Els 10 països més afectats pel canvi climàtic han patit un increment del 123% de la fam severa en els últims sis anys, segons un informe publicat hui per Oxfam Intermón. Es tracta dels països que han sumat un major nombre de crides d’emergència de Nacions Unides associats a fenòmens meteorològics extrems.
“El canvi climàtic ja no és una bomba de rellotgeria: està explotant davant els nostres ulls”, diu Gabriela Bucher, directora executiva d’Oxfam Internacional. “Està provocant que els fenòmens meteorològics extrems, com les sequeres, els ciclons i les inundacions – que s’han multiplicat per cinc en els últims cinquanta anys – siguen més freqüents i letals.”
L’informe – Fam i calfament global– ha revelat que aqueixos 10 punts crítics – Somàlia, Haití, Djibouti, Kenya, Níger, l’Afganistan, Guatemala, Madagascar, Burkina Faso i Zimbàbue – han patit repetidament els embats dels fenòmens meteorològics extrems durant les últimes dues dècades. En l’actualitat, 48 milions de persones es troben en situació de fam severa en aquests països, enfront dels 21 milions de persones de 2016. D’elles, 18 milions estan a la vora de la fam.
“Per als milions de persones que ja han sigut colpejades pels continus conflictes, l’augment de la desigualtat i les crisis econòmiques”, explica Bucher, “la recurrència de les crisis climàtiques s’està convertint en el colp de gràcia. L’onada de desastres climàtics supera amb escreix la capacitat de les persones pobres per a fer-los front, sumint-les encara més en una situació de fam extrema”.
Alguns exemples:
· Somàlia s’enfronta a la pitjor sequera registrada, i es preveu que la fam es manifeste en dues dels districtes del país, Baidoa i Burhakaba. Un milió de persones s’han vist obligades a abandonar les seues llars a causa de la sequera. El país ocupa el lloc 172 de 182 països classificats segons la seua preparació per a fer front al canvi climàtic.
· A Kenya, l’actual sequera s’ha cobrat la vida de quasi 2,5 milions de caps de bestiar i ha fet que 2,4 milions de persones estiguen passant fam, entre elles centenars de milers de xiquets i xiquetes en situació de desnutrició aguda.
· A Níger, 2,6 milions de persones pateixen fam severa en aquest moment (la qual cosa suposa un increment del 767% respecte a 2016). La producció de cereals s’ha desplomat en quasi un 40%, ja que els fenòmens meteorològics extrems, units als incessants conflictes, dificulten cada vegada més les activitats agrícoles. Si el calfament global supera els 2 °C, la producció d’aliments bàsics com el mill i el sorgo podria desplomar-se fins a un 25% més.
· Burkina Faso ha patit un alarmant increment de la fam, que ha augmentat en un 1350% des de 2016, amb més de 3,4 milions de persones en situació de fam extrema al juny de 2022, a causa del conflicte armat i de l’agreujament de la desertificació de les terres de cultiu i pasturatge. Si el calfament global supera els 2 °C, la producció de cereals com el mill i el sorgo podria reduir-se entre un 15% i un 25%.
· A Guatemala, una greu sequera ha contribuït a la pèrdua de quasi el 80% de la collita de dacsa, i ha arrasat les plantacions de café.
“Hem passat quasi huit dies sense tot just menjar”, compte Mariana López, una mare que viu en la localitat de Naranjo, en el Corredor Sec de Guatemala. La sequera persistent la va obligar a vendre les seues terres.
Mostra de desigualtat
La fam derivada dels efectes del canvi climàtic és una clara mostra de la desigualtat mundial. Els països menys responsables de la crisi climàtica són no sols els que estan patint més els seus efectes, sinó els menys preparats per a fer-los front. En conjunt, aquests 10 punts crítics del canvi climàtic generen tan sols el 0,13% de les emissions mundials de carboni, i tots ells es troben entre el terç de països menys preparats per a fer front al canvi climàtic.
Per contra, els països industrialitzats i contaminants com els del G20 – que controlen el 80% de l’economia – són responsables, en conjunt, de més de tres quartes parts de les emissions mundials de carboni.
Beneficis de les empreses contaminants
Les i els dirigents d’aquests països continuen fent costat a les riquíssimes empreses contaminants que, en molts casos, proporcionen un important suport a les seues campanyes electorals. La mitjana diària dels beneficis obtinguts per les empreses d’hidrocarburs en els últims cinquanta anys ascendeix a 2.800 milions de dòlars estatunidencs. Els beneficis obtinguts per aquestes empreses en menys de 18 dies bastarien per a finançar la totalitat de les crides humanitàries de Nacions Unides en 2022, el cost de les quals son de 49.000 milions de dòlars.
Són necessaris canvis significatius en les polítiques a fi de fer front a la doble crisi del canvi climàtic i la fam. Si no s’adopten mesures immediates i d’abast massiu, la creixent espiral de fam no es detindrà.
En vespres de les reunions de l’Assemblea General de les Nacions Unides aquesta setmana, i de la COP27 que se celebrarà al novembre, les i els líders dels països rics i contaminants – especialment – han de complir amb els seus compromisos de reducció d’emissions. Han de finançar les mesures d’adaptació i les pèrdues i danys als països de renda baixa, a més d’injectar de manera immediata els fons necessaris per a finançar la crida de les Nacions Unides, a fi de donar una resposta absolutament vital als països més afectats.
