Incrementar fins al 2% els gastos militars portarà greus conseqüències

Pedro Sánchez ha anunciat que destinarà el 2% del PIB al gasto militar abans de 2029.

Este compromís contrasta amb el relatiu a la política de cooperació, situada en un 0,24%, encara molt lluny del 0,7% per a 2030, establit per la Llei.

De complir-se este anunci, podria destinar-se quasi 10 vegades més a gastos militars que a cooperació internacional per al desenvolupament.

En un context mundial de greus i complexes crisis és urgent apostar per la defensa; això sí, una defensa fèrria dels drets humans, la pau i el benestar global.

La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament dona la veu d’alerta: l’anunci del president del Govern de destinar un 2% del PIB a gastos militars abans de 2029 afegirà més llenya al foc en un context mundial molt complex. “Estes declaracions ens generen preocupacions clau: d’on eixiran els diners, es restarà de polítiques socials que garantixen drets humans? Com és possible complir amb este percentatge i no amb el qual hauria de destinar-se a cooperació segons la Llei? L’equació hauria de ser molt clara: es tracta de defendre polítiques de guerra o polítiques de pau”, ha manifestat el president de La Coordinadora, Javier Ruiz Gaitán.

Gastos militars vs. inversió en cooperació: desproporció preocupant

De complir-se les declaracions del president del Govern i de no incrementar-se els escassos recursos destinats a cooperació, en els pròxims anys, els gastos militars podrien arribar a ser 10 vegades els fons destinats a cooperació. És a dir, si esta proposta es complix, es pujaria entre 4.000 i 5.000 milions d’euros a l’any en gasto militar fins a 2029. Això suposaria que la pujada en només un any superaria la xifra de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament que Espanya destina en este moment, que està entorn dels 3.800 milions.

L’equació hauria de ser molt clara: es tracta de defendre polítiques de guerra o polítiques de pau.

Esta tendència és molt preocupant en un planeta que patix el major nombre de conflictes després de la II Guerra Mundial, en el qual s’ha batut el rècord de persones obligades a abandonar les seues llars (més de 120 milions de persones) i en el qual el tancament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament (USAID) està suposant ja greus conseqüències sobre milions de persones en situacions molt extremes, amb un impacte molt preocupant en dones, xiquetes, xiquets i col·lectius en situació de vulnerabilitat. Tal context exigix articular solucions compartides, cooperar i generar propostes col·lectives en defensa de la pau i els drets humans.

Si alguna cosa està clara en este moment és que hem d’enfortir polítiques de pau que són les que garantixen drets: salut, educació, treball digne, igualtat, pau, entorns saludables.

Espanya té l’oportunitat de marcar la diferència i apostar per una política de defensa dels drets humans, de la democràcia, de la cultura de pau i de la protecció del planeta. Encara és a temps de fer-ho i liderar una aposta ferma per la pau en un context, europeu i mundial, en el qual la guerra es defén com a inevitable. “No podem abraçar eixe discurs de cap manera; tot el contrari. Si alguna cosa és clar en este moment és que hem d’enfortir polítiques de pau que són les que garantixen drets: salut, educació, treball digne, igualtat, pau, entorns saludables… Qüestions que són fonamentals per a fomentar la seguretat humana i no multiplicar els conflictes. La cooperació porta dècades demostrant la seua efectivitat en este sentit, per això hem d’enfortir-la més que mai. Confiem que el Govern siga capaç de recapacitar”, ha declarat Javier Ruiz Gaitán.

La Coordinadora recorda també que el Govern ha de defendre una Europa coherent amb els seus valors fundacionals a favor de la pau, els drets humans, la convivència i la democràcia. La UE té una clara responsabilitat en este sentit i ha de desmarcar-se d’estratègies que afegiran més destrucció i sofriment en tot el planeta.

, , ,

Desplaça cap amunt