La cultura de pau enfront de les violències, la solidaritat, la sororitat i la construcció col·lectiva des dels feminismes són principis centrals per a nosaltres. Considerem que les violències són pròpies del sistema patriarcal, androcèntric, capitalista, colonial i racista en el qual vivim. Per això:
- Alertem sobre la necessitat de tindre en compte la combinació de totes les discriminacions que pateixen les dones des d’un enfocament *interseccional. És necessari qüestionar totes les desigualtats sistèmiques; les relacions de poder injustes; les lleis, polítiques i programes discriminatoris en tots els àmbits.
- Apostem per erradicar totes les formes de violència de gènere i les pràctiques nocives que atinguen contra la dignitat de les dones. En particular, assenyalem com a violències extremes cap a dones, xiquetes i persones *vulnerabilizadas, el feminicidi, la violència vicària, el tràfic de persones, la violència sexual, la tracta amb finalitats d’explotació sexual, la mutilació genital femenina i el matrimoni infantil, primerenc i forçós.
- Exigim l’enfortiment dels sistemes de protecció a les dones i xiquetes desplaçades per la conflictes i crisis socials o ecològiques. Per a això, han de posar-se mitjans que promoguen el fi de les guerres i que revertisquen les diverses causes que les produeixen. A més, és necessari assegurar la participació de les dones en tots els processos de pau i acció humanitària: prevenció i resolució de conflictes, seguretat i reconstrucció.
- Demandem compromisos polítics i financers que garantisquen els drets sexuals i reproductiu a tot el món, en un marc de justícia social, amb la finalitat de contrarestar als moviments conservadors i reaccionaris que vols imposar un “ordre natural” basada en el patriarcat i les desigualtats de gènere.
De Tunísia a Colòmbia
De Tunísia a Colòmbia
Tunísia. L’assoliment d’una llei històrica contra la violència de gènere.
Des de 2017, Tunísia compta amb una llei històrica contra la violència de gènere que castiga “totes les violències contra les dones”. Després de 20 anys de lluita, les dones de Tunísia, juntament amb organitzacions feministes tunisianes, la societat civil i el comité de dones del sindicat UGTT, van aconseguir l’aprovació unànime d’una llei pionera en el món àrab, que persegueix l’eliminació de la violència basada en la discriminació de gènere, les faltes de respecte a la dignitat humana i a la igualtat entre homes i dones. Malgrat aquesta llei, el moviment feminista denúncia els alts nivells de feminicidis.
Paraguai. Pels nostres drets, contra totes les violències.
Associacions de dones com Kuña Róga i Grup Lluna Nova posen en valor les últimes modificacions de la llei contra la violència de gènere per les quals s’estén la protecció a les persones dins de l’àmbit familiar i s’incorporen les relacions passats o presents, sense que siga requisit la convivència. D’altra banda, exigeixen l’aplicació urgent del Programa nacional de prevenció, combat i atenció a les víctimes de tràfic de persones amb la finalitat de garantir una atenció integral a les víctimes.
Guatemala es mobilitza entorn del lema NO ENS CALLARAN.
L’Equador. Les col·lectives feministes estan impulsant l’ús de papallones amb l’etiqueta #NosCrecieronAlas. Amb aqueix HT es realitzarà un plançó per a interpel·lar al Govern sobre la seua falta de compliment dels compromisos adquirits quant a la creació del Ministeri de la Dona, l’enfortiment del Registre Únic de Violència en la Secretaria de Drets Humans, la declaració d’essencialitat dels serveis d’atenció a la violència en contra de la dona i la qualificació com a política pública del Pla Nacional d’Erradicació de la Violència.
Perú. L’Assemblea 25N de Lima utilitzarà el lema: “el Perú masclista: ens violen, ens maten i desapareixen. #EstadoCómplice”.
Colòmbia. La Federació Colombiana d’Educadores (FECODE) major sindicat del país, en col·laboració amb la OIT, llancen la campanya treballar sense violència ni assetjament. La proposta persegueix la ratificació del Conveni 190. El Conveni sobre l’eliminació de la violència i l’assetjament en el món del treball reconeix el dret a gaudir d’un ambient de treball sa, lliure d’accions hostils susceptibles de causar un mal físic, psicològic, sexual o econòmic en la víctima, i dona recer a les persones que, en raó de la seua orientació sexual o el seu gènere, pateixen violència en el treball o assetjament sexual; persegueix erradicar les conductes que degraden la dignitat humana, el desenvolupament, el benestar i la igualtat de les persones treballadores en el desenvolupament de les seues activitats.
Espanya. Continuem clamant per una educació sexual integral i centrada en els bons tractes; el foment d’altres masculinitats; la formació especialitzada en gènere orientada a professionals de l’advocacia, fiscalia, sistema judicial en el seu conjunt i cossos de seguretat; i la sensibilització des d’una mirada feminista, decolonial i antiracista. Perquè, “Enfront de la cultura de la violència, els feminismes són la resposta”.
