L’OCDE acaba de confirmar les dades de 2022 i ho mostra clarament: Espanya ocupa el lloc 22 de 32 països donants. En quantitat absoluta de AOD ens superen països molt més xicotets com Noruega o Països Baixos. Fins i tot la Fundació Bill i Melinda Gates supera els 4.300 milions de dòlars de la AOD espanyola. El percentatge destinat pel nostre país a cooperació aconsegueix un 0,3%, molt lluny encara del 0,7% compromés en la nova Llei de Cooperació. El marge de millora, per tant, és important; la negociació dels pressupostos generals de l’Estat per a 2024 ha de garantir la progressió pressupostària per a aconseguir el 0,55% al final de la legislatura (2027) i el 0,7%, en 2030.
Les dades de l’OCDE mostren també una qüestió preocupant: en la comptabilització de la AOD espanyola, la partida destinada a atendre persones refugiades a Espanya ha passat del 6% de la AOD, en 2021, al 21% l’any 2022. Una qüestió que no pot ser qualificada com a “desenvolupament” i que, per tant, requereix recursos addicionals i, en cap cas, hauria d’ocupar l’espai pressupostari destinat a la cooperació internacional per al desenvolupament.
La necessitat de millora
Segons les dades de l’OCDE, la AOD dels països donants va aconseguir un màxim històric en 2022, arribant a un total de 211 mil milions de dòlars. No obstant això, en analitzar les dades, s’observa que aquest augment respon fonamentalment a la comptabilització dels fons destinats a l’acolliment de persones refugiades, així com el suport a Ucraïna que va rebre un total de 28.700 milions de dòlars, la qual cosa la converteix en el país que més fons rep.
Tal situació crea enormes paradoxes: els fons dels donants del CAD que es queden a Europa són quasi tres vegades més que els destinats a Amèrica Llatina i el Carib. A més, d’altra banda, pese a l’increment total de la AOD s’ha produït una reducció de la qual es destina a Àfrica Subsahariana i als països més empobrits (els denominats PMA).
0,7%: és possible (i urgent)
En 2022, quatre països van aconseguir o van superar el 0,7% de la RNB per a cooperació: Alemanya, Luxemburg, Noruega i Suècia. Aquesta situació demostra que és possible complir els compromisos amb la cooperació. Però és que, a més, en un context mundial com l’actual amb múltiples i complexes crisis, és més necessari que mai.
Els primers pressupostos de la legislatura, que es negocien en aquests dies, haurien de donar compte del compromís amb la cooperació que defensa el Govern en fòrums internacionals.
Tal com recordàvem en la nostra anàlisi dels pressupostos per a 2024: “Espanya defensa en els seus discursos els valors de la cooperació: els drets humans, la justícia global, l’ajuda humanitària, la protecció del planeta o la igualtat de la mà dels feminismes. No obstant això, manté encara una profunda incoherència en termes de compromisos pressupostaris reals. No enfortir la cooperació alimenta la tensió entre els pobles, l’agreujament de la desigualtat i la pobresa, la generació de conflictes o la pèrdua de legitimitat en l’àmbit internacional per incompliment reiterat de les seues promeses”. Esperem que els pressupostos que s’aproven demostren que les paraules es reflecteixen en els fets.
