L’organització destaca que les resolucions negatives van continuar augmentant fins a aconseguir quasi el 43%. Això es deu principalment a causa de les denegacions que reben la gran majoria de persones de Colòmbia any rere any, malgrat la situació d’amenaça constant que continuen patint en este país. L’augment de resolucions favorables s’explica per l’increment exponencial de la protecció subsidiària, que creix quasi un 200% respecte a 2023 especialment per les persones procedents de Mali. No obstant això, CEAR considera preocupant que les resolucions de reconeixement d’estatut de refugiat decresquen més d’un 13%.
Lleuger augment de sol·licituds
Les peticions d’asil van ser tan sols un 2,5% superior a les registrades en 2023, molt inferior a l’augment del 37% del període anterior. A estes peticions cal sumar les 36.704 sol·licituds de protecció temporal de persones d’Ucraïna, elevant la xifra a 231.699 persones amb esta mena de protecció a Espanya des que va començar la invasió russa fa just tres anys.
Sis de les deu principals nacionalitats de les persones sol·licitants en 2024 procedixen d’Amèrica Llatina, regió marcada per la inestabilitat política, els abusos de drets humans en el marc de la lluita contra el narcotràfic i l’acció de grups armats no estatals. Les quatre nacionalitats restants procedixen del nord d’Àfrica i Àfrica occidental, assolades per conflictes armats prolongats, crisis polítiques i els efectes de la crisi climàtica. Veneçuela i Colòmbia es mantenen com les dos primeres nacionalitats de persones sol·licitants d’asil a Espanya, amb 66.134 i 40.140 sol·licituds respectivament, acumulant més del 63% del total de sol·licituds. Mentrestant, Mali desplaça al Perú com a tercer país d’origen, amb un total de 10.673 sol·licituds. Completen el llistat de les deu principals nacionalitats Perú, el Senegal, el Marroc, Nicaragua, Hondures, Mauritània i l’Equador.
Mali representa la principal novetat respecte de 2023, amb un increment del 700% en el nombre de sol·licituds presentades. El país africà s’enfronta a una crisi humanitària complexa que es prolonga des de 2012, en la qual es combinen factors com l’amenaça gihadista que no deixa de propagar-se a través del país, la inestabilitat política després del colp d’estat patit en 2020, factors de vulnerabilitat estructurals, desafiaments socioeconòmics i els efectes de la crisi climàtica.
Amara Drame és una de les més de 9.000 persones de Mali que l’any passat va ser reconegut amb la protecció internacional. Com la majoria dels seus compatriotes que busca arribar a Europa, va haver d’arriscar la seua vida en la perillosa ruta atlàntica, en la qual milers de persones perden la vida cada any davant la falta de voluntat política per a habilitar vies legals i segures: «Quan vaig arribar a Fuerteventura vaig sentir que la inseguretat de Mali, fins i tot d’Algèria o del Marroc, quedava arrere. Arribar a Espanya és molt complicat, he hagut de posar la meua vida en perill perquè la pastera no és un mitjà segur. Totes les vides corren perill. Em sent molt agraït amb Espanya i amb CEAR, per tota l’ajuda que m’han donat”, manifesta.
D’altra banda, CEAR també destaca en el seu informe l’augment de sol·licitants d’asil del Senegal, per la combinació de factors com la crisi política patida en 2023, així com els efectes cada vegada més evidents de la crisi climàtica. També les peticions de nacionals de Mauritània, país fronterer amb Mali i el Senegal, i frontissa entre l’Àfrica occidental i la regió del Magreb.
D’altra banda, denúncia que continuen acumulant-se les sol·licituds pendents de resolució a Espanya. A la fi de 2024 hi havia més 242.000 persones pendents d’una decisió de la qual depén la seua vida i el seu futur, un 27% més que l’any passat (191.095).
També descendixen les resolucions per raons humanitàries, menys garantistes que la protecció internacional, encara que continuen representant el 37% del total de resolucions en 2024 (33.535), enfront del 47% en 2023 (41.487). Veneçuela continua concentrant el 97,8% d’esta mena de resolucions (32.786).
Pese a l’augment en el nombre de sol·licituds, CEAR recorda que milers de persones continuen trobant enormes obstacles per a accedir al procediment. “No sols no s’habiliten suficients vies legals i segures, sinó que l’any passat es van introduir nous visats de trànsit aeroportuaris que afecten nacionals de fins a sis països (Sudan, Txad, Mauritània, Egipte, el Senegal i Kenya). Mesures que impediran a moltes persones necessitades de protecció internacional sol·licitar asil a Espanya, sense haver de jugar-se la vida en l’intent”, denúncia l’organització.
Propostes per a la implementació d’un Pacte amb drets
Estos obstacles per a accedir al procediment poden ser encara majors si els drets de les persones migrants i refugiades no són garantits en la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil. En este sentit el Govern d’Espanya ha de comprometre’s a vetlar per la garantia de drets en les anunciades reformes legislatives i en la seua aplicació. Per este motiu, l’organització ha fet arribar les seues propostes en la consulta pública que ha realitzat el Govern per a adaptar les normes espanyoles a la legislació europea. Això afecta especialment a la Llei d’Asil i el seu Reglament, i parcialment a la Llei orgànica d’Estrangeria.
Entre les principals preocupacions que poden suposar estos canvis normatius, l’organització alerta sobre les possibles vulneracions en els procediments fronterers, si no es garantix un procés de triatge en el qual es milloren els exàmens inicials per a detectar vulnerabilitats i riscos en menys de 72 hores establit en la Constitució espanyola. Per este motiu, demanda un increment de recursos humans i formació especialitzada a tot el personal responsable en este procés (policia, intèrprets i sanitaris). A més, considera imprescindible incloure de manera explícita el suport d’organitzacions no governamentals especialitzades amb la finalitat d’agilitzar l’examen preliminar de vulnerabilitat i garantir els servicis de suport especialitzats. També insistix en la necessitat que hi haja un mecanisme independent de monitoratge de drets humans en la nova legislació, que incloga la participació de la societat civil. D’altra banda, CEAR reclama que la nova Llei d’Asil garantisca el dret a l’assistència jurídica gratuïta especialitzada durant tot el procediment d’asil.
A més, recorda que la detenció ha de ser sempre l’últim recurs i ha de motivar-se en cada cas per a no generar indefensió a la persona sol·licitant, així com permetre l’accés als centres de detenció a les famílies i a personal d’organitzacions socials.
Encara que la consulta pública no ho identifica ni com a problema ni com a objectiu, des de CEAR consideren fonamental que les modificacions normatives també contemplen les vies legals i segures ja existents. Per a això, la llei d’asil ha d’incloure la possibilitat de sol·licitar protecció internacional en ambaixades i consolats espanyols en tercers països i conservar i ampliar els programes de reassentament a nivell nacional.
Finalment, l’organització també ha traslladat les seues propostes per a millorar l’actuació coordinada de poders públics i la predeterminació de recursos per a afrontar crisis migratòries, basat en un sistema d’acolliment preparat, dimensionat i amb un enfocament estructural i no puntual, entre altres qüestions.
Tota la informació en l’informe ‘Més que xifres’.
