Estatut de les persones cooperants, una peça clau per a la nova cooperació

En el dia de les persones cooperants, recorrem alguns dels països en els quals treballen les nostres organitzacions: Colòmbia, Ucraïna, Moçambic i Centreamèrica. Des d’allà, ens expliquen el context en el qual actuen i les seues demandes per al nou Estatut de les persones cooperants.

La persecució del treball que realitzen les ONG de Desenvolupament està augmentant a tot el món. Països com Nicaragua, Israel, Filipines, Guatemala o Guinea Equatorial han aprovat lleis que limiten, persegueixen i fins i tot expulsen a organitzacions de la societat civil. Com a conseqüència, milers de persones han quedat sense el suport que rebien per a garantir condicions bàsiques de vida.

En plena reforma del sistema de cooperació i en un context mundial molt complex, és crucial assegurar un Estatut que garantisca plenament els drets laborals i la protecció dels qui treballen en cooperació i ajuda humanitària.

A les portes dels pressupostos generals per a 2023, el Govern ha de complir el seu compromís de garantir el 0,5% per a final de la legislatura.

El segle XXI avança plagat de múltiples i complexes crisis; les conseqüències sobre la vida de milions de persones són enormes, especialment per als qui ja vivien en situacions de vulnerabilitat extrema. Si alguna cosa hauria de deixar-nos clar aquesta època és la urgent necessitat de reforçar polítiques públiques que garantisquen els drets humans, la pau, la protecció del medi ambient i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Una d’aqueixes polítiques, sens dubte, és la cooperació.

Ens trobem en plena reforma del sistema de cooperació. Aquest moment hauria de ser aprofitat per a garantir un sistema que responga amb rigor i responsabilitat als enormes desafiaments que enfrontem. Això passa, necessàriament, per assegurar que la lluita contra la pobresa i la desigualtat, l’agenda feminista i ecologista, el respecte als drets humans i la defensa de l’espai cívic i democràtic són els objectius centrals. Exigeix també comptar amb un pressupost a l’altura de tals desafiaments. El Govern de coalició es va comprometre a deixar arrere la “dècada perduda de la cooperació” i a aconseguir el 0,5% al final de la legislatura. Els pròxims pressupostos generals de l’Estat seran una bona oportunitat per a demostrar el compliment de tals compromisos.

La necessitat de garantir drets a les persones cooperants

La nova Llei de cooperació internacional per al desenvolupament sostenible i la solidaritat global veurà la llum previsiblement abans de finalitzar l’any. Una de les importants peces del desenvolupament legislatiu posterior és l’Estatut de les persones cooperants que substituirà al de 2006. Des de llavors, moltes qüestions que condicionen el nostre treball han canviat, per això és imprescindible que es done resposta als reptes que enfronten actualment els i les cooperants.

A qui afecta aquest Estatut? Afecta a les persones que es dediquen professionalment a la cooperació al desenvolupament i a l’ajuda humanitària fora del nostre país. Això inclou als qui treballen en ONG de Desenvolupament, però també a persones que treballen en organismes públics o privats dedicats a aquests fins. Segons dades de l’AECID, són unes 2.700 persones.

Cooperants en les nostres organitzacions

Segons l’últim Informe del Sector de les ONG de Desenvolupament, 522 persones treballen com a cooperants en les nostres organitzacions; 57% d’elles són dones. Presents en 115 països, recorden que és clau garantir els drets laborals i la protecció de les persones que treballen en cooperació i ajuda humanitària. Una demanda que és fonamental per a assegurar que fan el seu treball en condicions adequades, amb menys riscos i amb el suport legal pertinent.

El nou Estatut ha de garantir la protecció del personal humanitari en contextos que són molt inestables o en situacions de conflicte. A més, ha de facilitar els requisits burocràtics que actualment dificulten l’accés de cooperants a les comunitats afectades per les crisis. En aqueix sentit, ha de fomentar major implicació de les Ambaixades i de la Cooperació Espanyola per a assegurar que la situació migratòria de les persones cooperants no és ambigua respecte a la normativa migratòria del país en el qual treballen.

Conversem amb quatre cooperants que treballen en diferents llocs del món. Analitzen el context de la regió en la qual es troben i expliquen les seues propostes per a l’Estatut de les persones cooperants.

Colòmbia. Ignacio Diéguez Noces, ISCOD.

Context: entre 1985 i 2018, segons dades de l’informe final de la Comissió de la Veritat, es van registrar a Colòmbia almenys 450.664 homicidis resultat del conflicte armat intern, en la seua immensa majoria civils. A aquestes morts cal sumar-los milions de víctimes d’altres violacions de drets humans com a desplaçaments forçats, reclutament de menors o violència sexual. Després de la signatura dels Acords de Pau en 2016 han continuat els atacs i assassinats d’activistes socials, sindicalistes, líders i *lideresas comunitaris i defensors i defensores de drets humans. A més, Colòmbia és el segon país més desigual d’Amèrica Llatina, amb enormes bretxes entre homes i dones, zones urbanes i rurals i persones riques i pobres.