“No podem solucionar la crisi climàtica sense corregir les desigualtats estructurals dels nostres sistemes alimentari i energètic. Augmentar els impostos dels més contaminants podria cobrir fàcilment els costos. Tan sols l’1% de la mitjana de beneficis anuals de les empreses d’hidrocarburs generaria 10.000 milions de dòlars, una quantitat que bastaria per a cobrir la major part del dèficit de la crida global de seguretat alimentària llançat per les Nacions Unides”, diu Butcher.
Així mateix, la cancel·lació del deute pot contribuir al fet que els Governs alliberen recursos per a invertir en la mitigació del canvi climàtic.
“Els països més rics i contaminants tenen la responsabilitat moral de compensar als països de renda baixa més afectats pel canvi canvie climàtic. No és caritat: és una obligació ètica”, afirma Bucher.
Notes:
· La Xarxa d’Informació sobre Seguretat Alimentària (FSIN, per les seues sigles en anglés) va començar a publicar els seus Informes mundials sobre les crisis alimentàries (GRFC, per les seues sigles en anglés) en 2017. El nombre total de persones en situació d’inseguretat alimentària de nivell IPC3+ (segons la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases, CIF per les seues sigles en anglés) en aqueixos deu països en 2016 (vegeu GRFC 2017, pàg. 21) era de 21,3 milions, mentre que en 2021 (vegeu GRFC 2022, págs. 30 – 33) ascendia a 4,5 milions. Per tant, l’increment percentual és del 123%.
· El càlcul de la xifra de persones en situació de fam en aquests 10 països es basa en el nombre de persones amb un nivell d’inseguretat alimentària IPC4 o superior en 2021, segons el GRFC 2022, vegeu Understanding IPC classification
· Els 10 punts crítics del canvi climàtic s’han determinat a partir de l’anàlisi dels països que presenten un major nombre de crides humanitàries relacionades amb episodis meteorològics extrems des de l’any 2000 i en els quals el canvi climàtic es considera un dels “principals desencadenants” d’aquestes crides. Font: Informe d’Oxfam Intermón “Pendent de pagament”, maig de 2022.
· Aquests deu països presenten el major nombre de crides humanitàries relacionades amb episodis meteorològics extrems, sent el canvi climàtic un dels principals desencadenants d’aquestes crides, d’acord amb la metodologia detallada en la Nota Tècnica d’Oxfam Intermón (2022) UN Humanitarian Appeals linked to Extreme Weather, 2000-2021.
· La dada que la xifra de desastres relacionats amb el canvi climàtic s’ha multiplicat per cinc és de l’Organització Meteorològica Mundial: Atlas of Mortality and Economic Losses from Weather, Climate and Water Extremes (1970–2019) (WMO-No. 1267), Geneva.
· La suma d’emissions de carboni acumulades d’aquests 10 punts crítics del canvi climàtic en 2020 va ser de 0,002219819 bilions de tones, la qual cosa suposa el 0,1308% de les emissions mundials (1,69 bilió de tones de carboni) aqueix any. Font Our World in Data.
· La suma d’emissions de carboni acumulades dels països del G20 va ascendir a 1,299570755 bilions de tones de carboni, la qual cosa suposa el 76,60% de les emissions mundials de carboni (1,696524177 bilions de tones). Font Our World *n Data.
· Aquests 10 punts crítics del canvi climàtic se situen en el rang del 34%, segons els càlculs dels percentils de les puntuacions de la Iniciativa d’Adaptació Global Notre Dame (ND-GAIN, sigles en anglés) sobre els deu punts més afectats pel canvi climàtic. Les puntuacions ND-GAIN de 2020 s’han consultat en la pàgina web de ND-GAIN.
· Per a obtindre la dada de la mitjana de beneficis diaris del sector dels hidrocarburs en els últims cinquanta anys (2800 milions de dòlars), la qual cosa equival a una mitjana anual de 1,022 bilions de dòlars, hem utilitzat aquest article de The Guardian de 2022: Revealed: oil sector’s ‘staggering’ $3bn-a-day profits for last 50 years. Partint de la mitjana diària, hem calculat que els beneficis d’aquestes empreses en menys de 18 dies permetrien finançar la totalitat de les crides humanitàries de les Nacions Unides en 2022, que ascendeixen a 48.820 milions de dòlars. Hem utilitzat la mitjana anual d’1 bilió de dòlars per a calcular quant generaria un impost addicional d’un 1% sobre els beneficis del sector dels hidrocarburs (10.000 milions de dòlars). The Guardian (2022). Revealed: oil sector’s ‘staggering’ $3bn-a-day profits for last 50 years.
· Les crides humanitàries de les Nacions Unides per a 2022 poden consultar-se en la pàgina web https://fts.unocha.org/appeals/overview/2022, visitada per última vegada el 30 d’agost de 2022. El percentatge de la crida destinada a la seguretat alimentària ascendeix a 15.900 milions de dòlars, dels quals 10.400 milions estaven pendents de finançar a data de 8 de setembre de 2022.
