L’actual agitació a Sudan està sumint al país en la incertesa i fa témer un empitjorament de la situació humanitària de milions de sudanesos, ja que moltes cadenes de subministrament de serveis bàsics i aliments s’han vist afectades.
El nombre de persones en situació d’alta vulnerabilitat podria augmentar, sobretot perquè el país s’enfronta a múltiples crisis, la sanitària i econòmica generada pel COVID19, la climàtica, però també els conflictes que estan provocant desplaçaments massius a la regió.
Salut i nutrició: una de les principals preocupacions
«Fins i tot abans de la situació actual, és important recordar que quasi el 81% de la població sudanesa s’enfronta a obstacles per a accedir a l’atenció sanitària, i que durant l’època d’escassetat, de juny a setembre, més del 21% de la població va patir inseguretat alimentària greu», afirma Sanjida Tawhid, directora d’Acció contra la Fam a Sudan.
«També cal tindre en compte que, segons l’Informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2021 de l’ONU, quasi el 79% de la població viu per davall del llindar de la pobresa, i el 51% de les llars ha hagut de recórrer a estratègies d’adaptació basades en els mitjans de vida, centrant-se en les necessitats alimentàries immediates i esgotant els seus actius», afig.
«També és un problema d’accés a l’aigua, al sanejament i a la higiene», assenyala Sanjida. «A Sudan, el 50% de la desnutrició aguda dels xiquets està associada a diarrees repetides o a infeccions parasitàries relacionades amb la falta d’accés a l’aigua, les deficiències del sanejament i les males pràctiques d’higiene.
Les 3 C’s que provoquen la fam
Crisi climàtica
«Els efectes de la crisi climàtica són evidents des de fa molts anys a Sudan. La desforestació, l’avanç del desert, però també les catàstrofes recurrents com les recents tempestes i inundacions, de les pitjors en dècades, són fets que demostren els efectes de la crisi climàtica al país. I no es tracta només dels efectes directes al país, sinó també de les conseqüències a nivell regional. Aquest estiu hem vist inundacions rècord a Sudan del Sud, que han provocat el desplaçament de quasi mig milió de persones», afirma Menna Abraha, responsable d’incidència política d’Acció contra la Fam per a Àfrica.
Conflictes
«Els conflictes a la regió també tenen un impacte significatiu. Sudan alberga una de les majors poblacions de refugiats d’Àfrica, en la qual els sudanesos del sud constitueixen la majoria. Altres refugiats procedeixen d’Eritrea, la República Centreafricana, Txad, Síria i Iemen. Tots aquests països estan impactats per conflictes. A més, després de la crisi del Tigray a Etiòpia, quasi 60.000 nous refugiats s’han unit a Sudan», continua Menna. “En 2020, un total de 9,3 milions de persones van requerir ajuda humanitària, 1,9 milions d’elles eren persones desplaçades”.
COVID-19
El país ha patit l’impacte de la crisi de COVID-19, amb més de 20 000 casos a la fi de 2020. Això ha conduït pràcticament a la paràlisi total del país. La pandèmia va agreujar la crisi econòmica i la inseguretat alimentària anteriors; els confinaments, els tancaments fronterers i el col·lapse en el subministrament de productes de primera necessitat (medicaments, aliments, combustible) van donar lloc a la pèrdua col·lectiva de mitjans de vida per a milions de persones i una de les taxes d’inflació més elevades del món.
«Sudan continua enfrontant-se a les conseqüències sanitàries i humanitàries de la COVID19. Encara hi ha molts casos d’infecció al país i els hospitals estan lluitant per a fer front a les ones d’infeccions. Els nostres equips monitoren rigorosament l’ús d’EPI i promouen les mesures de barrera i el distanciament social per a frenar l’avanç del virus», comenta Sanjida.
Les dones en primera línia
«Com sol ocórrer en les crisis i situacions difícils, solen ser les dones i els xiquets els més vulnerables. Sudan té una de les taxes de mortalitat materna més altes del món, amb 311 per cada 100.000 nascuts vius. Segons l’Informe de Necessitats Humanitàries 2021 del país, només el 51,3% de les dones embarassades van assistir almenys a quatre visites d’atenció prenatal i el 70% d’elles van donar a llum a casa», afirma la directora d’Acció contra la Fam a Sudan.
«A més, Sudan té la major taxa de mutilació genital femenina del món, on el 82,65% del grup en edat reproductiva són supervivents. Segons les conclusions de l’anàlisi de gènere dut a terme per Acció contra la Fam a les regions de Darfur Central, Kordofán del Sud i Nil Blanco, i actualment en curs a Nil Blau, la falta d’accés de les dones i les xiquetes als punts d’aigua pròxims i a instal·lacions de sanejament i gestió de la higiene menstrual separades per sexes va contribuir de manera significativa als riscos de violència de gènere, impactant directament en el seu estat de salut i nutrició. De fet, només el 29% de les llars de Sudan tenen accés a serveis de protecció contra violència de gènere», afirma Sanjida.
“La situació de tensió actual ens preocupa. Sabem que pot generar un context d’alt estrés molt propici per a generar augments de desnutrició al país. Demanem la volta a l’estabilitat per a activar de nou els serveis bàsics i l’accés dels beneficiaris a aquests serveis. Demanem el suport de la comunitat internacional per a trobar solucions als disturbis actuals, que es continue parant atenció i aportant finançament a la situació a Sudan i així poder mantindre el nostre suport a les dones, xiquets i xiquetes, homes, a tota la població del país”, conluye.
