Cuidar. Reforçar. Respectar. Teixir xarxes. Sobre estes idees, com a motors de canvi, han incidit este dijous en l’espai cultural La Bohèmia, i dins del cicle ‘Diálogos sin fronteras’ de la Fundació Exodus i Rototom Sunsplash, les quatre entitats que han donat pols al debat ‘Economía Transformadora: Retos y Oportunidades para un Futuro Sostenible’.
Representants del programa Horta Cuina-CERAI, la cooperativa juvenil La Simulación, Fundació Novessendes i la cooperativa La Transversal han compartit la seua experiència a l’hora d’impulsar, des d’àmbits tan diversos com l’educació, l’art, l’agroecologia o el cooperativisme, models econòmics alternatius basats en la sostenibilitat, l’equitat i la justícia social. “No parlem en abstracte, sinó que estos models sostenibles, que situen a les persones, a la comunitat i al medi ambient en el centre de tots els processos i decisions, són tangibles i s’estan fent ací”, ha destacat en la presentació de la sessió la periodista Paqui Tercero, moderadora de l’acte.
“I si l’economia fora part de la solució?”, ha llançat per la seua part Simone Firmani, de la Fundació Exodus, com a arrancada per a esta reflexió col·lectiva, sobre la qual ha transitat la importància de posar en valor el local. “Des del local es comencen a trencar estigmes, es demostra que també en l’àmbit més pròxim es fan les coses bé i es pot aspirar a molt; veure alternatives que funcionen, i són a prop, fa que el canvi deixe de ser una utopia”, han defés els quatre ponents.
En les economies transformadores, “perquè no hi ha una sola, sinó que reunixen múltiples vessants i enfocaments” -incidixen des de la Coordinadora de ONGD, col·laboradora en la sessió- confluïxen pilars com la justícia social, la solidaritat humana, la sostenibilitat ambiental, la transparència i la participació democràtica, ha explicat Mario Rebollar, de Noveesendes, qui planteja com a punt de partida per a poder visualitzar, i aconseguir, este canvi de model, fer una aturada i prendre perspectiva. “El primer és ser conscients que el camí que portem com a societat, ens perjudica en la seua globalitat. Ens ferix com a individus i com a col·lectiu, per això, hem de parar i escoltar-nos, per a poder buscar nous camins concordes amb la vida, i amb tot allò que la respecta i la defén”, diu.
Per part seua, Ishtar Uribe, de la cooperativa cultural i juvenil La Simulación, ha apel·lat a la necessitat de generar comunitat “com la millor estratègia de resistència” per a sostindre alternatives en un món “moltes vegades hostil” a l’emergència de canvi. Un canvi que “comença en el concret i en el pròxim. Virar cap a altres models passa per construir pràctiques distintes en el dia a dia: cooperar més, donar-nos suport, consumir de manera conscient, defendre el comuna. No hi ha receptes úniques ni camins rectes, però sí moltes experiències que demostren que és possible organitzar-se d’una altra forma. Per a imaginar alternatives necessitem temps, xarxes i espais on sentir que eixos altres mons ja estan en marxa. També ser conscients que transformar no sempre és crear de zero, sinó moltes vegades cuidar i reforçar el que ja està en marxa”, sosté.
Isthar Uribe ha posat el focus durant la sessió en la cultura com a motor de canvi social i en com els projectes culturals independents poden contribuir a enfortir models econòmics alternatius. “No som plenament conscients dels nostres drets culturals com a ciutadania. Necessitem creure’ns-ho i sentir que la cultura i l’art són un dret que podem i devem exercir activament, i resulten fonamentals per a imaginar altres mons possibles i obrir espais de reflexió i trobada; la joventut ha de ser partícip d’estos processos de transformació social, no sols com a receptora sinó també com a agent actiu, aportant mirades fresques, creatives i necessàries per a construir noves realitats més justes i sostenibles.”, ha defés.
Des de La Simulación “treballem per a enfortir el teixit cultural i artístic que ja existix a Castelló, posant sempre en el centre la idea de comunitat”. Implica jóvens a través de la pràctica cultural, no sols des de la creació artística sinó també usant l’art com a ferramenta de gestió emocional, de millora de l’autoestima i la percepció pròpia. “L’art té un impacte molt potent en estos processos personals que permeten desenrotllar una mirada crítica real cap al món que ens envolta. És la base per a una participació activa en la transformació social i econòmica”, diu.
Dins de les accions que impulsen estes quatre entitats per a virar cap a eixa transformació social des de l’economia, Mario Rebollar ha compartit el projecte educatiu de Novessendes, una entitat dedicada a fomentar el desenvolupament local sostenible, l’apoderament ciutadà i l’economia del bé comú. Es diu Programa Educatiu Futur Sostenible, és present en 17 centres educatius valencians i tracta de fomentar els principis i valors de l’economia del bé comú a les aules per a impulsar la participació i el pensament crític per al desenrotllament sostenible. “Sempre des de les necessitats de l’alumnat que els treballa i del seu entorn més pròxim”, detalla Rebollar, qui incidix en què tot el que impulsa Novessendes gira entorn de les propostes “que naixen de la ciutadania i a les quals, al costat d’ella, donem forma”. Així ho plasma un altre dels seus projectes més consolidats, L’Horta del Rajolar, que sostenen els propis veïns i veïnes de Betxí per a recuperar terrenys d’horta abandonada i crear cultius ecològics.
L’Horta del Rajolar té en l’agroecologia la seua base. I, segons el parer de Rebollar, esta és una alternativa per al canvi des de l’economia. “Som el que mengem. L’agroecologia proposa una alternativa que cuida la terra, respecta la vida i enfortix les comunitats enfront del model destructiu predominant. Cultivar amb respecte és també una manera d’alimentar-nos amb dignitat”, detalla.
Sobre l’agroecologia, el producte de proximitat, la sobirania alimentària, la sensibilització i les aules -menjadors escolars- es mou bona part del programa Horta Cuina-CERAI, l’objectiu del qual és facilitar i consolidar “una alimentació saludable, sostenible i de qualitat” basada en els cultius de l’horta local en els menjadors escolars. “Espais que entenem com a motor clau per a l’educació en valors, la garantia del dret a l’alimentació, el respecte al medi ambient i la posada en valor del nostre territori”, afig Pedro Lloret des de Horta Cuina, present en 48 centres educatius de la Comunitat Valenciana.
Finalment, des de la Cooperativa La Transversal, Anna Peñalver ha donat a conéixer l’últim projecte de l’entitat: un espai de cotreball anomenat L’Andana i situat en el barri Crèmor de Castelló, “per a atraure projectes de transformació ecosocial”. “Apostem per una transició ecosocial perquè perquè hi haja transformació ecològica ha d’haver-hi equitat social i transformació a nivell social”, matisa. Sense perdre de vista, afig, que en tot este procés de canvi i de busca d’alternatives, ha de bategar amb força una combinació de fets, conceptes i valors: “democràcia econòmica, on les i els treballadors tinguen veu i vot; reduir el consum i planificació política”. També, conclou, “tornar a l’essencial, a trobar-se”.
