UNICEF Espanya, Oxfam Intermón, Save the Children i Acció contra la Fam, insten una acció “urgent, decidida i col·lectiva” per a impedir la mort de 49 milions de persones, alguna cosa més que l’equivalent a la població total d’Espanya, davant el risc imminent d’una fam en el món agreujada per “les 3 C”: els conflictes –com el d’Ucraïna, la crisi climàtica i la COVID-19.
La veu d’alarma d’aquestes quatre organitzacions internacionals d’ajuda humanitària té lloc en vespres de la reunió del G7 a Berlín, del 26 al 28 de juny. De fet, la crida reclama que siga una acció liderada pels governs dels països d’alts ingressos, les agències multilaterals i les institucions financeres.
Frenar la catàstrofe
L’objectiu és frenar una “catàstrofe humanitària de dimensions encara desconegudes”. La desnutrició i la falta d’aliments han col·locat ja a uns 181 milions de persones a tot el món en risc de vulnerabilitat extrema, de les quals uns 49 milions estan a la vora de la fam. Encara que es tracta d’una crisi global i hi ha poblacions afectades en diferents zones del planeta, la situació és dramàtica, una vegada més, al Sahel occidental i en la Banya d’Àfrica.
Al Sahel occidental –sobretot a Nigèria, Níger, Burkina Faso, Txad i Mali- el nombre de persones que necessiten ajuda alimentària d’emergència s’ha quintuplicat entre 2015 i 2022, passant de 7 a 38 milions. Mentrestant, la Banya d’Àfrica –Kenya, Etiòpia i Somàlia principalment– pateix la seua sequera més llarga en els últims 40 anys i 23 milions de persones s’enfronten a la fam extrema.
Les xifres són, si cap, més preocupants en el cas dels xiquets i xiquetes menors de cinc anys i de les dones, que són sempre els més vulnerables davant aquesta mena de crisi. La creixent crisi alimentària mundial ha provocat que, en els 15 països més afectats, la majoria situats en la Banya d’Àfrica i el Sahel occidental, el nombre de xiquets i xiquetes amb desnutrició aguda greu haja augmentat en 260.000 xiquets més –1 xiquet cada minut– des de principis d’enguany, aconseguint quasi els 8 milions. Només a Somàlia, 350.000 xiquets i xiquetes podrien morir aquest mateix estiu si no reben tractament, mentre que al Sahel, un total de 6,3 milions tindran desnutrició aguda, la qual cosa suposa un augment del 28% respecte a l’any passat.
L’impacte de la guerra a Ucraïna
El context era ja gravíssim abans de l’inici de la guerra d’Ucraïna al febrer, però el conflicte i la consegüent crisi de refugiats a Europa no ha fet més que potenciar-lo. A l’increment desmesurat del preu dels combustibles i dels aliments bàsics, i la interrupció dels subministraments, se suma que molts països depenen en gran manera de les importacions de Rússia i Ucraïna. En concret, 14 països de renda baixa o mitjana-baixa, amb alts nivells ja de fam i deute, importen més del 50% del seu blat d’aquesta regió del món (Eritrea el 100%, Somàlia el 92% i Iemen quasi la meitat).
Desviament de fons humanitaris
A més, una part dels fons humanitaris s’estan desviant d’emergències com la del Sahel, Síria o Iemen –que ja estaven subfinanciades–, per a atendre amb prioritat a la situació a Europa. És necessari actuar de manera immediata sobre les causes i si l’ajuda tarda a arribar o no arriba, el nombre de persones desnodrides en el món augmentarà en 2022 i 2023, i milions de xiquets no rebran tractament contra la desnutrició aguda greu, per la qual cosa les seues vides estan en perill.
“No estem davant una crisi d’escassetat d’aliments; ens trobem que s’usa, descaradament, la fam com a arma de guerra. Permetre que milions de persones muiren en el món per fam, així com deixar que les grans empreses troben oportunitats per a beneficiar-se d’aquesta catàstrofe, no és una altra cosa que un gran fracàs polític”, ha assenyalat el director general d’Oxfam Intermón, Franc Cortada.
“En data de hui hi ha 14 milions de xiquets i xiquetes que estan en risc de fam (…) És imprescindible que hi haja una resposta d’acord amb aquesta situació i amb aquest repte, una resposta que ha de vindre fonamentalment dels governs, però també de la societat, dels mitjans de comunicació, per a evitar que aquesta crisi es convertisca en la major que hem vist sobre la infància en aquestes últimes dècades”, ha explicat el director executiu d’UNICEF Espanya, José María Vera.
Proporcions desconegudes
“El que enfrontem és fam a una escala de proporcions desconegudes. Milions de xiquets i xiquetes poden perdre la vida aquest mateix estiu a causa de la desnutrició i la falta d’aliments. Aquestes morts no són inevitables, no són necessàries. És imprescindible que la comunitat internacional es mobilitze per a eliminar el bloqueig de cereal que hi ha en aquest moment a Ucraïna”, ha explicat per la seua part el director executiu de Save the Children, Andrés Conde.
“En aquest moment hi ha una ‘tempesta perfecta’. La gent ha esgotat les seues reserves, els preus estan molt alts i la capacitat de resiliència està esgotada. Ens sembla fonamental que hi haja una resposta internacional. Hi ha tres zones del món on tots els indicadors estan disparats: Orient Mitjà, Àfrica, fins i tot Llatinoamèrica, perquè el preu del menjar està molt més allà del que la gent pot aguantar”, ha postil·lat el director general d’Acció contra la Fam, Olivier Longué.
Recomanacions al Govern d’Espanya
En conseqüència, les quatre organitzacions insten el Govern espanyol a considerar les següents propostes per a donar una resposta adequada a aquesta crisi humanitària de dimensions i abastos excepcionals en el curt termini:
- Mobilitzar els fons humanitaris necessaris, assegurant accés i protecció de les persones en situació de risc, especialment els xiquets i xiquetes. En aquest sentit, s’insta el Govern que incremente l’ajuda humanitària al 10% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) en 2022 i 2023, i que aquesta es canalitze a través dels diversos actors humanitaris per a garantir que arribe de manera efectiva als seus destinataris.
- Promoure polítiques que asseguren l’accés a serveis bàsics en societats més exposades a la crisi i que adeqüen sistemes agroalimentaris per a una major sostenibilitat i resiliència enfront de futures crisis. Sobre aquest tema, es proposa al Govern que done suport a l’articulació de la coordinació multilateral de la resposta a la crisi a través del Comité de Seguretat Alimentària, presidit ara pel nostre país.
Finalment, les quatre organitzacions estenen la seua crida d’ajuda a la ciutadania espanyola, i especialment als mitjans de comunicació, perquè donen visibilitat i siguen actors clau a l’hora de crear opinió pública sobre aquesta crisi.