Iscod treballa, juntament amb organitzacions sindicals i ONG colombianes, en diferents regions del país per a incrementar les oportunitats socioeconòmiques de la població jove, lluitar contra la violència de gènere i millorar els serveis públics i comunitaris d’atenció a supervivents, amb especial atenció a dones desplaçades i al col·lectiu LGTBI, i per a fomentar una cultura de pau amb justícia social.

Propostes: com a cooperant, Diéguez demanda que les institucions espanyoles complisquen amb els seus compromisos internacionals i aposten per aconseguir al més prompte possible el 0,7% de la RNB per a AOD. Així mateix, defensa la importància d’apostar per iniciatives que fomenten la pau i el desenvolupament socioeconòmic just, igualitari i sostenible. Respecte al nou Estatut de les persones cooperants, defensa que aquest hauria d’aportar millores en les condicions laborals i vitals d’aquest col·lectiu amb mesures que donen suport a la conciliació de la trajectòria professional i familiar.

Ucraïna. Imran Kan, Metges del Món.

Context: La crisi humanitària a Ucraïna s’ha agreujat des del passat 24 de febrer. Els atacs han destruït habitatges i infraestructures i han provocat un fort desplaçament de la població, sobretot en el nord, l’est i el sud del país. La salut de les persones s’ha vist greument afectada: la prestació de serveis sanitaris bàsics està en perill i la salut mental, molt deteriorada. Segons estimacions de Nacions Unides, 12,1 milions de persones necessiten assistència mèdica. El personal sanitari en primera línia corre un greu risc ja que s’han produït més de 480 atacs a instal·lacions sanitàries.

La vulnerabilitat de les dones, dels xiquets i xiquetes i dels grups històricament marginats augmenta cada dia. La població afectada pel conflicte té un accés molt limitat als serveis d’emergència, al mesurament especialitzat, a l’assistència en matèria de salut sexual i reproductiva. La interrupció del subministrament de medicaments, la falta d’equips, la destrucció de les farmàcies i la falta de fons agreuja la situació.

Present a Ucraïna des de 2015, Metges del Món presta serveis sanitaris essencials, consumibles i equips mèdics a la població que pateix major vulnerabilitat.

Propostes: Per a Imran kan és essencial que l’Estatut garantisca la protecció dels i les treballadores humanitàries en contextos que són molt inestables. La prevenció dels incidents de seguretat i de la violència dirigida al personal humanitari és una necessitat primordial en un conflicte armat. A més, cal eliminar les traves a l’expedició de visats per al personal internacional i agilitar els procediments burocràtics que dificulten l’accés dels i les cooperants a les comunitats afectades pels conflictes i les crisis. Ha de garantir-se que la persona cooperant arriba allà on li la necessita.

Moçambic. Marta Sánchez, ONGAWA.

Context: Des de 2017, Cap Prim pateix un intens conflicte que, al costat dels fenòmens climàtics extrems, ha provocat el desplaçament de 80.0000 persones. La major part ha buscat refugi en el sud, a casa de familiars; una situació que ha empitjorat també aquestes zones d’acolliment en les quals els recursos són molt escassos. Per tant, les necessitats de la població s’han diversificat i augmentat de manera notable; això ha fet que convisquen els projectes de desenvolupament, molt necessaris en la zona, amb els programes d’ajuda humanitària. Tal situació obliga a les ONG que treballen en la zona a adaptar-se a la nova realitat amb flexibilitat; i exigeix també el suport dels donants per a adaptar les propostes a una situació d’emergència tan canviant.

Propostes: María Sánchez considera que la posició que tenen com a cooperants és encara vulnerable en alguns sentits i això hauria de millorar-se. Nomena, per exemple, la necessitat de comptar amb suports institucionals o administratius en el moment en el qual tornen a Espanya després d’un temps treballant fora; “és un procés que no sempre és fàcil, ni en termes laborals ni personals”. Considera també que, depenent del context, la posició de la persona cooperant respecte a la normativa migratòria pot ser ambigua i vulnerable; considera que, actualment, el suport de les Ambaixades i la Cooperació Espanyola en aquest sentit és insuficient.

Nicaragua. Grup de treball de Nicaragua de la Coordinadora.

Context: La violació del dret a la llibertat d’associació s’ha convertit en norma a Nicaragua. El règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo ha cancel·lat la personalitat jurídica a més d’un miler d’entitats, tant nicaragüenques com internacionals (entre elles, diverses organitzacions espanyoles). Les conseqüències sobre els drets humans i la qualitat democràtica són enormes. El bloqueig a l’acció de les organitzacions impacta directament en la qualitat de vida dels qui pateixen una major vulnerabilitat: infància, adolescència, dones, joves en situacions de pobresa extrema… Aquests col·lectius accedien a la salut, l’educació, la justícia a través de programes que ara s’han paralitzat.

Propostes: El nou Estatut de les persones cooperants ha de contemplar garanties de protecció, confidencialitat i acompanyament a les persones cooperants que es vegen afectades per decisions arbitràries de règims autoritaris com el de Nicaragua. En aquests casos, a més, el Ministeri d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació i l’AECID han de denunciar les violacions de drets humans.

, ,

Scroll to Top