La Fundació Fontilles s’ha mobilitzat per a lluitar contra la crisi humanitària que la pandèmia de COVID-19 està causant a l’Índia, país que registra al voltant de 350.000 contagis diaris i en el qual les restriccions impedeixen el treball i l’accés a aliments de la població més empobrida. L’entitat, que és present en diverses zones del país asiàtic a través de diferents programes de prevenció i tractament de la lepra i altres malalties oblidades, està subministrant suport als seus socis locals per a distribuir màscares, paquets d’ajuda alimentària i menjar cuinat en els suburbis de Bangalore, capital de l’estat de Karnataka, un dels més afectats per la pandèmia.
Un feble sistema nacional de salut
Vijay Krishnan, representant de Fontilles a l’Índia, alerta que la incidència real de la COVID-19 pot ser “molt major de la qual s’informa” tant en contagis com en defuncions, a conseqüència de la realització de “proves insuficients” i de la feblesa del sistema nacional de salut. En aquest sentit, només l’estat meridional de Kerala ha produït suficient oxigen per a atendre la seua població hospitalitzada per coronavirus, que està exportant com a ajuda d’emergència als estats limítrofs de Karnataka, Tàmil Nadu i Goa, també en el sud del país; en altres zones “molts pacients amb COVID-19 moren sense oxigen”.
”Las personas que viven en asentamientos urbanos superpoblados o barrios marginales corren un alto riesgo de infectarse; y si se contagian, como los hospitales están abarrotados les resulta difícil ser admitidos o recibir atención médica”.
A més, segons alerta Krishnan, les restriccions estan impedint treballar a centenars de milers de persones desplaçades des de zones rurals als suburbis de les grans ciutats. “Encara que el coronavirus infecta a tots els sectors de la societat per igual, en el context indi, les persones que no tenen estalvis són les més afectades”, explica el representant local de Fontilles, qui atribueix la situació al fet que la majoria de la població empobrida treballa en l’economia submergida o informal, la qual cosa li impedeix tant accedir a subsidis com generar recursos econòmics per a comprar aliments.
Bangalore, zona especialment delicada
“No gaudeixen de seguretat social i hui dia, amb el tancament declarat en la major part del país, estan perdent llocs de treball i no tenen una altra font d’ingressos. Les seues famílies estan enfrontant-se a la fam. Les persones en escalons superiors tenen mitjans per a restablir els seus estils de vida en una situació de confinament; però per als sectors més pobres, el menjar es converteix en una preocupació primordial per damunt de la seua pròpia salut”, afirma Krishnan. Tot això ha ocasionat que “un gran nombre de persones s’haja vist espentat al pànic, la pobresa i la misèria després del tancament i altres restriccions”.
La situació és especialment greu a la ciutat de Bangalore, on 400.000 persones procedents de zones rurals d’altres estats viuen amuntegades en 56 assentaments habilitats al voltant d’altres tants suburbis, sense accés a treball ni aliments.
“La majoria dels treballadors migrants en les grans ciutats han estat entre aquells que es van quedar sense treball, famolencs i lluitant per a arribar a fi de mes. A més, en la majoria dels casos, aquests treballadors són els únics proveïdors econòmics de les seues famílies i, donat el bloqueig actual, no poden ni tornar als seus llogarets ni continuar proporcionant manteniment a distància”, “Els esquemes oficials de suport alimentari no arriben als treballadors migrants, els drets estatals dels quals no operen fora dels seus estats d’origen, deixant-los privats dels seus drets com a immigrants interestatals” explica Eduardo de Miguel, coordinador de projectes internacionals de Fontilles, qui alerta que el tancament total dels assentaments els impedeix accedir al suport d’agències governamentals.
La fundació Fontilles: Acció a l’Índia
Per tot això, Fontilles ha posat en marxa un projecte juntament amb l’organització local Shanta Jeeva Jyothi (SJJ), amb la qual treballa des de 2012, orientat a la distribució de paquets d’ajuda alimentària a les persones migrants desocupades i a les seues famílies, la distribució d’aliments cuinats a través de cuines comunitàries per a treballadors en quarantena, la distribució de desinfectants i màscares, i la millora de l’accés a l’aigua potable i l’ús de pastilles potabilitzadores.
