadora són presents en 115 països dels cinc continents. Els fons que gestionen ascendeixen a 733 milions d’euros; el 91,7% d’ells es destinen a projectes.
També destaca l’increment d’un 9% en el nombre de persones locals contractades, alguna cosa que és coherent amb el fet d’elles són les vertaderes protagonistes del seu desenvolupament. De total de 9,511 persones ocupades en nostres ONGD, 5.855 són originàries d’altres països.
Algunes dades destacades
- Major nombre de persones contractades. El nombre de persones que treballen en el sector ha augmentat un 8% respecte a l’informe anterior. En total, 9.511 persones, la xifra més alta des de 2008.
- Llocs de direcció, major presència de dones. Des de 2018, hem passat d’un 30% de dones en llocs de direcció a un 44%. Encara queda camí per recórrer, però l’avanç és significatiu.
- El compromís ciutadà, a l’alça
2020 va ser un any molt complex per a la ciutadania amb greus conseqüències sobre la seua economia i benestar. Malgrat això, el suport ciutadà a les ONGD va augmentar un 1,2%. L’anomenada “base social” de les organitzacions, que són les persones i entitats que secunden de diferents formes a les ONGD, va ascendir fins a 2,43 milions. El nombre de voluntàries i voluntaris ascendeix a 18.380; d’elles, el 71% són dones, la qual cosa reflecteix la feminització d’aquest col·lectiu.
Compromís del Govern: (encara) necessita millorar
Les dades mostren un augment en els fons públics d’un 14%; és a dir, passem de quasi 299 milions a 396,61. Malgrat aquesta pujada, els fons públics encara estan lluny de la xifra més alta de la sèrie històrica que va aconseguir 817 milions, en 2010.
És important assenyalar que la major part d’aqueixa pujada prové d’organismes internacionals, als quals li segueixen els organismes europeus (que suposen el 35% del total en 2020), els fons autonòmics i locals i, finalment, els nacionals. Per tant, encara que augmenten els fons estatals, no ho fan en la mateixa mesura que altres recursos públics i es queden en el 15% del total. El suport de el Govern a aquesta política pública és insuficient i no respon a la senda marcada pel seu propi compromís d’aconseguir el 0,5% al final de la legislatura. A més, no es correspon amb el suport creixent de la ciutadania a la cooperació demostrat encara en temps de crisi econòmica. Però, sobretot, és insuficient perquè el context mundial que vivim exigeix respostes més contundents.
En plena reforma del sistema, és urgent que el Govern aposte per la construcció d’una cooperació que estiga a l’altura dels complexos reptes globals que vivim. És necessari que, tal com recull el Marc de Relació Govern-ONGD, signat recentment pel ministre d’Afers exteriors i Cooperació, la societat civil jugue un paper destacat, tant ací com als països en els quals treballem. A més, han de garantir-se fons suficients per a la gestió dels projectes que realitzen les ONG de Desenvolupament, unes partides que, des que en 2008 van perdre el finançament en els pressupostos, depenen quasi exclusivament de la recaptació de la casella de fins socials en la declaració de la renda o, cosa que és el mateix, de la voluntat i el compromís ciutadà.
Coordinadores autonòmiques: per primera vegada quatre fan el seu propi informe
Per primera vegada, quatre d’elles han realitzat aquest procés de recopilació de dades i, per tant, compten amb els seus propis informes que presenten el mateix contingut i forma que el general. Són Aragó, Euskadi, La Rioja i València. Aquest pas al capdavant obri el camí a altres coordinadores autonòmiques a favor de la transparència i el bon govern.
